Llengua hopi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hopi
Hopilàvayi
Parlat a: Estats Units
Regió: Arizona
Parlants: 5.010 (2000)[1]
6.780 (2012)[2]
Classificació genètica: Uto-asteca
  • Septentrional
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 hop
ISO 639-3 hop
L'estat d'Arizona, on viuen els hopi
Localització d'Arizona, on viuen els hopi
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

La llengua hopi (Hopilàvayi) és una llengua uto-asteca parlada pel poble hopi del sud-oest dels Estats Units. Els hopi són una de les tribus pueblo i la seva llengua és un membre de l'àrea lingüística pueblo. Segons una estimació del 1990, hi ha aproximadament 5.000 parlants nadius de la llengua, al voltant de 75% de la població hopi; gairebé tots parlen també l'anglès, excepte alguns grans. Hi ha un diccionari hopi-anglès, Hopìikwa Lavàytutuveni, i la tribu ha format un grup per a promoure l'ús i l'alfabetització en la seva llengua.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Segons la documentació de Benjamin Lee Whorf, hi ha quatre dialectes de hopi, parlats a diferents pobles hopi:

Whorf va notar que no se sap l'afiliació dels dialectes de les altres pobles de Second Mesa. Les varietats de First Mesa i Third Mesa són els amb més parlants, però la varietat més estudiat és el mishongnovi, el qual Whorf va estudiar més exhaustivament.

Contacte lingüístic[modifica | modifica el codi]

El hopi forma una part de l'àrea lingüística pueblo, amb el zuni, les llengües tano (de la família kiowa-tano), les llengües keres, i perifèricament el navaho. Les llengües pueblo, encara que no són emparentades, mostren semblances distintes com a resultat d'un llarg període de contacte entre si. Com en les altres llengües pueblo, l'aspiració de consonants oclusives és distintiva en el hopi i té les velars labialitzades /kw/ i /ŋw/; altre tret compartit és el nombre dual. A diferència de les altres llengües pueblo, el hopi no té consonants ejectives.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

La llengua té sis fonemes vocàliques en un sistema atípic de les llengües pueblo (de les quals les altres típicament tenen el sistema de cinc vocals /i, e, a, o, u/). Les vocals mostren una distinció entre les arrodonides i les no arrodonides.

Anterior Posterior
no arrodonida arrodonida no arrodonida arrodonida
Tancada i [i] u [ɨ]
Mitjana e [ɛ] ö [ø] o [o]
Oberta a [a]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Els dialectes de hopi difereixen en quantes consonants distingeixen. Aquí es presenten dos sistemes consonàntics, del dialectes Third Mesa i mishongnovi. (L'inventari de hopi Third Mesa mostra també la representació en l'ortografia estàndard.)

Hopi Third Mesa
Labial Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Glotal
anterioritzada neutral posterioritzada
normal africada labial no labial
Oclusiva p t ts ky [cj] kw [kʷ] k q [ḵ] [ʔ]
Fricativa sorda s h
sonora v [β] r [ʐ]
Nasal m n ngy [ɲ] ngw [ŋʷ] ng [ŋ]
Aproximant l y [j] w
Hopi mishongnovi
Labial Consonant alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Glotal
anterioritzada neutral posterioritzada
normal africada labial no labial
Oclusiva no aspirada p t ts kʲ [cʲ] k q [k̠] ʔ
preaspirada ʰp ʰt ʰts ʰkʷ ʰk ʰq [ʰk̠]
Fricativa sorta s h
sonora v r
Nasal sorda ŋ̱̊
sonora m n ɲ ŋʷ ŋ̱
Aproximant sorda ȷ̊
sonora l j w

L'inventari consonàntic del dialecte mishongnovi és més grand que el de Third Mesa; segons la documentació de Whorf, el mishongnovi manté distincions fonètiques perdudes en les altres dialectes de hopi, amb una serie d'oclusives preaspirades i una distinció de sonoritat en les nasals i aproximants (una distinció de sonoritat en consonants a més de les fricatives i les oclusives és un tret bastant rar en els sistemes fonològics).

La fricativa labial sonora v varia entre labiodental i bilabial ([v ~ β]). Abans d'una consonant o al final d'una paraula és sorda. Les consonants ts i s són consonants apicals; un procés de palatalització a resultat en les consonants [tʃ] i [ʃ] per alguns parlants de Third Mesa, i quan les consonants apareixen en l'atac sil·làbic en el mishongnovi.

Les nombroses consonants velars representen un fenomen fonològic complex. Les diferències entre les formes són neutralitzades en la majoria de contexts. L'al·lòfon anterioritzat, o palatalitzat, [cj] precedeix les vocals anteriors /ɛ, i/; l'al·lòfon velar [k] precedeix les vocals posteriors /o, u/; i l'al·lòfon posterioritzat precedeix /ø/. Hi ha pars mínims només davant de [a] (establint un contraste fonèmica), on l'al·lòfon velar no ocorre en mots natius. Complicant l'anàlisi és que préstecs del castellà poden contenir la seqüència [ka], requerint l'addició d'un tercer fonema oclusiva velar per a descriure les varietats modernes del hopi. Descripcions d'aquests sons en la literatura varien a cert punt; alguns investigadors han identificat l'al·lòfon [cj] com [kj]; de la mateixa manera, la literatura representa el fonema [q] (uvular) com [k̠] i descriuen el seu punt d'articulació com "post-velar" i no uvular.

Morgologia[modifica | modifica el codi]

Sufixos[modifica | modifica el codi]

El hopi usa sufixos per a diferents propòsits. Alguns exemples:

sufix propòsit exemple significat
mi cap a itamumi cap a nosaltres
ni futur tuuvani llençarà
ngwu sufix habitual tuuvangwu normalment llença
pe localització Ismo'walpe a Ismo'wala
q sufix de distància atkyamiq Tot el camí fins a la part inferior

El hopi també té preposicions lliures:

akw amb (instrumental)
angkw des de
ep a/en/damunt

Els noms es marquen com obliquos per qualsevol dels sufixos -t per als noms simples o y per als noms duals (que es refereixen exactament a dos individus), que posseeixen noms o substantius plurals.

Alguns exemples es mostren a continuació:

nominatiu obliquo Significat
himutski himutskit arbusts
iisaw iisawuy coiot
itam itamuy nosaltres
nuva nuvat neu
nu' nuy Jo
paahu paahut aigua de primavera
pam put ell/ella
puma pumuy ells
tuuwa tuuwat sorra
um ung tu/vosaltres

Els verbs també estan marcats per sufixos però aquests no s'utilitzen en un patró regular. Per exemple, els sufixos -Lawu i -ta són utilitzats per tornar un verb simple en duratiu (implicant l'acció està en curs i encara no completa), però és difícil predir quin sufix s'aplica a que els verbs. Estudiants de hopi com a segona llengua s'ho aprenen de memòria.

Hi ha alguns termes específics de gènere en hopi:

Masculí femení Significat
a'ni hin'ur molt
kwakwhay askwali gràcies

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brew, J. O. (1979). Hopi prehistory and history to 1850. In A. Ortiz (Ed.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 9, pp. 514–523). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Connelly, John C. (1979). Hopi social organization. In A. Ortiz (Ed.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 9, pp. 539–553). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Dockstader, Frederick J. «Spanish loanwords in Hopi: A preliminary checklist». International Journal of American Linguistics, 21, 2, 1955, pàg. 157–159. DOI: 10.1086/464324.
  • Harrington, John P. (1913). [Linguistic fieldnotes based on work with a speaker of Oraibi Hopi]. (National Anthropological Archives, Smithsonian Institution).
  • Hill, Kenneth C. (1997). Spanish loanwords in Hopi. In J. H. Hill, P. J. Mistry, & L. Campbell (Eds.), The life of language: Papers in linguistics in honor of William Bright (pp. 19–24). Trends in linguistics: Studies and monographs (No. 108). Berlin: Mouton de Gruyter.
  • Hopi Dictionary Project (University of Arizona Bureau of Applied Research in Anthropology). (1998). Hopi dictionary: Hopìikwa Lavàytutuveni: A Hopi-English dictionary of the Third Mesa dialect with an English-Hopi finder list and a sketch of Hopi grammar. Tucson, Arizona: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1789-4
  • Hymes, D. H. «The supposed Spanish loanword in Hopi for 'jaybird'». International Journal of American Linguistics, 22, 2, 1956, pàg. 186–187. DOI: 10.1086/464362.
  • Jeanne, LaVerne Masayesva. (1978). Aspects of Hopi grammar. (Doctoral dissertation, MIT). hdl.handle.net/1721.1/16325
  • Jeanne, LaVerne Masayesva «Some phonological rules of Hopi». International Journal of American Linguistics, 48, 3, 1982, pàg. 245–270. DOI: 10.1086/465734. JSTOR: 1264788.
  • Kalectaca, Milo. (1978). Lessons in Hopi. Tucson, Arizona: University of Arizona Press.
  • Kennard, Edward A. «Linguistic acculturation in Hopi». International Journal of American Linguistics, 29, 1, 1963, pàg. 36–41. DOI: 10.1086/464709.
  • Kennard, Edward A.; & Albert Yava. (1999). Field Mouse Goes to War: Tusan Homichi Tuwvöta. Palmer Lake, Colorado: Filter Press.
  • Kluckhohn, Clyde; MacLeish, Kenneth «Moencopi variations from Whorf's Second Mesa Hopi». International Journal of American Linguistics, 21, 2, 1955, pàg. 150–156. DOI: 10.1086/464323. JSTOR: 1263941.
  • Lucy, John. (1992). Language Diversity and Thought: A Reformulation of the Linguistic Relativity Hypothesis. Cambridge University Press, Cambridge, UK
  • Manaster-Ramer, A. «Genesis of Hopi tones». International Journal of American Linguistics, 52, 2, 1986, pàg. 154–160. DOI: 10.1086/466010. JSTOR: 1265374.
  • Malotki, Ekkehart. (1983). Hopi time: A linguistic analysis of the temporal concepts in the Hopi language. Trends in linguistics: Studies and monographs (No. 20). Mouton De Gruyter.
  • Seaman, P. David. (1977). Hopi Linguistics: An Annotated Bibliography. Anthropological Linguistics, 19 (2), 78-97. http://www.jstor.org/stable/30027313
  • Seqaquaptewa, E. (1994). Iisaw niqw tsaayantotaqam tsiròot. Santa Fe, NM: Clear Light.
  • Seqaquaptewa, E. (1994). Iisaw niqw yöngösonhoya. Santa Fe, NM: Clear Light.
  • Stephen, Alexander M. (1936). Hopi journal of Alexander M. Stephen. Parsons, E. C. (Ed.). Columbia University contributions to anthropology (No. 23). New York: Columbia University Press.
  • Titiev, Mischa «Suggestions for the further study of Hopi». International Journal of American Linguistics, 12, 2, 1946, pàg. 89–91. DOI: 10.1086/463895.
  • Voegelin, C. F. «Phonemicizing for dialect study: With reference to Hopi». Language, 32, 1, 1956, pàg. 116–135. DOI: 10.2307/410660. JSTOR: 410660.
  • Whorf, Benjamin Lee. (1936). [Notes on Hopi grammar and pronunciation; Mishongnovi forms]. In E. C. Parsons (Ed.), Hopi journal of Alexander M. Stephen (Vol. 2, pp. 1198–1326). Columbia University contributions to anthropology (No. 23). New York: Columbia University Press.
  • Whorf, Benjamin Lee «The punctual and segmentative aspects of verbs in Hopi». Language, 12, 2, 1936, pàg. 127–131. DOI: 10.2307/408755. JSTOR: 408755.
  • Whorf, Benjamin Lee «Some verbal categories of Hopi». Language, 14, 4, 1938, pàg. 275–286. DOI: 10.2307/409181. JSTOR: 409181.
  • Whorf, Benjamin Lee. (1941). The relation of habitual thought and behavior to language. In L. Spier, A. I. Hallowell, & S. S. Newman (Eds.), Language, culture, and personality: Essays in memory of Edward Sapir (pp. 75–93). Menasha, WI: Sapir Memorial Publication Fund.
  • Whorf, Benjamin Lee. (1946). The Hopi language, Toreva dialect. In C. Osgood (Ed.), Linguistic structures of native America (pp. 158–183). Viking Fund publications in anthropology (No. 6). New York: The Viking Fund, Inc.
  • Whorf, Benjamin Lee «An American Indian model of the universe». International Journal of American Linguistics, 16, 2, 1950, pàg. 67–72. DOI: 10.1086/464066. JSTOR: 1262850.
  • Whorf, Benjamin Lee «Linguistic factors in the terminology of Hopi architecture». International Journal of American Linguistics, 19, 2, 1952, pàg. 141–145. DOI: 10.1086/464204. JSTOR: 1262812.
  • Whorf, Benjamin Lee. (1956). Discussion of Hopi linguistics. In J. B. Carroll (Ed.), Language, thought, and reality: Selected writings of Benjamin L. Whorf (pp. 102–111). New York: John Wiley.

External links[modifica | modifica el codi]