Baus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Baus
Les Baux-de-Provence
Escut de Baus
(En detall)
Localització
Baus situat respecte França
Baus
Localització de Baus a la República Francesa
Vista del poble des del castell
Vista del poble des del castell
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava
Boques del Roine
Arles
Cantó de Sant Romieg de Provença
Gentilici Baussenc, baussenca
Superfície 17 km²
Altitud n/d
(màx.:310 mín.:52)
Població (2011[1])
  • Densitat
451 hab.
26,53 hab/km²
Coordenades 43° 44′ 38″ N, 4° 47′ 43″ E / 43.7438888889°N,4.79527777778°E / 43.7438888889; 4.79527777778Coord.: 43° 44′ 38″ N, 4° 47′ 43″ E / 43.7438888889°N,4.79527777778°E / 43.7438888889; 4.79527777778
Codi postal 13520
Codi INSEE 13011
Web

Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços";[2] en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. Te úna població de 421 habitants, segons el cens de 2009[3].

El municipi està centrat al voltant d'un poble situat sobre un esperó rocós de 200 m d'altitud,[4] començament d'un altiplà i primer contrafort de la cadena de les Alpilles. El municipi és dominat per una vasta fortalesa, avui en ruïnes, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista sobre les planes del sud, cap a Arle i la Camarga.

Els habitants són els baussencs (femení: baussenques).

En aquest municipi hi va ser explotat per primera vegada el mineral d'alumini, la bauxita.

Aquest municipi pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[5]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 531 394 575 506 510 498 - 484 431
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
412 404 415 395 360 350 367 337 338
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
355 301 300 216 220 204 198 151 180
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2006
253 295 367 433 457 434 - - 381


Història[modifica | modifica el codi]

Les capacitats defensives de l'indret l'han fet des de sempre un lloc atraient per a l'hàbitat humà. Han estat trobats rastres de vida que han estat datats a uns 6.000 anys. Va ser utilitzada pels Celtes com un fort o un oppidum al voltant del segle II aC.

A l'edat mitjana va esdevenir una plaça forta d'un domini feudal controlant 79 ciutats i pobles de la rodalia. La fortalesa va ser construïda del segle XI al XIII, sobre una vasta extensió de set hectàrees. Els senyors dels Baus van controlar la Provença durant nombrosos anys, aconseguint una forta reputació. Deien ser descendents del rei-mag Baltasar, per això sortia al seu escut d'armes una estrella de plata de setze punxes, per a recordar la que, segons l'Evangeli, va guiar els tres reis cap a Betlem; i la seva inscripció era «a l'atzar, Baltasar».

La fortalesa ha tingut una història militar moguda i va ser objecte de nombrosos assalts. La sòlida torre de l'homenatge que actualment encara la domina, recorda la importància d'aquest castell, objecte de totes les cobdícies, en el moment de l'època medieval.

Al segle XII els senyors dels Baus es van sotmetre al final de les guerres baussenques. El gran castell va començar a tenir una reputació per la seva cort fortament cultivada i cavalleresca. El domini disminueix finalment al segle XV a la mort de l'última princesa dels Baus.

Els Baus, així com la Provença, són llavors lligats a la corona de França sota la fèrula de la família Manville. El poble va esdevenir un centre del protestantisme i va temptar fins i tot una revolta contra la corona el que comportà que, el 1632, el cardenal Richelieu ordenés enderrocar el castell i els seus murs.

El 1642, la ciutat va ser oferta a la família Grimaldi en tant que marquesat. El títol de Marquès dels Baus els és d'altra banda encara reconegut. Administrativament, la ciutat és francesa i el títol de marquès dels Baus és tradicionalment donat a l'hereu del tron monegasc, actualment Albert de Mònaco).

El 1822 s'hi descobreix l'existència de bauxita pel geòleg Pierre Berthier. El mineral és intensament explotat per l'empresa Pechiney fins al seu esgotament al final del segle XX.

El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1995-2009 Gérard Jouve
2009- Michel Fenard

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb 22 monuments històrics, encara que la major part dels edificis que componen el castell es troben en l'actualitat en estat de ruïnes.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Segons la norma clàssica de l'occità: Lei Bauç de Provença; segons la norma mistralenca: Li Baus de Prouvènço
  3. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  4. En occità, un bauç és un esperó rocós o un penya-segat
  5. Els pobles més bonics de França: Baus