Nou Mèxic
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat de la Unió Americana | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Santa Fe | ||||
| Ciutat més gran | Albuquerque | ||||
| Idioma oficial | cap | ||||
| Superfície • Total • % d'aigua |
5è 315.194 km² 0,2 |
||||
| Longituds • Amplada: • Alçada: |
550 km. 595 km. |
||||
| Altitud | 1.735 m (màx.:Wheeler Peak, 4,014 mín.:Red Bluff Reservoir, 859) |
||||
| Població • Total (2000) • Densitat |
36è 1,819,046 hab.5,79 hab/km² |
||||
| Coordenades • Nord: • Oest: |
31°20'N a 37°N 103°W a 109°W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
6 de gener de 1912 47è |
||||
| Organització Govern estatal • Governador: |
Bill Richardson |
||||
| ISO 3166-2 | US-NM |
||||
| Fus horari | Mountain: UTC-7/-6 | ||||
| Abreviació postal | NM | ||||
| Web | |||||
Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-oest, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més d'Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).
Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana, i és l'únic estat on el castellà també és una llengua oficial[cal citació].
[edita] Orografia
Comprèn la part sud de les Muntanyes Rocalloses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.
[edita] Població
La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km2), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9 %) 194.631 amerindis nordamericans (10,5 %). Les principals tribus són els navahos (106.807), pueblo (40.098), apatxes (8.046), cherokees (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).
Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49 %), 485.681 espanyol (28,74 %), 68.688 navaho (4,07 %), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.
[edita] Història
El territori fou explorat per Álvar Núñez Cabeza de Vaca el 1536 i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indis. Al s XVIII la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els indis i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels nord-americans, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori. Els confederats l'envaïren temporalment el 1862 i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins el 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques | |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
  |
Aquest article és un esborrany sobre Estats Units. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
