Siderita

Siderita
Classificació
Categoria	Mineral
Fórmula química	FeCO3
Propietats fisicoquímiques:
Color	groguenc, marró groguenc, marró, gris, marró fosc, reflexes metàl·lics
Sistema cristal·lí	romboèdric
Exfoliació	{1011} perfecta
Fractura	desigual, concoide
Duresa en l'escala de Mohs	4 a 4,5
Lluïssor	vítria,
Ratlla	blanca, si el seu contingut en Ferro és alt la ratlla pot arribar a ser marró
Densitat	3,7 a 3,9

La siderita és un mineral de la classe dels carbonats i té un aspecte terrós i fràgil. La siderita en la seva composició conté un 48% de ferro per això des de l'antiguitat fins avui en dia ha sigut una important mena de ferro i és molt utilitzada a les industries. Al 1845 va sorgir el seu nom científic "siderita" derivat de la paraula sideros, «ferro».

És un material soluble en HCl concertat i calent, i produeix efervescència. Quan s'escalfa es torna magnètica mentre està calenta. És fàcilment alterable a limonita. Es forma sense presència d'oxigen. Segons el seu contingut en ferro pot haver diferències de color ratlla i lluentor.

Dipòsits[modifica]

Es forma en cavitats de bombolles de roques volcàniques, Ganga en jaciments hidrotermals, Concrecions o jaciments a roques sedimentàries, En torbes. Hi ha jaciments de siderita en masses compactes a Erzberger i Hüteenberg (Àustria), una amb longitud de fins a 50 mm. S'han descrit bons exemplars de vidres a Tavistock, Devon i Redruth, Cornualla (Gran Bretanya). La seva època d'explotació a cel obert ja ha passat, ja que és actualment subterrània, basada en mines. A Catalunya hi ha jaciments a Aós de Civís, Betera, Escarró, Ferrera, Fillols, Planoles i a la Pobla Tornessa.