Amuzgo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAmuzgo
ñoomnda[1]
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants50.635 (2010)[2]
Parlants nadius60.000 Modifica el valor a Wikidata (2020 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca, Puebla, Guerrero, sud-oest de Veracruz.
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües amuzgo-mixteques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP
Codis
ISO 639-2azm, amu, azg
Glottologamuz1254 Modifica el valor a Wikidata

L'amuzgo és una llengua otomang parlada a la regió de Costa Chica als estats mexicans de Guerrero i Oaxaca. El nom amuzgo és un exònim d'origen nàhuatl derivat d'amox-co [amuʃko] 'en (el lloc de la) molsa'.[3] L'amuzgo és una llengua tonal, com tota la resta de llengües otomangs. D'acord amb el cens mexicà de 2005, compta amb 49 mil parlants[4] que parlen diversos dialectes. Un percentatge significatiu dels amuzgos són monolingües en amuzgo, mentre que la resta són bilingües en castellà i amuzgo.

Varietats[modifica]

L'Instituto Nacional de las Lenguas Indígenas (INALI)[5] distingeix quatre variants d'amuzgo:

  • (i) Amuzgo septentrional (amuzgo del nord, Amuzgo de Guerrero o de Xochixtlahuaca, codi ISO 639-3 amu);
  • (ii) Amuzgo meridional (amuzgo del sud, a vegades classificat como un subdialecte de l'Amuzgo de Guerrero, sense codi ISO assignat);
  • (iii) Alto Amuzgo Oriental (Amuzgo Alto del Este, també Amuzgo d'Oaxaca o Amuzgo de San Pedro Amuzgos. Codi ISO 639-3 azg);
  • (iv) Bajo Amuzgo oriental (amuzgo bajo del este, també Amuzgo d'Ipalapa, codi ISO 639-3 azm).

L'alt amuzgo oriental està representat per tres diccionaris recents i l'amuzgo septentrional s'usa àmpliament en la comunicació escrita encara que no s'ha publicat encara cap diccionari. El baix amuzgo oriental i l'amuzgo meridional (parlat en Huixtepec (Ometepec)) no estan ben documentat encara que s'està realitzant algun tipus de treball sobre ells.

Descripció lingüística[modifica]

Encara que se suposa àmpliament que les llengües mixteques poden ser el grup de llengües més proper a l'amuzgo, dins del grup otomang[6] s'ha descartat la idea que l'amuzgo en si mateix pogués derivar del proto-mixteca.[7]

Fonologia[modifica]

A continuació es presenta una anàlisi fonèmica de la varietat de San Pedro Amuzgos (Smith & Tapia, 2002), que es complementa amb dades procedents d'altres varietats (Bauernschmidt, 1965). Smith i Tapia presenten el següent quadre de consonants:[8]

Bilabial Lamino-
dental 		Apico-
alveolar 		Alveo-/
Palatal 		Velar Glotal
Nasal m n ɲ
oclusiva t d tʲ dʲ k g ʔ
africada ts tʃ
fricativa s ʃ h
Aproximant j w

Bauernschmidt afegeix dues oclusives labials i considera, en lloc d'oclusives sonores /b, d, dʲ, g/, oclusives prenasalitzades /ⁿp, ⁿt, ⁿtʲ, ⁿk/ i endemés afegeix líquides / l, ɾ, r/, una nasal extra i una labiovelar /kʷ/. Per altra banda analitza /ɲ/ com a /nʲ/.

Quant a les vocals l'anàlisi de Bauernschmidt i el de Smith & Tàpia coincideixen. Hi hauria set timbres vocàlics, que comptant amb la nasalització donarien lloc a dotze vocals segmentals:

anterior central posterior
oral nasal oral nasal oral nasal
Tancada i u
Semitancada e ẽ o õ
Semioberta ɛ ɛ̃ ɔ ɔ̃
Oberta ɑ ɑ̃

Quant al to, algunes variants posseeixen fins a vuit tons.

Gramàtica[modifica]

L'amuzgo ha estat analitzat com una llengua amb un alineament morfosintàctic de tipus actiu-inactiu, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.[9]

L'amuzgo a més és una llengua fusionant on predomina la composició com a mitjà de formació de paraules i generador de paradigmes gramaticals, per sobre de la derivació o la flexió. Quant a l'ordre bàsic predominant, l'amuzgo usa l'ordre VSO.

El nom sol incloure un prefix que indica el nombre gramatical, una arrel i un sufix que indica el posseïdor (quan aquest existeix). Els pronoms varien segons la persona i el nombre, i a més segons el gènere i la distinció actiu-inactiu.[10]

Els verbs conjugats solen tenir un prefix que indica tant el temps, el mode com l'aspecte, una arrel verbal i a continuació marques de persona.

Ús en els mitjans[modifica]

Existeix producció radiofònica duta a terme per la CDI a través de l'estació de ràdio XEJAM, situada a Santiago Jamiltepec, Oaxaca.

Referències[modifica]

  1. ↑ "Amuzgos de Guerrero" (www.cdi.gob.mx)
  2. ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
  3. ↑ Campbell (1997:402)
  4. ↑ de 2000[Enllaç no actiu]; els nombres es basen en la població d'ètnia amuzgo (57,666) i el percentatge estimat de parlants d'amuzgo (84,7%) donat en la web de la Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes,, accés 24/Agost/2008).
  5. ↑ Catàleg de les llengües indígenes nacionals: Variants lingüístiques de Mèxic amb les seves autodenominacions i referències geoestadístiques
  6. ↑ Campbell (1997:158)
  7. ↑ Vegeu Longacre (1961, 1966a, 1966b) i Longacre & Millon (1961), per als arguments contra la inclusió de l'aAmuzgo en les llengües mixteques.
  8. ↑ Th. Smith-Dark y F. Tapia, 2002, p. 88
  9. ↑ Th. Smith-Stark & F. Tapia, 2002
  10. ↑ Th. Smith-Stark & F. Tapia, 2002, pàg. 89

Bibliografia[modifica]

  • Bauernschmidt, Amy. 1965. Amuzgo syllable dynamics. Language 41: 471-83.
  • Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press.
  • Cuevas Suárez, Susana. 1977. Fonología generativa del amuzgo de San Pedro Amuzgos, Oaxaca. Tesis de Licenciatura, Escuela Nacional de Antropología e Historia, Mexico City.
  • Cuevas Suárez, Susana. 1985. Fonología generativa del amuzgo. Mexico City: Instituto Nacional de Antropología e Historia.
  • Cuevas Suárez, Susana. 1996. Fonología funcional-generativa de una lengua otomangue. In Susana Cuevas and Julieta Haidar (coords.) La imaginación y la inteligencia en el lenguaje: Homenaje a Roman Jakobson. Mexico City: Instituto Nacional de Antropología e Historia.
  • Herrera Zendejas, Esther. 2000. Descripción fonética del amuzgo de Xochistlahuaca, Guerrero. In María del Carmen Morúa Leyva and Gerardo López Cruz (eds.) Memorias del V Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste, volume 2, 97-116. Hermosillo: Universidad de Sonora.
  • Longacre, Robert E. 1961. Swadesh’s Macro-Mixtecan hypothesis. International Journal of American Linguistics 27: 9-29.
  • Longacre, Robert E. 1966a. The linguistic affinities of Amuzgo. In Antonio Pompa y Pompa (ed.), Summa anthropologica: En homenaje a Roberto J. Weitlaner, 541-60. Mexico: Instituto Nacional de Antropología e Historia.
  • Longacre, Robert E. 1966b. On linguistic affinities of Amuzgo. International Journal of American Linguistics 32: 46-49.
  • Longacre, Robert E. and René Millon. 1961. Proto-Mixtecan and Proto-Amuzgo-Mixtecan vocabularies: a preliminary cultural analysis. Anthropological Linguistics 3(4): 1-44.
  • Smith, Thomas C, & Fermin Tapia. 2002, Amuzgo como lengua activa. In Paulette Levy (ed.) Del Cora al Maya Yucateco: estudios lingüísticos sobre algunas lenguas indígenas mexicanas. Mexico City: UNAM.
  • Stewart, Cloyd & Ruth D. Stewart, compilers. 2000. Diccionario Amuzgo de San Pedro Amuzgos Oaxaca. Coyoacán, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano.
  • Tapia García, L Fermín. 1999. Diccionario amuzgo-español: El amuzgo de San Pedro Amuzgos, Oaxaca. Mexico City: Plaza y Valdés Editores.
  • Tapia García, Fermín. 2000. Diccionario amuzgo-español. Mexico City: Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amuzgo&oldid=32370439»