Lugo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lugo (desambiguació)».
Lugo
Bandera de Lugo
(En detall)
Localització
Localització de Lugo
Torre de la catedral de Lugo
Torre de la catedral de Lugo
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Galícia
Lugo
Lugo
Predom. ling. gallec
Superfície 329,8 km²
Altitud 465 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
98.761 hab.
299,46 hab/km²
Coordenades 43° 01′ N, 7° 33′ O / 43.017°N,7.550°O / 43.017; -7.550Coord.: 43° 01′ N, 7° 33′ O / 43.017°N,7.550°O / 43.017; -7.550
Dirigents:
• Alcalde:

José Clemente López Orozco (PSdG)
Codi postal 27001-27004
Web

Lugo és una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta) fundada l'any 25 aC i banyada pel riu Miño. És la capital de la província de Lugo i de la comarca de Lugo. Amb 96.678 habitants (2009) és la quarta ciutat gallega en població després de Vigo, la Corunya i Ourense. Té llocs d'interés general com ara: la muralla romana, el pont romà o la catedral.

Història[modifica | modifica el codi]

La Muralla de Lugo, declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000

Lugo es va fundar com a campament romà sota el control de Gai Antisti Vet, probablement en el lloc d'un antic castro.[2][3] La ciutat va ser fundada entre els anys 26 i 12 aC per Paul·le Fabi Màxim, legat de Cèsar August, en honor del qual la va batejar com Lucus Augusti (la paraula llatina lucus significa "clar" o "bosc sagrat", segons diferents autors); tot i que una de les hipòtesis més esteses ens diu que els romans haurien fet seu un topònim anterior, que feia referència al Déu Celta Lugh. Es tracta de la capital més antiga de Galicia.

Tradicionalment es considerava que les dues vies perpendiculars que configuraven totes les ciutats romanes (el cardo i el decumanus) seguien la ruta dels actuals carrers de San Pedro i Rúa Nova, que es creuaven a la Praza do Campo, que seria el fòrum. Tot i així, els recents descobriments arqueològics demostren que existia una ampla plaça pública que ocupava des del carrer Doutor Castro (anomenada de les Dozarías) fins a la rúa do Progreso, incloent gran part de l'actual Praza de Santo Domingo, el que va portar a reformular la teoria anterior. Es conserven moltes peces, jaciments romans i mosaics que encara avui continuen apareixent, sobretot quan es realitzen obres al nucli antic.

Durant el segle III la ciutat fou capital de la província Hispània Superior. Entre els anys 260 i 325 la ciutat es rodeja amb una muralla,[4][5] en el començament del baix imperi romà. La muralla, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, es conserva íntegra, essent l'únic cas en tot el món. La muralla rodeja el centre de la ciutat, la catedral, el museu provincial, l'Ajuntament i altres edificis d'interès. A aquestes restes s'uneix el conjunt monumental de Santalla de Bóveda, on destaquen les seves pintures pompeianes.

Després de l'arribada dels sueus, va tenir lloc el Concili de Lugo,[3] en el qual es va elevar l'església de Lugo a seu metropolitana,[6] passant a dependre d'ella els bisbes d'Astorga, Bretoña, Iria Flavia, Ourense i Tui. Durant aquest període va perdre la majoria de la població, començant a recuperar-se en el segle X. L'any 741 Alfons I el Catòlic ocupa, sense resistència, la ciutat de Lugo i el bisbe Odoario, trobant la ciutat en un estat lamentable, ordena sepultar les restes romanes i reconstruir la ciutat, conscients ambdós de la importància que en aquells anys havia adquirit dins el Regne, ja que era l'única església metropolitana reconquerida i l'única ciutat de la Hispània cristiana durant el segle VIII i la primera meitat del IX.[7]

Durant l'Alta Edat Mitjana, la ciutat estava ocupada pràcticament només pel clergat.[8] L'any 842 un gran exèrcit gallec es va reunir a la ciutat per conquerir Oviedo i entronitzar a Ramir I, el primer rei de la dinastia gallega. El 1129 va començar la construcció de la catedral romànica, dissenyada pel mestre Raimundo de Monforte i dedicada a la Mare de Déu, anomenada Verge dels Ulls Grans.

Durant l'Edat Mitjana Lugo va ser, juntament amb Santiago de Compostel·la,[9] un centre de pelegrinatge, ja que la catedral disposava d'un privilegi especial, que encara conserva actualment, d'exposar al públic una hòstia consagrada les vint-i-quatre hores del dia. L'any 1669 es constitueix l'Ofrena del Regne de Galícia al Sagrament, encara festejada avui. Ja al segle XVIII li fou concedit a Lugo el privilegi d'organitzar les fires de Sant Froilà, concretament el 1754.

Torre de la Catedral.

Més tard, durant l'Edat Moderna,[8] Lugo va ser protagonista d'un cert auge, encara que altres ciutats properes com Mondoñedo o Ribadeo li disputaven la supremacia, per la importància comercial de la primera i el creixement industrial de la segona. No va ser fins a la divisió de l'estat en províncies el 1833 i la creació de les diputacions que Lugo es va convertir en la ciutat més important entre les què actualment formen part de la província de Lugo, al convertir-se en capital, decisió motivada sobretot per trobar-se en un lloc cèntric, la qual cosa va suposar un creixement en població i extensió constant. Aquest auge es va veure reforçat amb l'arribada del primer ferrocarril a la ciutat el 1875. A més les fires de Sant Froilà van tenir una extraordinària importància econòmica, que juntament amb el ferrocarril, van fer de Lugo el principal centre de comerç de ramaderia vacuna de la península.

Durant aquesta època, el 2 d'abril de 1846, amb el pronunciament del Coronel Miguel Solís, a Lugo comença l'anomenada Revolució Gallega de 1846, que acabaria amb l'afusellament dels Màrtirs de Carral. El 1908 es va fundar el que actualment és l'únic diari elaborat a la ciutat, El Progreso, que en el seu moment va haver de competir amb d'altres com La Voz de la Verdad. L'any 1905 accedeix a l'alcaldia Ánxel López Pérez, que va dirigir la ciutat durant set mandats (fins al 1930), fent grans reformes a la ciutat, tot i que no exemptes de polèmica.

El 1936 durant la Guerra Civil van ser assassinats un gran nombre de republicans a la ciutat, essent aquests recordats en els poemes de Luís Pimentel. El 1972 i promoguda per l'Ajuntament i la Direcció General de Belles Arts, es va procedir a la demolició dels 130 edificis i 1.429 rafals que estaven recolzats a la muralla per l'exterior i impedien l'observació del monument. L'obra va suposar la major remodelació de l'aspecte de la ciutat des dels temps romans. L'última gran fita de la història de la ciutat va succeir l'any 2000, quan la muralla va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[10]

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat es troba a un monticle envoltat pels rius Miño, Rato i Chanca. La diferència d'altitud entre el centre i les vores fluvials és considerable, i mentre que al centre de la ciutat l'altitud és de 465 metres sobre el nivell del mar, al Miño a l'alçada del Passeig Fluvial l'altitud és de tan sols 364 metres. El municipi de Lugo és el segon més extens de Galícia amb 329,78 km² i 59 parròquies.

L'entorn de la ciutat va ser declarat Reserva de la Biosfera[11] per la UNESCO el 7 de novembre de 2002, essent aquest el reconeixement més important a nivell internacional respecte a la conservació dels paisatges i hàbitats d'aquesta regió atlàntica europea. A més, cal destacar l'abundant fauna al voltant del curs del riu Miño a la ciutat, especialment les espècies d'aus. Tot aquest parc al voltant del riu forma part d'una xarxa de parcs d'uns 30 quilòmetres de longitud.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima a Lugo és oceànic continental, amb hiverns freds i estius suaus. La temperatura mitjana anual és de 11,5 °C i les precipitacions abundants (més de 1.000 litres a l'any). Amb tot, i degut a la seva llunyania amb l'Atlàntic, aquesta xifra de precipitacions pot semblar baixa en comparació amb comarques de les Ries Baixes o Santiago. La temperatura més alta registrada a l'estació meteorològica de Lugo Aeroport, a 15 quilòmetres del centre de la ciutat, entre 1985 i 2012, va ser de 41,2 °C, registrada el 20 de juliol de 1990;,[12] essent la més baixa de -10,0 °C el 23 de desembre de 2005.[13] Quant a altres dades climàtiques, la precipitació màxima registrada en un sol dia (entre 1952 i 2012) va ser de 73,8 l/m² i la màxima ratxa de vent (entre 1986 i 2012) de 112 km/h.[14]


Clima Lugo Aeroport (445 msnm)
(1971-2000)
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Temperatura màxima absoluta (°C) 19,2 23,8 27,8 31,8 34,0 36,4 41,2 40,8 37,8 30,6 22,4 23,4
41,2
Temperatura màxima mitjana (°C) 10,1 11,7 14,0 14,8 17,8 20,8 23,6 24,1 22,3 17,7 13,3 10,8
16,8
Temperatura mitjana (°C) 5,8 6,9 8,4 9,6 12,3 15,2 17,7 18,0 16,1 12,4 8,8 6,9
11,5
Temperatura mínima mitjana (°C) 1,5 2,2 2,7 4,4 6,8 9,5 11,9 11,8 10,0 7,2 4,3 3,0
6,3
Temperatura mínima absoluta (°C) -9,2 -7.4 -8,2 -4,6 -1,0 1,4 4,2 1,6 0,6 -2,2 -7,4 -10,0
-10,0
Precipitacions (mm) 128 102 79 85 80 42 30 35 68 110 114 135
1008
Hores de sol 86 101 143 160 176 216 234 231 172 134 92 79
1821
Humitat relativa mitjana (%) 84 80 76 76 75 75 74 73 75 81 85 84
78
Font: AEMET

Monuments d'interès[modifica | modifica el codi]

Passeig de la muralla amb la catedral al fons

Lugo té l'única muralla romana que conserva tot el seu perímetre original, de totes les innumerables que existien a l'Antic Imperi Romà. La muralla té més de dos quilòmetres d'extensió i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Lugo també té un balneari d'aigües termals d'origen romà, un pont romà i múltiples mosaics i altres vestigis romans.

Un altre edifici d'interès és la catedral. La seva exposició permanent de l'hòstia consagrada és única a l'orbe catòlic, i es reflecteix a l'escut de la ciutat, juntament amb la llegenda Hic hoc misterivm fidei firmiter prifitemvr (Creiem amb fidelitat en aquest misteri), en referència al misteri de la consagració i del cos de Crist, i que es va traslladar al propi escut de Galícia, museus, instituts, al campus universitari, al Parc de Rosalia de Castro, etc.

Economia[modifica | modifica el codi]

Lugo és una ciutat de serveis, com correspon a la capital d'una província d'aquest tipus. Les principals activitats són les comercials, l'administració (delegacions de la Xunta, d'organismes estatals,...) i serveis sanitaris i educatius.

L'increment constant de la població de la ciutat, fa de la construcció un dels principals sectors econòmics del municipi.

La indústria és molt escassa, i es dedica gairebé en exclusivitat a la transformació de productes agrícoles (làctics, càrnics, fusta,...). La reduïda presència d'indústries, l'absència de mitjanes i grans empreses i cert estancament econòmic fan de Lugo una de les ciutats menys desenvolupades de Galicia.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població de Lugo des de 1900 a 2004
1900 1930 1950 1981 2004
26.959 31.137 53.743 72.574 91.426

Festes i gastronomia[modifica | modifica el codi]

Famosa per les seves tavernes dels carrers Rúa Nova (coneguda com a Rúa dos Viños) i Praza do Campo, Lugo té una gastronomia molt variada. Entre els seus plats típics està el polbo á feira (pop a la fira), el "caldo galego", l'empanada, les truites... Durant el carnestoltes és típic el bullit amb chorizo, peülla, morro, orella, cua,entre altres derivats del porc. Entre la rebosteria destaquen les filloas (fetes amb sang de porc), els freixós i les orellas.

El patró de Lugo és Sant Froilà (5 d'octubre), que reuneix a una gran multitud de visitants de tota Galícia i altres parts del món, arribant en la seua última edició a més d'un milió de visitants. Desde fa temps durant els dies que van del 4 al 12 d'octubre se celebren una sèrie d'actes festius, les jornades principals dels quals, són la del patró i el diumenge següent, anomenat Domingo das Mozas. Tradicionalment els principals events consistien en revetlles, actuacions teatrals i de ninots i competicions esportives. Avui en dia a aquestes activitats s'hi afegeixen moltes altres, com concerts, fires d'artesania... El que seguiex sent obligat és fer una visita a les barracas o atraccions de fira.

Altres festes dignes de menció són les del barri d'A Milagrosa, que se celebren el primer cap de setmana de setembre, el Carnestoltes i l'ofrena del Regne de Galícia al Santíssim. Altres festes com la romeria del Carme (16 de juliol), el San Roque (15 d'agost), la festivitat de la Virxe dos Ollos Grandes o el Corpus es redueixen en l'actualitat a actes religiosos.

En els darrers anys s'ha popularitzat una festa de factura totalment nova, l'anomenada Arde Lvcvs, que se celebra al juny i on multitud de persones es vesteixen amb vestits típics romans, se celebren carreres de quadrigues, s'imiten ventes d'esclaus... La capacitat de convocatòria d'aquesta celebració en els últims anys ha estat massiva.

La música a Lugo[modifica | modifica el codi]

Lugo sempre ha tingut un important paper en el desembolupament de la música tradicional gallega. Els músics de Lugo del segle XIX Pascual Veiga (1842-1906), autor de l'himne gallec; Juan Montes Capón (1840-1899), i Gustavo Freire (1885-1948) es van inspirar en nombroses ocasions en peces tradicionals per les seves composicions per a orquestra i per a banda.

També han hagut a la ciutat una gran quantitat de cuartets i grups de gaites. Entre aquests, cal destacar alguns com Os Amigos de Lugo, Os Montes, l'avui desapareguda banda de gaites de la diputació i, més recentment, les agrupacions del col·lectiu María Castaña.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Un castro revoluciona a historia de Lugo
  3. 3,0 3,1 Galicia pueblo a pueblo. Andrés Procedo Ledo. Xunta de Galicia.
  4. Pàgina de la UNESCO, criteri per a la designació de la Muralla de Lugo com a Patrimoni de la Humanitat
  5. Pàgina del Concello de Lugo amb dades sobre la muralla.
  6. Cronologia de Lugo
  7. M. Rubén García Álvarez, Galicia y los gallegos en la Alta Edad Media, Santiago, Pico Sacro, 1975, p. 44: "No tenía Galicia al comenzar esta etapa histórica más que una sola ciudad, la de Lugo, que era también, por cierto, la única que merecía tal nombre en toda la España cristiana del siglo VIII y la primera mitad de IX".
  8. 8,0 8,1 Historia de Lugo
  9. El privilegi de l'exposició permanent del Santíssim Sagrament
  10. Roman Walls of Lugo. UNESCO World Heritage List (anglès)
  11. A Reserva da Biosfera 'Terras do Miño'
  12. Agència Estatal de Meteorologia. Temperatura màxima anual absoluta
  13. Agència Estatal de Meteorologia. Temperatura mínima anual absoluta
  14. Agència Estatal de Meteorologia. Valors extrems
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lugo