Bauxita
De Viquipèdia
La bauxita o baucita atès l'origen del nom (del topònim 'Lei Bauç' en occità, 'Les Beaux' en francès) és una mena de l'alumini, que prové de la lixiviació de roques volcàniques. Bàsicament, és òxid hidratat d'alumini ( Al2O3, 2H2 O), no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro, en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: hidragil·lita, diàspor i alumogen. El seu nom prové de Baus o Les Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on es va trobar. Apart de, pràcticament l'única mena de l'alumini, la bauxita és usada per a la fabricació de refractaris, d'abrasius industrials i en l'obtenció de ciments especials.
Freqüentment es presenta en forma de pudinga de nòduls vermellosos, constituïts per hidròxid fèrric, lligats per un ciment rosat i compacte integrat per alúmina hidratada. Es presenta en masses compactes, terroses i granulars de color variable, des del roig, fins al blanc.
Es presenta en diferents varietats: pisolítica, formada per grans de la tossa d'un pèsol; vesicular, amb pisòlits (del llatí pisum) farcits de pols; en còdols, aglomerats majors que un pèsol, en ciment escàs; i compacta quan la massa és homogènia.
