Gran Conca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conques dels rius de Nord-amèrica (amb la Gran Conca en carbassa).
Desert de la Gran Conca

La Gran Conca (en anglès:Great Basin) és una extensa regió àrida de l'oest dels Estats Units. En realitat és una sèrie de conques contigües entre les muntanyes de Wasatch a Utah, i la Sierra Nevada, i que no tenen cap sortida natural al mar, és a dir, conformen una conca endorreica. La Gran Conca s'estén pels estats d'Idaho, Utah, Oregon, Califòrnia i Arizona. Per altra banda, el Desert de la Gran Conca (compost, de fet, de diferents deserts amb diversos noms, com ara: el Desert de Roca Negra - Black Rock Desert; el del Gran Llac Salat - Great Salt Lake Desert; el de Sevier, el de Smoke Creek, el desert de Mojave i part del de Sonora.) es defineix basant-se en la presència d'algunes espècies de plantes característiques de la regió, i abasta una superfície un poc menor. La regió és molt àrida, i s'hi troben la vall de la Mort i el Gran Llac Salat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 34′ 43″ N, 118° 17′ 31″ O / 36.5786°N,118.292°O / 36.5786; -118.292

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Conca Modifica l'enllaç a Wikidata