Criolitionita
 Criolitionita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₃Li₃[AlF₆]₂ |
| Epònim | liti, criolita i composició |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivittuut, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.03 |
| Dana | 11.6.4.1 |
| Heys | 8.6.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,12Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | bona en {011} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,77 g/cm³ (mesurada); 2,772 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1904 |
| Símbol | Cyln |
| Referències | [1] |
La criolitionita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom en al·lusió a la seva relació amb la criolita i el seu contingut en liti.
Característiques[modifica]
La criolitionita és un halur de fórmula química Na₃Li₃[AlF₆]₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de dodecaedres, de fins a 17 centímetres, els quals poden mostrar {112}; comunament com agregats granulars gruixuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. És un mineral químicament relacionat amb el grup estructural del granat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criolitionita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba pegmatites granítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: criolita, quars, fluorita, siderita, quiolita, pachnolita, thomsenolita, ralstonita o prosopita.[2] Va ser descobert l'any 1904 al dipòsit de criolita d'Ivittuut, a Sermersooq (Groenlàndia). També ha estat descrita a la pegmatita de Zapot (Nevada, Estats Units), així com a l'óblast de Txeliàbinsk i a la regió dels Urals, a Rússia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criolitionita |
- ↑ «Cryolithionite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Cryolithionite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 18 març 2016].