Sioux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el grup ètnic. Si cerqueu les llengües, vegeu «llengües sioux».
Sioux
Očhéthi Šakówiŋ
Bandera de la Reserva de Pine Ridge.
Població total 170.110 (2010)[1]
Regions amb poblacions significatives
EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana)
Canadà (Manitoba i Saskatchewan)
Llengua Sioux, anglès, francès
Religió Cristianisme, Wakan Tanka, Midewiwin
Grups humans relacionats
assiniboine, stoney

Els sioux ˈsuː són un grup de tribus amerindis dels Estats Units i Primeres Nacions del Canadà. El terme pot referir-se a qualsevol grup ètnic dins la Gran Nació Sioux o a qualsevol dels molts dialectes de l'idioma de la nació. Els sioux comprenen tres divisions importants basades en dialectes i subcultures de les llengües siouan: els Santee, els Yankton-Yanktonai, i els Lakota.

Els santee (Isáŋyathi; "ganivet"), també anomenats dakota oriental, resideixen a l'extrem oriental de les Dakotes, Minnesota i nord d'Iowa. Els yankton i yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋ i Iháŋktȟuŋwaŋna; "vila al final" and "petita vila al final"), col·lectivament anomenats també dakota occidental o pel seu endònim Wičhíyena, residien a l'àrea del riu Minnesota. Són considerats com a sioux del mig, i en el passat han estat anomenats erròniament com a nakota.[2] Els Lakota, també anomenats teton (Thítȟuŋwaŋ; possiblement "habitants de les prades"), eren els sioux més orientals, coneguts per la seva cultura caçadora i guerrera.

Avui, els sioux mantenen molts governs tribals separats dispersats en diverses reserves i comunitats a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana als Estats Units; i Manitoba i el sud de Saskatchewan al Canadà.

Territori originari dels sioux
Localització tradicional de les tribus sioux abans de 1770 (verd fosc) i llurs actuals reserves (taronja)

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom "sioux" és una forma abreviada de Nadouessioux préstec del francès del Canadà de Nadoüessioüak de l'antic exònim odawa: naadowesiwag "Sioux".[3] Jean Nicolet registrà el seu ús en 1640.[4] La forma del protoalgonquí *na·towe·wa, que vol dir "iroquès del nord", té reflexos en diverses llengües filles que fan referència a una petita serp de cascavell (massasauga, Sistrurus).[5] Aquesta informació va ser interpretada per alguns que la forma odawa era un insult. No obstant això, aquest terme protoalgonquí es deriva molt probablement en última instància d'una forma *-a·towe·, que vol dir senzillament "parlar una llengua estrangera",[3] el que el faria una etimologia semblant a la de la paraula grega "bàrbar". Més tard es va ampliar en el significat en algunes idiomes algonquins per referir-se a la massasauga. Així, contràriament a molts reculls, l'antiga paraula odawa naadowesiwag no equiparava els sioux amb les serps. Això no es confirma, però, ja que l'ús durant les dècades anteriors ha portat aquest terme a tenir connotacions negatives per a les tribus a què es refereix. Això explicaria per què moltes tribus han rebutjat aquest terme com un exònim. Una font afirma que el nom de "sioux" es deriva de la paraula chippewa nadowisih que significa "petita serp";[6] El chippewa o ojibwa és una variant dialèctica dels ottawes.

Algunes de les tribus han adoptat de manera formal o informal noms tradicionals: la Tribu Sioux de Rosebud també és coneguda com a Sičháŋǧu Oyáte, i els Oglala sovint usen el nom Oglála Lakȟóta Oyáte, més que no pas l'anglès "Oglala Sioux Tribe" o OST. La pronunciació alternativa anglesa Ogallala és considerada impròpia.[4] Per la seva banda, anomenaven els blancs wasichu.

Očhéthi Šakówiŋ[modifica | modifica el codi]

Els sioux històries es refereixen a la Gran Nació Sioux com a Očhéthi Šakówiŋ (pronunciat oˈtʃʰetʰi ʃaˈkowĩ), que vol dir "Consell dels Set Focs". Cada foc era un símbol d'un oyate (poble o nació). Les set nacions que comprenien els sioux eren: Bdewákaŋthuŋwaŋ (Mdewakanton), Waȟpéthuŋwaŋ (Wahpeton), Waȟpékhute (Wahpekute), Sisíthuŋwaŋ (Sisseton), els Iháŋkthuŋwaŋ (Yankton), Iháŋkthuŋwaŋna (Yanktonai), i els Thítȟuŋwaŋ (Teton o Lakota).[4] El Consell dels Set Focs es reunia cada estiu per celebrar consell, renovar parentius, decidir sobre assumptes tribals i participar en la dansa del sol.[7] Les set divisions podien seleccionar quatre líders coneguts com a Wičháša Yatápika d'entre els líders de cada divisió.[7] Ser un dels quatre líders era considerat l'honor més alt per a un líder; tanmateix la trobada anual significava que la majoria de l'administració tribal era atesa pels líders habituals de cada divisió. L'última reunió del Consell dels Set Focs va ser en 1850.[7]

Avui els teton, els santee (barreja de les quatre tribus dakota) i els dakota de Minnesota, i Yankton/Yanktonai eren coneguts habitualment, respectivament, com a lakota, dakota oriental, o dakota occidental.[4][8] En qualsevol dels tres principals dialects, "Lakota" o "Dakota" es tradueix com a "amic," o més apropiadament "aliat." L'ús de dakota o lakota podria a referir-se a l'antiga aliança que fou la Gran Nació Sioux.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Es dividien en tres grups principals lingüístics i en set grups tribals:[9]

1. Els de parla dakota oriental o santee (d' isáŋathi o isáŋyathi «ganivet», per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:

  • Mdewakanton (Bdewákhathuŋwaŋ - «Llar del llac de l'esperit»)
  • Wahpekute (Waȟpékhute - «Llançadors de fulles»)
  • Sisseton (Sisíthuŋwaŋ - «Llar del pantà»)
  • Wahpeton (Waȟpéthuŋwaŋ - «Llar a les fulles»)

2. Els de parla dakota occidental o wičhíyena[10] (sovint anomenada erròniament nakota[11]), que comprèn dues llars o grups:

  • Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ - «Llar del firal»)
  • Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna - «Petita llar del firal»)

3. Els de parla lakota, el grup més nombrós, era format per la llar-grup thítȟuŋwaŋ («Llar de la planura») o teton, que es dividia en set tribus (oyáte):

Guerrer dakota.

Costums[modifica | modifica el codi]

Els tres grups lingüístics es distingien entre ells força culturalment, ja que pertanyien a tres realitats socioeconòmiques diferents:

  • Els dakota-santee vivien als boscos del sud de Minnesota i àrees adjacents de Wisconsin, Iowa i Dakota del Sud; llur cultura era semblant a la dels winnebago, chippewa, fox i sauk, vivien en cases llargues d'escorça, conreaven moresc i arròs a la vora dels llacs, pescaven i recollien fruites dels boscos. Els grups més a l'oest (Sisseton i Wahpeton) compartiven la cultura del cavall i del búfal dels lakota-teton.[12]
  • Els dakota-wiciyena vivien a l'est del riu Missouri, i culturalment eren similars als arikara, mandan i hidatsa. Vivien en cases de terra, grans i amb forma de cúpula, conreaven moresc, pescaven i caçaven el búfal a l'oest del riu Missouri. Feien boniques decoracions florals.[13]
  • Els lakota-teton eren els típics indis de les planúries i vivien a l'oest del riu Missouri, a Dakota del Sud, amb centre a Paha Sapa (Black Hills), considerades com a indret sagrat per a ells. Vivien en teepees de pells decorades amb pintures amb pintures de cacera i decoracions geomètriques. Caçaven el búfal i eren guerrers força temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics.[14]

Socialment, es dividien en thiyóšpaye (bandes) que s'agrupaven en oyáte (tribus) que formaven un tonwan (-thuŋwaŋ[15] grup). Als mestissos els anomenaven iyéska ("interpretador")[16] i als blancs, despectivament, wašíču.[17] Tots ells, però majoritàriament els teton i els wiciyena, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimònies d'iniciació guerrera que incloïen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.

Reserves i Primeres Nacions[modifica | modifica el codi]

Més tard al segle XIX, els ferrocarrils contractaren caçadors per exterminar els ramats de búfals, el subministrament d'aliments primaris dels indis. Els santee i lakota es van veure obligats a acceptar reserves definides pels blancs a canvi que la resta de les seves terres,i bestiar domèstic i blat de moro a canvi del búfal. Es van convertir en dependents dels pagaments federals anuals garantits per tractat.

A Minnesota, els tractats de Traverse des Sioux i Mendota en 1851 va deixar els sioux amb una reserva de 32 kilòmetres d'ample a cada costat del riu Minnesota. Avui dia, la meitat de tots els sioux registrats als Estats Units viuen fora de les reserves. Els membres registrats en qualsevol de les tribus sioux dels Estats Units estan obligats a tenir ascendència d'almenys un quart grau sioux (l'equivalent a un avi)[18]

Al Canadà, el govern canadenc reconeix la comunitat tribal com a Primeres Nacions. Les tinences de la terra d'aquestes Primeres Nacions es diuen reserves índies.

Reserves i comunitats modernes[modifica | modifica el codi]

Reserva[4] Comunitat Bandes residents Localització
Reserva índia de Fort Peck Assiniboines i sioux Hunkpapa, Upper Yanktonai (Pabaksa), Sisseton, Wahpeton, and the Hudesabina (Red Bottom), Wadopabina (Canoe Paddler), Wadopahnatonwan (Canoe Paddlerrs Who Live on the Prairie), Sahiyaiyeskabi (parlants de cree), Inyantonwanbina (Stone People) i Banda Fat Horse d'assiniboines Montana, US
Reserva índia de Spirit Lake

(antiga reserva Devil's Lake)

Tribu Spirit Lake

(Mni Wakan Oyate)

Wahpeton, Sisseton, Upper Yanktonai Dakota del Nord, US
reserva índia de Standing Rock Tribu Sioux de Standing Rock Upper Yanktonai, Hunkpapa Dakota del Nord, Dakota del Sud, US
Reserva índia de Lake Traverse Sisseton Wahpeton Oyate Sisseton, Wahpeton Dakota del Sud, US
reserva índia de Flandreau Tribu Sioux Santee Flandreau Mdewakanton, Wahpekute, Wahpeton Dakota del Sud, US
Reserva índia de Cheyenne River Tribu Sioux Cheyenne River Minneconjou, Blackfoot, Two Kettle, Sans Arc Dakota del Sud, US
Reserva índia de Crow Creek Tribu índia de Crow Creek Tribu Sioux Lower Yanktonai Dakota del Sud, US
Reserva índida Lower Brulé Tribu Sioux Lower Brulé Brulé Dakota del Sud, US
reserva índia Yankton Tribu índia Yankton Yankton Dakota del Sud, US
reserva índia de Pine Ridge Sioux Oglala Oglala, povd Brulé Dakota del Sud, US
reserva índia de Rosebud Tribu sioux Rosebud (també com a Sicangu Lakota o Nació Sioux Upper Brulé)

(Sičháŋǧu Oyate)

Sićangu (Brulé), pocs Oglala Dakota del Sud, US
Reserva índia d'Upper Sioux Comunitat Upper Sioux

(Pejuhutazizi Oyate)

Mdewakanton, Sisseton, Wahpeton Minnesota, US
Reserva índia Lower Sioux Comunitat índia Lower Sioux Mdewakanton, Wahpekute Minnesota, US
Reserva índia Shakopee-Mdewakanton

(antigament reserva índia Prior Lake)

Comunitat sioux Shakopee Mdewakanton Mdewakanton, Wahpekute Minnesota, US
Comunitat índia Prairie Island Comunitat índia Prairie Island Mdewakanton, Wahpekute Minnesota, US
reserva índia de Santee Sioux Nació Santee Sioux Mdewakanton, Wahpekute Nebraska, US
Reserva dakota Sioux Valley, reserva Fishing Station 62A* Primera Nació Sioux Valley Sisseton, Mdewakanton, Wahpeton, Wahpekute Manitoba, Canadà
Reserv índia Dakota Plains 6A Primera Nació Dakota Plains Wahpeton, Sisseton Manitoba, Canadà
Reserva Dakota Tipi 1 Primera Nació Dakota Tipi Wahpeton Manitoba, Canadà
Reserva Birdtail Creek 57, Reserva Birdtail Hay Lands 57A, Reserva Fishing Station 62A* Primera Nació Birdtail Sioux Mdewakanton, Wahpekute, Yanktonai Manitoba, Canadà
Primera Nació Canupawakpa Dakota, reserva Oak Lake 59A, reserva Fishing Station 62A* Primera Nació Canupawakpa Dakota Wahpekute, Wahpeton, Yanktonai Manitoba, Canadà
Reserva Standing Buffalo 78 Primera Nació Standing Buffalo Dakota Sisseton, Wahpeton Saskatchewan, Canadà
Reserva Whitecap Primera Nació Whitecap Dakota Wahpeton, Sisseton Saskatchewan, Canadà
Reserva Wood Mountain 160, Terres de la reserva índia del Tractat Quatre núm. 77* Wood Mountain Hunkpapa Saskatchewan, Canadà
  • Reserves compartides amb altres primeres nacions First Nations

Llista de sioux[modifica | modifica el codi]

El cap Red Bird, amb vestit tradicional sioux

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tina Norris; Paula L. Vines; Elizabeth M. Hoeffel. «The American Indian and Alaska Native Population: 2010». United States Census Bureau. United States Department of Commerce, gener 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
  2. per un informe sobre l'antic error d'anomenar com a "nakota" els yankton i yanktonai, veure l'article nakota
  3. 3,0 3,1 «Sioux». Dictionary.com. [Consulta: 2007-09-05].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Johnson, Michael. The Tribes of the Sioux Nation. Osprey Publishing Oxford, 2000. ISBN 1-85532-878-X. 
  5. Riggs, Stephen R. Dakota Grammar, Texts, and Ethnography. Washington Government Printing Office, Ross & Haines, Inc., 1893. ISBN 0-87018-052-5. 
  6. Learn about the history of the Sioux Indians. Indians.org. Retrieved on 2012-07-08.
  7. 7,0 7,1 7,2 Hassrick, Royal B.; Dorothy Maxwell; Cile M. Bach The Sioux: Life and Customs of a Warrior Society. University of Oklahoma Press, 1964. ISBN 0-8061-0607-7. 
  8. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta NLD
  9. Ullrich, p. 2 (ortografia lakota standard)
  10. també wičhíyela en el lakota (Ullrich, ad nomen, p. 604)
  11. Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2
  12. Albers, p. 761 i p. 763 i següents.
  13. DeMallie (2001c), p. 777 i p. 788 i següents.
  14. DeMallie (2001b), passim.
  15. lakota: -tȟuŋwaŋ
  16. Ullrich, ad nomen, p. 239
  17. Ullrich, ad nomen, p. 582
  18. «Enrollment Ordinance». [Consulta: 2007-08-11].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BONVILLAIN, Nancy (1989) The teton Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
  • HOOVER, Herbert T (1989) The yankton sioux Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
  • Dee Brown (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona
  • Clark Wissler (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
  • Vine Deloria Jr (1978) El general Custer murió por vuestros pecados Dopesa, Barcelona.
  • Peter Mathiessen (1984) In the spirit of Crazy Horse Viking Press, New York
  • ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramón Espasa, Barcelona, 1922.
  • ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
  • THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
  • ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
  • Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
  • Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 ISBN 0-9761082-9-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]