Bauxita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bauxita
Placa commemorativa a la bauxita a Les Baux (Provença)

La bauxita o baucita atès l'origen del nom (del topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena de l'alumini, que prové de la lixiviació de roques volcàniques. Bàsicament és òxid d'alumini (Al2O3, 2H2 O)hidratat i no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro, en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: hidragil·lita, diàspor i alumogen. El seu nom prové de Baus o Les Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on es va trobar. A part de, pràcticament l'única mena de l'alumini, la bauxita és usada per a la fabricació de refractaris, d'abrasius industrials i en l'obtenció de ciments especials.

Sovint es presenta en forma de pudinga de nòduls vermellosos, constituïts per hidròxid fèrric, lligats per un ciment rosat i compacte integrat per alúmina hidratada. Es presenta en masses compactes, terroses i granulars de color variable, des del roig, fins al blanc.

Es presenta en diferents varietats: pisolítica, formada per grans de la tossa d'un pèsol; vesicular, amb pisòlits (del llatí pisum) farcits de pols; en còdols, aglomerats majors que un pèsol, en ciment escàs; i compacta quan la massa és homogènia.

Propietats[modifica | modifica el codi]

La bauxita és una roca generalment friable, lleugera (pes específic: 2,3-2,7), el color va del blanc o gris al vermell, depenent de la quantitat d'òxids de ferro que contingui. En molts casos, té aspecte d'argila (encara que una mica més compacta) o està composta per petites concrecions esfèriques (pisolitos).

Formació[modifica | modifica el codi]

Les bauxites són roques majoritàriament compostes per hidròxids d'alumini derivats de l'alteració dels aluminosilicats que constitueixen la majoria de les roques i dels sediments. Es formen sota climes tropicals i subtropicals humits (en l'actualitat, per sota dels 30 ° de latitud). El primer estat de l'alteració dels silicats és la formació de minerals argilosos que, juntament amb el quars, són els principals constituents de les roques sedimentàries. A les regions tropicals, però, el procés de dissolució dels silicats acaba també finalment desestabilitzant aquestes argiles neoformades. Aquest procés de dissolució de les argiles i de formació d'òxids i hidròxids d'alumini pot il·lustrar amb la següent reacció: Al2Si2O3 (OH) 4 (caolinita) + 5 H2O -→ 2 Al (OH) 3 (gibbsita) + 2 Si (OH) 4 Les bauxites són, per així dir, el «residu insoluble» de l'alteració de les roques. Es formen en zones tectònicament estables i protegides de l'erosió, en què l'acció dels agents que provoquen la laterización del material original puguin actuar durant llargs períodes de temps (molts dipòsits s'han format per l'acció contínua d'aquests agents durant milions d'anys). Això passa principalment sobre les roques aluminosos dels cratones estables (bauxites lateríticos) o com a resultat de la transformació dels materials silicis acumulats en el sistema càrstic de les calcàries (bauxites càrstiques). En alguns casos, també poden ser el resultat de la resedimentación de bauxites prèviament erosionades. Encara que els processos que porten a la formació de les bauxites segueixen actuant en les regions tropicals, la majoria dels grans jaciments de bauxita es van formar durant el Terciari, apareixent en molts casos interestratificadas en altres tipus de dipòsits. Això també explica que aquests jaciments es troben en zones que avui en dia no reuneixen les condicions necessàries per a la seva formació.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La bauxita és una important mena de l'alumini composta per òxid d'alumini amb diversos graus d'hidratació. Sol estar barrejada amb impureses, especialment amb ferro. Entre els minerals amb contingut en alumini de la bauxita estan la gibosita, Al (OH) 3, i el diàspora, HAlO2. La bauxita és un mineral tou, amb una duresa que varia entre 1 i 3, i una densitat relativa entre 2 i 2,55. El seu color pot variar del blanc al castanyer i és d'aspecte mat. La bauxita sol trobar en agregats de la mida d'un pèsol. El color i la paragènesi característics de la bauxita exclouen qualsevol possible confusió amb altres minerals. La bauxita que es presenta generalment en forma de barreja de gibbsita Al (OH) 3 i caolinita Al2Si2O5 (OH) 4, i que es coneix també com bohemita, és la matèria primera de la qual s'obté l'alúmina, de la qual s'obté l'alumini. El processament de l'alúmina, per obtenir alumini, exigeix ​​un gran consum d'energia elèctrica, per això es diu que l'energia elèctrica és matèria primera essencial en l'obtenció de l'alumini. L'alumini (Al) és un excel·lent conductor de calor i d'electricitat. El seu major avantatge és la seva lleugeresa, ja que pesa gairebé tres vegades menys que l'acer ordinari.

Importància econòmica[modifica | modifica el codi]

La bauxita s'utilitza com a matèria primera per obtenir alumini, amb el qual es fabrica multitud de productes d'ús i consum: paper d'alumini, automòbils, avions, làmines, finestres, estris de la llar, entre altres coses.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bauxita Modifica l'enllaç a Wikidata