Tzotzil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tzotzil
Bats'i k'op
Parlat a: Mèxic Mèxic
Regió: Chiapas, Oaxaca i Veracruz
Parlants: 404.704 (2010)[1]
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Ch'ol-tzetzal
    Tzetzal-Tzotzil
     Tzotzil

estatus oficial
Llengua oficial de: a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Regulat per: SEP
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 tzo
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El tzotzil és una llengua maia que es parla principalment en els Alts de Chiapas pels tzotzils. En tzotzil, el nom d'aquesta llengua és bats'i k'op (paraula original) o jK'optik (la nostra paraula). El número de parlants arriba als 404.704 el 2010 i es parla als municipis de l'estat de Chiapas: Zinacantán, San Juan Chamula, San Andrés Larráinzar, Chenalhó, Pantelhó, Huitiupán, Chalchihuitán, El Bosque, Simojovel, Iztapa, Bochil, Soyalhó, Huixtán, San Lucas, Acala, San Cristóbal de las Casas, Venustiano Carranza (San Bartolomé de los Llanos) i Amatán.A més, hi ha presència permanent de parlants que han emigrat o es troben temporalment a les ciutats de Palenque, Tuxtla Gutiérrez, Ocozocoautla de Espinoza, Chiapa de Corzo, Comitán, Teopisca, Ciutat de Mèxic, Tijuana, León, Guadalajara, entre altres.

Segons les xifres de l'INEGI són 329.937 els parlants segons el darrer cens (2005), xifra que el col·loca en el cinquè lloc en nombre de parlants entre les llengües indígenes més parlades a Mèxic, després del nàhuatl, yukatek, mixteca, i zapoteca (vegeu: INEGI)

Aspectes sociolingüístics[modifica | modifica el codi]

Variants dialectals[modifica | modifica el codi]

Les principals variants dialectals identificades són les següents:

¿"Tsotsil" o "Tzotzil"?[modifica | modifica el codi]

Segons les reformes fetes pel CELALI (Centro de Lengua, Arte y Literatura Indígena) s'ha acordat utilitzar preferentment la "ts" en comptes de "tz" per a l'escriptura en llengua tzotzil, ja que això li dóna més uniformitat a l'ortografia de la llengua, excloent la grafia "z". Aquest, entre altres canvis en la forma d'escriure, van ser establerts a partir de l'any 1999, per la qual cosa, a partir de llavors, els escriptors i professors bilingües utilitzen la forma "ts" en comptes de "tz".

Influència del tzotzil en l'espanyol local[modifica | modifica el codi]

L'espanyol que es parla als Alts de Chiapas té peculiaritats pròpies que són producte de la convivència amb les llengües locals com l'és el tzotzil. Per exemple, una paraula d'ús comú és bolo que significa borratxo, degut a que en tzotzil la paraula bol significa estúpid. D'aquesta manera, la paraula bolo es refereix a aquella persona que s'ha "embrutit" com a conseqüència de l'alcohol.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia i alfabet[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat l'idioma tzotzil empra per a la seva escriptura l'abecedari llatí. No obstant això, els arqueòlegs afirmen que aquest idioma juntament amb el tzeltal (el que es coneix com l'idioma proto tzeltal-tzotzil que seria l'avantpassat lingüístic comú a ambdues llengües) gaudien d'una escriptura jeroglífica comuna, de la qual donen testimonio inscripcions sobre pedra de llocs com Palenque i Toniná, entre uns altres. Segons aquests estudiosos el sistema d'escriptura jeroglífic, cada glif representava un so sil·làbic (consonant-vocal), a diferència del sistema llatí, on cada lletra representa amb prou feines un sol so, sigui vocal o consonàntic.

L'alfabet tzotzil es compon de 26 lletres: a, b, ch, ch', e, i, j, k, k', l, m, n, o, p, p', r, s, t, t', ts, ts', u, v, x, y, ('). Las ch', k', p', t', ts' representen sons consonàntics glotalitzats, produïts mitjançant el tancament de les cordes vocals. El so glotalitzat i la consonant formen una unitat sonora indissoluble, és una forma de realitzar el so consonàntic. La glotalització no es dóna en forma separada.

La glotalització juga un paper important, ja que la seva presència o absència marca diferències semàntiques. per exemple: takin: sec, àrid i tak'in: metall, diner, campana.

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
  normal implosiva normal ejectiva normal ejectiva normal ejectiva normal ejectiva normal
Oclusives p  [p] b'  [ɓ] t   [t] t'  [t']   k  [k] k'  [k']      '   [ʔ]
Africades   tz  [ʦ] tz'  [ʦ’] ch  [ʧʰ] ch'  [ʧ’]          
Fricatives v  [v] s  [s] x  [ʃ]   j  [x] h  [h]
Nasals   m  [m]   n  [n]        
Líquides   l  [l]  r  [r]        
Semivocals       y  [j]      

Morfologia i Sintaxi[modifica | modifica el codi]

Com les altres llengües maies, es tracta d'una llengua ergativa, és a dir, s'estructura a partir de prefixs i sufixs que s'uneixen a arrels verbals o substantives. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte. Hi ha una absència notable de preposicions quedant reduïdes a unes quantes que abasten una àmplia gamma de possibilitats semàntiques: ta (a, en, para, amb, per...), k'alal (de, des de, fins a, ...)

Els prefixos i sufixos per denotar possessió en tzotzil davant substantius es fa de la següent manera. Utilitzem el substantiu na (casa) que comença per consonant:

singular plural
jna 'la meva casa' jnatik 'la nostra casa'
ana 'la teva casa' anaik 'la vostra casa'
sna 'la seva casa' snaik 'llur casa'

Si el substantiu comença amb vocal els prefixos i sufixos seran de la manera següent, usem com a exemple ixim (moresc):

singular plural
kixim 'el meu moresc' kiximtik 'el nostre moresc'
avixim 'el teu moresc' aviximik 'el vostre moresc'
yixim 'el seu moresc' yiximik 'llur moresc [de ellos]'

Numerals[modifica | modifica el codi]

El sistema de numeració és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), a l'igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües del àrea lingüística mesoamericana. La raó es deu al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà, per aquest motiu el número vint es conegui també com vinik (home o genèric del "ésser humà), així 40 es dirà cha'vinik (dos homes o éssers humans), 60 serà oxvinik (tres homes o éssers humans), etc.:

1 jun 6 vakim' 11 buluchim' 16 vaklajunem' 400 jbok'
2 chim' 7 vukum' 12 lajchem' 17 vuklajunem' 8,000 jpik
3 oxim' 8 vaxakim' 13 oxlajunem' 18 vaxaklajunem' 160,000 jkalab
4 chanim' 9 balunem' 14 chanlajunem' 19 balunlajunem'
5 vo'om 10 lajunem' 15 vo'lajunem' 20 jtom'

Classificadors[modifica | modifica el codi]

Un aspecte que comparteix aquesta llengua amb les altres llengües maies, així com amb llengües de l'Extrem Orient com el xinès, el coreà i el japonès, és la presència de classificadors numerals que depenen de la forma de les coses. D'aquesta manera, es numeren els objectes amb un classificador específic si són rodones, allargades, planes, etc. A continuació, alguns exemples:

  • jp'ej: (coses rodones com a fruites, o allargades com les veles)
  • jkot: (per a animals quadrúpedes, aus, vehicles i i alguns mobles de 4 potes com a cadires i taules)
  • jlik: (per a roba, fulles de paper, coses que es poden doblegar)
  • jp'el: (per a paraules)
  • jch'ix: (per a panotxes de blat de moro) etc. etc.
  • jkoj: (per a nivells, graderies o vegades que ocorre una acció)

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Aissen, Judith. Tzotzil Clause Structure. Berlin: Springer, 1987. ISBN 90-277-2365-6. 
Dienhart, John M.. «The Mayan Languages- A Comparative Vocabulary» (electronic version). Odense University, 1997. [Consulta: 2007-08-20].
García de León, Antonio. Los elementos del Tzotzil colonial y moderno. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1971.  (castellà)
Haviland, John. Sk'op Sotz'leb: El Tzotzil De San Lorenzo Zinacantan. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1981. ISBN 968-5800-56-1.  (castellà)
Laughlin, Robert M.. The Great Tzotzil Dictionary of San Lorenzo Zinacantán. Washington D.C: Smithsonian Institution Press; U.S. Government Printing Office, 1975 (Smithsonian Contributions to Anthropology series, #19). OCLC 1144739. 
Laughlin, Robert M.. The Great Tzotzil dictionary of Santo Domingo Zinacantán: with grammatical analysis and historical commentary. Washington D.C: Smithsonian Institution Press; U.S. Government Printing Office, 1988 (Smithsonian Contributions to Anthropology series, #31). 
Stoll, Otto. Zur ethnographie der republik Guatemala. Zürich: Orell Füssli, 1884. OCLC 785319. 
Stoll, Otto [1886]. Guatemala. Reisen und Schilderungen aus den Jahren 1878–1883. Replica of 1886 edition by F. A. Brockhaus, Leipzig (unabridged). Boston: Adamant Media Corporation, 2001 (Elibron Classics series). ISBN 1-4212-0766-4. OCLC 2369330. 
Vázquez López, Mariano Reynaldo. Chano Bats'i K'op: Aprenda Tsotsil. ["Learn Tzotzil"]. Tuxtla Gutiérrez, Chiapas: Centro Estatal de Lenguas, Arte y Literatura Indígenas (CELALI); Gobierno del Estado de Chiapas, 2004. ISBN 970-697-097-5. OCLC 76286101.  (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]