Lugo

Lugo

(En detall) (En detall)
Localització
Torre de la catedral de Lugo
Estat • Comunitat • Província • Comarca	Espanya Galícia Lugo Lugo
Predom. ling.	gallec
Superfície	329,8 km²
Altitud	465 msnm
Població (2011)   • Densitat	98.007 hab. 297,17 hab/km²
Coordenades	43° 01′ N, 7° 33′ O
Dirigents: • Alcalde:	José Clemente López Orozco (PSdG)
Codi postal	27001-27004
Web	http://www.lugo.es

Lugo és una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta) fundada l'any 25 aC i banyada pel riu Miño. És la capital de la província de Lugo i de la comarca de Lugo.

Amb 96.678 habitants (2009) és la quarta ciutat gallega en població després de Vigo, La Corunya i Ourense.

Té llocs d'interés general com ara: la muralla romana, el pont romà, la catedral, etc.

Geografia

La ciutat es troba a un monticle envoltat pels rius Miño, Rato i Chanca. La diferència d'altitud entre el centre i les vores fluvials és considerable, i mentre que al centre de la ciutat l'altitud és de 465 metres sobre el nivell del mar, al Miño a l'alçada del Passeig Fluvial l'altitud és de tan sols 364 metres.

Clima

El clima a Lugo és oceànic continental, amb hiverns freds i estius suaus. La temperatura mitja anual és de 12,0º i les precipitacions abundants (més de 1.000 litres a l'any). Amb tot, i degut a la seva proximitat amb l'Atlàntic, aquesta xifra de precipitacions pot semblar baixa en comparació amb comarques de les Ries Baixes o Santiago.

Observatori de Lugo

1971-2000	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	dec	TOTAL
Temp. mitja (°C)	6,0	6,7	9,3	11,0	13,0	16,3	18,2	18,7	16,7	13,1	8,9	6,2	12,0
Precipitacions (mm)	143	120	122	85	89	53	32	34	51	84	123	133	1067

Història

La ciutat va ser fundada entre els anys 26 i 12 aC per Paul·le Fabi Màxim, legat de Cèsar August, en honor del qual la va batejar com Lucus Augusti (la paraula llatina lucus significa "clar" o "bosc sagrat", segons diferents autors); tot i que una de les hipòtesis més esteses ens diu que els romans haurien fet seu un topònim anterior, que feia referència al Déu Celta Lugh. Fruit de la política expansiva portada a terme a l'època d'August, la ciutat va ser fundada sobre un antic campament militar instal·lat abans de les guerres càntabres. Es tracta de la capital més antiga de Galicia.

Monuments d'interès

Passeig de la muralla amb la catedral al fons

Lugo té l'única muralla romana que conserva tot els seu perímetre original, de totes les innumerables que existien a l'Antic Imperi Romà. La muralla té més de dos quilòmetres d'extensió i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Lugo també té un balneari d'aigües termals d'origen romà, un pont romà i múltiples mosaics i altres vestigis romans.

Un altre edifici d'interès és la catedreal. La seva exposició permanent de l'hòstia consagrada és única a l'orbe catòlic, i es reflecteix a l'escut de la ciutat, juntament amb la llegenda Hic hoc misterivm fidei firmiter prifitemvr (Creiem amb fidelitat en aquest misteri), en referència al misteri de la consagració i del cos de Crist, i que es va traslladar al propi escut de Galicia, museus, instituts, institutos, al campus universitari, al Parc de Rosalia de Castro, etc.

Economia

Lugo és una ciutat de serveis, com correspon a la capital d'una província d'aquest tipus. Les principals activitats són les comercials, l'administració (delegacions de la Xunta, d'organismes estatals,...) i serveis sanitaris i educatius.

L'increment constant de la població de la ciutat, fa de la construcció un dels principals sectors econòmics del municipi.

La indústria és molt escassa, i es dedica gairebé en exclusivitat a la transformació de productes agrícoles (làctics, càrnics, fusta,...). La reduïda presència d'indústries, l'absència de mitjanes i grans empreses i cert estancament econòmic fan de Lugo una de les ciutats menys desenvolupades de Galicia.

Demografia

Evolució de la població de Lugo des de 1900 a 2004

1900	1930	1950	1981	2004
26.959	31.137	53.743	72.574	91.426

Festes i gastronomia

Famosa per les seves tavernes dels carrers Rúa Nova (coneguda com Rúa dos Viños) i Praza do Campo, Lugo té una gastronomia molt variada. Entre els seus plats típics està el polbo á feira (polp á feira), el "caldo galego", l'empanada, les truites... Durant el carnestoltes és típic el bullit amb chorizo, peülla, morro, orella, cua ,entre d'altres derivats del porc. Entre la rebosteria destaquen les filloas (fetes amb sang de porc), els freixós i les orellas.

El patró de Lugo és San Froilán (5 d'octubre), que reuneix a una gran multitud de visitants de tota Galicia i altres parts del món, arribant en la seua última edició a més d'un milió de visitants. Desde fa temps durant els dies que van del 4 al 12 d'octubre es celebren una sèrie d'actes festius, les jornades principals dels quals, són la del patró i el diumenge següent, anomenat Domingo das Mozas. Tradicionalment els principals events consistien en revetlles, actuacions teatrals i de ninots i competicions esportives. Avui en dia a aquestes activitats s'hi afegeixen moltes altres, com concerts, fires d'artesania... El que seguiex sent obligat és fer una visita a les barracas o atraccions de fira.

Altres festes dignes de menció són les del barri A Milagrosa, que es celebren el primer cap de setmana de setembre, el Carnestoltes i l'ofrena del Regne de Galícia al Santíssim. Altres festes com la romería del Carme (16 de juliol), el San Roque (15 d'agost), la festivitat de la Virxe dos Ollos Grandes o el Corpus es redueixen a l'actualitat a actes religiosos.

En els darrers anys s'ha popularitzat una festa de factura totalment nova, l'anomenada Arde Lvcvs, que se celebra al juny i on multitud de persones es vesteixen amb vestits típics romans, se celebren carreres de quadrigues, s'imiten ventes d'esclaus... La capacitat de convocatòria d'aquesta celebració en els últims anys ha estat massiva.

La música a Lugo

Lugo sempre ha tingut un important paper en el desembolupament de la música tradicional gallega. Els músics lucenses del segle XIX Pascual Veiga (1842-1906), autor de l'himne galleg; Xoán Montes (1840-1899), i Gustavo Freire (1885-1948) es van inspirar en nombroses ocasions en peçes tradicionals per les seves composicions per a orquestra i per a banda.

També han hagut a la ciutat una gran quantitat de cuartets i grups de gaites. Entre aquests, cal destacar alguns com Os Amigos de Lugo, Os Montes, la avui desapareguda banda de gaites de la diputació i, més recentment, les agrupacions del col·lectiu María Castaña.