Mono (llengua)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mono
Nim
Parlat a: Califòrnia
Regió: Gran Conca
Parlants: 37 (1994)[1] 103 (2000)[2]
Classificació genètica: Uto-asteca

   llengües numic
    Numic Occidental

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 mnr
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El mono (nim) és una llengua ameríndia del grup de les llengües numic de la família lingüística Uto-asteca, llengua ancestral del poble mono. El mono consisteix en dos dialects, Oriental i Occidental. El nom "Monachi" s'usa habitualment per a referir-se als mono occidentals i "paiute de la vall d'Owens" per a referir-se als mono orientals.[3] En 1925, Alfred Kroeber estimà els parlants de mono entre 3.000 i 4.000. Actualment només uns 40 ancians parlen mono com a primera llengua.[3] Està classificada com a llengua amenaçada al Llibre Roig de Llengües Amenaçades.[4] Era parlada al sud de les muntanyes de Sierra Nevada, al Mono Basin, i a la vall d'Owens del centre-est de Califòrnia. El mono és el més proper al paiute del nord; ambdues són classificades dins del grup occidental de les llengües numic de la família uto-asteca.[3][5]

Mono occidental[modifica | modifica el codi]

El nombre de parlants nadius en 1994 rondava entre 37 i 41. La majoria de parlants són de la Ranxeria Northfork i Auberry. La Ranxeria Big Sandy i Dunlap (Califòrnia) tenen de 12 a 14 parlants.[1] Els Mono de Northfork Mono estan desenvolupant un diccionari, i tant ells com els de la Ranxeria Big Sandy proporcionen classes de la llengua. Encara que no tots els parlant ho són completament fluids, uns 100 membres de Northfork tenen "algun domini de la llengua."[6] A finals dels 1950, Lamb compilà un diccionari i una gramàtica del Mono de Northfork Mono.[7] El Mono Occidental té un cert nombre de préstecs del castellà que daten del període de colonització espanyola de las Californias,[8] així com préstecs del yokut i del miwok[9][10]

Paiute de la vall d'Owens[modifica | modifica el codi]

A mitjans de la dècada de 1990, s'estima que 50 persones parlaven la llengua dels paiute de la Vall d'Owens.[1] La llengua es manté viva gràcies a classes informals de llengua i als cantants.[6] El lingüista Sydney Lamb estudià aquesta llengua en la dècada de 1950 i hi proposà per a ella el nom paviotso, però la proposta no va ser àmpliament adoptada.[11]

Fonemes[modifica | modifica el codi]

A continuació es dóna l'inventari de fonemes del Mono Occidental de Northfork per Lamb (1958)

Vocals[modifica | modifica el codi]

anterior posterior
no arrodonida
posterior
arrodonida
Alta i y[12] u
No alta e a o

Consonants[modifica | modifica el codi]

Bilabial Coronal Palatal Velar Uvular Labialitzada
velar
Labialitzada
uvular
Glotal
Oclusiva p t k q[13] ʔ
Africada ts
Fricativa s x h
Nasal m n
Semivocal j w

Suprasegmental[modifica | modifica el codi]

Lamb (1958) també va descriure quatre característiques suprasegmentals a les que adscriu estatut fonèmic.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El mono és una llengua aglutinant en la que les paraules utilitzen sufixos complexos amb una varietat de propòsits amb diversos morfemes ajuntats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hinton, 30
  2. 2000&lang_id=939 Cens dels EUA
  3. 3,0 3,1 3,2 "Mono." Survey of California and Other Indian Languages, University of California, Berkeley. 2009-2010 (retrieved 6 May 2010)
  4. http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/index.php
  5. Sheldon Klein. 1959. Comparative Mono-Kawaiisu. International Journal of American Linguistics. Vol. 25, No. 4 (Oct., 1959), pp. 233-238
  6. 6,0 6,1 Hinton, 31
  7. Miller 101
  8. Paul V. Kroskrity and Gregory A. Reinhardt. 1985. On Spanish Loans in Western Mono International Journal of American Linguistics Vol. 51, No. 2 (Apr., 1985), pp. 231-237
  9. Loether, Christopher. 1998. "Yokuts and Miwok Loan Words in Western Mono" in The Life of Language: Papers in Linguistics in Honor of William Bright. Jane H. Hill, P. J. Mistry, Lyle Campbell (eds). Walter de Gruyter, 1998
  10. Loether, Christopher. 1993. "Nɨ-ɨ-mɨna Ahubiya: Western Mono Song Genres". Journal of California and Great Basin Anthropology Vol. 15, No. 1 (1993), pp. 48-57
  11. Miller, 98
  12. Representada fonèmicament com a /y/ per Lamb, però descrita fonèticament [ɨ] després de consonants anteriors i [ʉ] després de consonants posteriors.
  13. /k/ i /q/ tenen una distribució semicomplementària: /k/ es troba abans /i/ i /e/, /q/ es troba abans /o/ i /u/. Això contrasta només abans /a/.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hinton, Leanne. Flutes of Fire: Essays on California Indian Languages. Berkeley: Heyday Books, 1994. ISBN 0-930588-62-2.
  • Miller, Wick R. "Numic Languages." Handbook of North American Indians: Great Basin, Volume 11. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3
  • Lamb, Sydney M. A Grammar of Mono, 1958. 
  • Bethel, Rosalie; Kroskrity, Paul V.; Loether, Christopher; Reinhardt, Gregory A. A Dictionary of Western Mono. Los Angeles : American Indian Studies Center, University of California., 1993. (2nd edition) [1984]. 
  • Lamb, Sydney M. Monachi dictionary. Ms., Survey of California and Other Indian Languages. 
  • Norris, Evan J. A Grammar Sketch and Comparative Study of Eastern Mono, 1986. 

Revitalització lingüística[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]