Cora (llengua)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cora
Naáyarite
Parlat a: Jalisco, Nayarit, Durango.
Regió: Mèxic Mèxic
Parlants: 13 354 (2010)[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Uto-asteca

   llengües corachol
     Cora

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 crn
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El cora (també anomenada chora o chota) és una llengua uto-asteca parlada a Mèxic pels cores, que es denominen a si mateixos Naáyarite. Els cora habiten en la serra nord de l'estat mexicà de Nayarit, Jalisco, i Durango (nom derivat de Naáyarite).

El cora és una llengua mesoamericana que mostra molts dels trets definitoris del àrea lingüística mesoamericana. La llengua cora té reconeixement oficial per la "Llei de Drets Lingüístics" que la reconeix com una "llengua nacional" juntament amb altres 62 llengües indígenes i el castellà, i té la mateixa "validesa" a Mèxic que l'espanyol o les altres llengües.

Variants i autònims[modifica | modifica el codi]

La llengua té autònims diferents segona les seves varietats:[2]

  • rosaríìtu [ɽosaɽiːtu] o cora de Rosarito
  • wachí hapwa [waˈt͡ʃi hapʷa] o cora de Dolores
  • yaúhke’ena [ˈjauhkeʔena] o cora meseño
  • chwísita’na [ˈt͡ʃwisitaʔna] o cora de Jesús María
  • kwáaxa’ata [ˈkʷaːʂaʔata] o cora francisqueño
  • kwéimarusa’na [ˈkʷeimaɽusaʔna] o cora tereseño
  • múxata’ana [ˈmuʂataʔana] o cora presideño
  • kuráàpa [kuɽaːpa] o cora corapeño.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues varietats principals de cora anomenades:

  • Cora del Nayar o cora meseño que és parlat per unes 9.000 persones (cens de 1993) a la serralada de Nayarit i part de la Serralada de Jalisco.
  • Cora de Santa Teresa que és parlat per 7.000 persones (cens de 2011) al centre-nord de Nayarit i part de la Serralada de Durango. Aquesta varietat té una intel·ligibilitat tan baixa amb l'altra varietat, que diversos autors els consideren varietats separades.[3]

A causa de migracions recents, existeix una petita comunitat de cores en la part occidental de l'oest de l'estat de Colorado, (Estats Units).

Classificació[modifica | modifica el codi]

La llengua més propera al cora és el huichol, juntament amb el que forma la subfamília corachol dins de les llengües uto-asteques. Presenta també certa proximitat dins de les llengües uto-asteques amb el grup cahita (mayo, yaqui), el grup nàhua (nàhuatl) i el tubar. Tant el cora, el huichol, com el nàhuatl i el tubar conserven reflexos no mutats del fonema /*kʷ/, que en resta de llengües de la divisió sonorenca o meridional de la família utoasteca ha evolucionat a una bilabial /*pʷ/, /*p/, /*b/ o /*β̞/.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El cora presenta una fonologia típica de les llengües uto-asteques amb cinc timbres vocàlics i quantitat vocàlica rellevant, a més d'un inventari consonàntic petit i sense grups consonàntics complicats. No obstant això, el cora és peculiar dins de les llengües uto-asteques per haver desenvolupat un sistema d'accent tonal. L'inventari de consonants ve donat per:

labial alveolar palatal velar glotal
oclusiva p/b t k ʔ
africada ʦ ʧ
fricativa s ʂ x h
líquida l, ɽ
nasal m n
semivocal w j

A algunes varietats com el cora d'El Nayar l'inventari inclou alguns fonemes addicionals, en distingir alveolars apicals /t, ʧ, n/ d'alveolars laminales /tʲ, ʧʲ, nʲ/. Les africades /ʦ, ʧ/ a vegades es transcriuen simplement com <c, č>. Totes les varietats de cora presenten els seguünts timbres vocàlics:

anterior central posterior
tancada i u u
mitjana ɛ
oberta ɑ

La vocal /u/ a vegades apareix transcrita en alguns autors com <i>, i igualment /ɛ/ apareix transcrita freqüentment simplement com <e>.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Com la majoria de llengües utoasteques el cora presenta una morfologia nominal relativament simple, en el qual el nom té dos estats bàsics: formes posseïdes i formes no posseïdes. Les formes posseïdes inclouen un prefix de persona que indica el posseïdor, mentre que les formes no posseïdes tenen una marca de cas absolutiu que pot ser -ri o -ci (tots dos derivats de -tu i del proto-utoasteca -ta).

Ús als mitjans[modifica | modifica el codi]

El cora, com altres llengües indígenes, és usat com a una de les llengües vehiculars de l'emissora XEJMN-AM, dependent de la CNDPI i que emet des de Jesús María (Nayarit).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Instituto Nacional de Lenguas Indígenas [INALI]. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010.
  2. Instituto Nacional de Lenguas Indígenas [INALI]. «Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: Variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas». Diario Oficial de la Federación. Secretaria de Gobernación [México], 652, 14 de gener de 2008, pàg. 31-78 (primera sección), 1-96 (segunda sección), 1-112 (tercera sección). OCLC: 46461036 [Consulta: 18 de desembre de 2012].
  3. Lewis, M. Paul. «Cora, Santa Teresa». A: Ethnologue: Languages of the world. 16ª (en (anglès)). Dallas, Texas: SIL International, 2009. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Preuss, Konrad Theodor: Grammatik der Cora-Sprache, Columbia, New York 1932
  • Miller, Wick. (1983). Uto-Aztecan languages. In W. C. Sturtevant (Ed.), Handbook of North American Indians (Vol. 10, pp. 113–124). Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
  • McMahon, Ambrosio & Maria Aiton de McMahon. (1959) Vocabulario Cora. Serie de Vocabularios Indigenas Mariano Silva y Aceves. SIL.
  • Casad, Eugene H.. 2001. "Cora: a no longer unknown Southern Uto-Aztecan language." In José Luis Moctezuma Zamarrón and Jane H. Hill (eds), Avances y balances de lenguas yutoaztecas; homenaje a Wick R. Miller p. 109-122. Mexico, D.F.: Instituto Nacional de Antropología y Historia.