Sioux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el grup ètnic. Si cerqueu les llengües, vegeu «llengües sioux».
Sioux
Bandera de la Reserva de Pine Ridge.
Població total 153.360 (2000)
Regions amb poblacions significatives
EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana)
Canadà (Manitoba i Saskatchewan)
Llengua Sioux, anglès, francès
Religió Cristianisme
Grups humans relacionats
assiniboine, stoney

Els sioux són un grup de nadius americans de parla sioux. S'autoanomenaven Ikce wikasa ("humans" o "lliures"). El seu nom genèric, dakota, vol dir "aliat", potser en referència a una antiga confederació per unir-se contra crees i ojibwa. Els chippewa els anomenaren nadowisih o nadowessioux "petites vibres" o "petits iroquesos". Per la seva banda, anomenaven els blancs wasichu.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Territori originari dels sioux

Es dividien en tres grups principals lingüístics i en set grups tribals:[1]

1. Els de parla dakota oriental o santee (d' isáŋathi o isáŋyathi «ganivet», per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:

  • Mdewakanton (Bdewákhathuŋwaŋ - «Llar del llac de l'esperit»)
  • Wahpekute (Waȟpékhute - «Llançadors de fulles»)
  • Sisseton (Sisíthuŋwaŋ - «Llar del pantà»)
  • Wahpeton (Waȟpéthuŋwaŋ - «Llar a les fulles»)

2. Els de parla dakota occidental o wičhíyena[2] (sovint anomenada erròniament nakota[3]), que comprèn dues llars o grups:

  • Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ - «Llar del firal»)
  • Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna - «Petita llar del firal»)

3. Els de parla lakota, el grup més nombrós, era format per la llar-grup thítȟuŋwaŋ («Llar de la planura») o teton, que es dividia en set tribus (oyáte):

  • Oglala (Oglála - «Habitant de les planures»)
  • Brulé (Sičhánǧu - «Cuixes cremades»)
  • Sans arc (Itázipčho)
  • Hunkpapa (Húŋkpapȟa - «Final del cercle»)
  • Minneconjou (Mnikówožu - «Plantadors al costat del corrent»)
  • Two Kettle (Oóhenuŋpa)
  • Blackfoot (Sihásapa)

Costums[modifica | modifica el codi]

Guerrer dakota.

Caçaven el búfal i eren guerrers força temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics. Socialment, es dividien en thiyóšpaye (bandes) que s'agrupaven en oyáte (tribus) que formaven un tonwan (-thuŋwaŋ[4] grup).

El cap Red Bird, amb vestit tradicional sioux

Als mestissos els anomenaven iyéska ("interpretador")[5] i als blancs, despectivament, wašíču.[6] Tots ells, però majoritàriament els teton i els wiciyena, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimònies d'iniciació guerrera que incloïen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.

Llista de sioux[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ullrich, p. 2 (ortografia lakota standard)
  2. també wičhíyela en el lakota (Ullrich, ad nomen, p. 604)
  3. Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2
  4. lakota: -tȟuŋwaŋ
  5. Ullrich, ad nomen, p. 239
  6. Ullrich, ad nomen, p. 582

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BONVILLAIN, Nancy (1989) The teton Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
  • HOOVER, Herbert T (1989) The yankton sioux Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
  • Dee Brown (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona
  • Clark Wissler (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
  • Vine Deloria Jr (1978) El general Custer murió por vuestros pecados Dopesa, Barcelona.
  • Peter Mathiessen (1984) In the spirit of Crazy Horse Viking Press, New York
  • ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramón Espasa, Barcelona, 1922.
  • ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
  • THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
  • ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
  • Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
  • Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 ISBN 0-9761082-9-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]