Criolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Criolita

Criolita d'Ivittuut, Groenlàndia
Classificació
Categoria halurs
Fórmula química Na3AlF6
Nickel-Strunz 03.CB.15
Dana 11.6.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí normalment massiva, granular. Els cristalls són rars pseudocúbics
Estructura cristal·lina a = 7.7564(3) Å, b = 5.5959(2) Å, c = 5.4024(2) Å; β = 90.18°; Z = 2
Simetria monoclínica
Massa molar 209.9 g mol-1
Color blanc, incolora, gris, vermellós, marronós, rarament negra
Macles molt comunes, sovint repetides o polisintètiques amb aparició simultània de diverses lleis de macles
Exfoliació no observada
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor vítria, grassa, nacrada en la superfície
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,95 a 3,0
Densitat 2,95
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.3385–1.339, nβ = 1.3389–1.339, nγ = 1.3396–1.34
Birefringència δ = 0,001
Angle 2V 43°
Dispersió òptica r < v
Fluorescència groc intens sota SWUV, amb fosforescència groga; fosforescència de color groc pàl·lid sota LWUV
Punt de fusió 1012 °C
Solubilitat soluble en solució de AlCl3; soluble en H2SO4 amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.
Altres característiques feblement termoluminiscent
Referències [1]

La criolita (del grec κρύος (krýos, gebre, gel), i λίθος (líthos, pedra) és un mineral de la classe dels halurs (segons la classificació de Strunz) que se sol fer servir en el procés d'obtenció d'alumini. Va ser descrita per primera vegada el 1799 a partir d'un dipòsit en Ivittuut, a Groenlàndia.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La criolita és un halur amb fórmula Na3AlF6, que cristal·litza en el sistema monoclínic. El material incolor desapareix, aparentment, sota l'aigua a causa de la proximitat dels seus índexs de refracció. És un mineral soluble en solució de clorur d'alumini (AlCl3) i en àcid sulfúric (H2SO4) amb evolució de HF, la qual és verinosa. Insoluble en aigua.[2] Històricament, la criolita s'ha fet servir com a mena d'alumini i més tard en el processament electrolític de la bauxita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

En estat natural es troba de manera majoritària a Ivittuut (Groenlàndia) on hi havia una mina d'extracció que va tenir el seu punt màxim d'extracció a la dècada dels vuitanta. Degut a les grans quantitats requerides per la indústria i que no podien ser cobertes per aquesta mina, actualment la criolita es crea artificialment a partir de sals d'alumini i d'àcid fluorhídric, la qual cosa va fer que la mina d'Ivittut s'acabés abandonant. Actualment és inundada d'aigua, però constitueix una de les atraccions turístiques del país.

Es troba associada a topazi, quars, pacnolita, fluorita, chiolita i a minerals del grup feldspat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cryolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. CRC Handbook of Chemistry and Physics, 83rd Ed., p. 4-84.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criolita Modifica l'enllaç a Wikidata