Juaneño

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juaneño
Acjachemem
Segell de la tribu
Població total 3.330 (2000)[1]
Regions amb població significativa EUA (California Califòrnia)
Llengua anglès
Religió Religió tradicional, cristianisme
Grups humans relacionats
luiseños, cahuilla, cupeños, serrano.

Els juaneño són una tribu uto-asteca, que va prendre el seu nom de la missió de San Juan Capistrano. En realitat es deien Acjachemem. Vivia al sud-oest de Califòrnia. Actualment són la tribu reconeguda federalment Banda Juaneño d'indis de Missió, Nació Acjachemen.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Eren un miler el 1700, però baixaren a 500 el 1800 i a 50 en 1900. El darrer parlant de la seva llengua va morir el 1962. Tanmateix, segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia 2.373 purs, 71 barrejats amb altres tribus, 850 barrejats amb altres races i 36 amb altres races i tribus. En total, 3.330 individus dels quals 2.800 eren membres enregistrats de la tribu. La seu tribal és a San Juan Capistrano (Califòrnia).

Territori[modifica | modifica el codi]

El territori Acjachemen s'estenia de Las Pulgas Creek al nord del comtat de San Diego als alts dels turons San Joaquin al llarg de la costa central del comtat d'Orange, ia l'interior des de l'Oceà Pacífic cap amunt a les muntanyes Santa Ana. La frontera septentrional era a Aliso Creek. El gruix de la població ocupa les sortides de dos grans rierols, San Juan Creek (i el seu tributari major, Trabuco Canyon) i San Mateo Creek (combinat amb Arroyo San Onofre, que drena cap a l'oceà en el mateix punt ) . La major concentració de pobles era llarg del baix San Juan, on en última instància es trobava la Missió de San Juan Capistrano.[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

Els acjachemen residia en llogarets ben definits permanents i campaments estacionals. La població de les viles podia variar d'entre 35 a 300 habitants, constant d'un únic llinatge en els pobles més petits i d'un clan dominantunit amb altres famílies en els assentaments més grans. Cada clan tenia el seu propi territori i era "políticament" independent; es mantenien els vincles amb altres pobles a través de xarxes econòmiques, religioses i socials en la regió immediata. La jerarquia social era formada per la classe dirigent (principalment composta de famílies, caps de llinatge i altres especialistes cerimonials), una classe mitjana (famílies establides i amb èxit), i la gent desconnectada de llurs famílies, famílies errants i captius de guerra.[3]

El lideratge natiu consistia en el nota, o cap de clan, que duia a terme els ritus de la comunitat i la vida cerimonial regulada juntament amb el consell d'ancians (puuplem), que era formadat pels caps de llinatge i especialistes cerimonials per propi dret. Aquest òrgan decidia els afers de la comunitat, executats pel nota i els seus subordinats. Encara que no estava regulada la col·locació de cabanes residencials en un poble, el recinte cerimonial (vanquesh) i la casa del cap eren més sovint situades al centre.[4] Fra Gerónimo Boscana, un erudit franciscà que va estar a San Juan Capistrano més d'una dècada a partir de 1812, compilà el que és àmpliament considerat com l'estudi més complet de les pràctiques religioses prehistòriques a la vall de San Juan Capistrano. El coneixement religiós era secret, i la religió predominant, anomenada Chinigchinich, posava als caps de llogaret en la posició dels líders religiosos, un acord que els va donar ampli poder sobre el seu poble.[5]

Boscana dividia els Acjachemen en due classes: els "playanos" (que vivien a la costa) and the "serranos" (que vivien al es muntanyes, unes tres o quatre llegües de la missió).[6] Les creences religioses dels dos grups en relació amb la creació diferien profundament. El Playanos sostenien que un ser totpoderós i invisible anomenat "Nocuma" portà la terra i el mar, juntament amb tots els arbres, les plantes i els animals del cel, la terra i l'aigua que hi contengia.[7] Els Serranos, per la seva banda, creien en dues existències diferents però relacionades: l' "existència de dalt" i l'" existència de baix". Aquests estats estaven "totalment explicables i indefinits" (com germà i germana), va ser el fruit de la unió d'aquestes dues entitats que van crear "... les roques i sorres de la terra , llavors els arbres , arbustos , herbes i l'herba , després els animals ... "[8]

Llur cultura té una clara influència dels seus veïns gabrielino. D'ells adquiriren el culte a l’estramoni o jimsonweed (Datura strimonium), i els van transmetre als luiseño d'Est i sud. El culte és un complex de rites esotèrics que emboliquen un al·lucinògen de l'estramoni, el qual, si en bevia, li inspirava visions sobrenaturals. Vivien en refugis d'estopa i s'alimentaven d'aglans i d'altres plantes, i obtenien alguns productes marins. La seva organització social no és molt coneguda. Cada llogarret tenia un capitost al qual devien respecte oficial i deferència, però el seu poder real era limitat. Dirigien en comú les expedicions de cacera i recol·lecció, i usualment el gros de la collita el respartien entre els pobres en temps d'escassetat general.

El travestisme i l'homosexualitat restaven aparentment protegits per la societat jueneño. Qualsevol noi que mostrés aquests tendències era impulsat a mostrar-les i a desenvolupar-les. Els travestits masculins eren molt apreciats com a bons treballadors, i a vegades es casaven.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1776 es va fundar al seu territori la Missió de San Juan de Capistrano. Eren considerats indis de la missió tant per espanyols com per mexicans, però el 1821 foren sotmesos als barons mexicans. I l'arribada dels nordamericans des del 1849 els va delmar. El 1865 van patir una epidèmia de verola.

El 1982 foren reconeguts federalment com a tribu. En 2013 els juaneño van elegir el primer consell tribal totalment femení de la seva història, dirigit per Bobbie Banda.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taula del cens dels EUA, 2000
  2. O'Neil, pp. 68–78
  3. Bean and Blackburn, pp. 109–111
  4. Boscana, p. 37
  5. Kelsey, p. 3
  6. Hittell, p. 746
  7. Hittell, p. 749
  8. Hittell, pp. 746-747
  9. Park, Brian. «Bobbie Banda, Juaneño Tribal Elder, Dies at 66». Capistrano Dispatch, 2013-05-08 [Consulta: 4 juny 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boscana, Gerónimo, O.F.M.. Chinigchinich: A Revised and Annotated Version of Alfred Robinson's Translation of Father Gerónimo Boscana's Historical Account of the Belief, Usages, Customs and Extravagancies of the Indians of this Mission of San Juan Capistrano Called the Acagchemen Tribe. Phil Townsend Hanna, ed. Fine Arts Press, Santa Ana, CA, 1933. 
  • Bean, Lowell John and Thomas C. Blackburn (eds.). Native California: A Theoretical Retrospective. Ballena Press, Socorro, New Mexico, 1976. 
  • Feinberg, Leslie. Transgender Warriors. Beacon Press, Boston, MA, 1996. ISBN 0-8070-7940-5. 
  • Hittell, Theodore H.. History of California, Volume I. N.J. Stone & Company, San Francisco, CA, 1898. 
  • Kelsey, Harry. Mission San Juan Capistrano: A Pocket History. Interdisciplinary Research, Inc., Altadena, CA, 1993. ISBN 0-9785881-0-X. 
  • Kroeber, Alfred L.. «The Religion of the Indians of California». University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, vol. 4, 6, 1907, pàg. 318–356.
  • Kroeber, Alfred L.. Handbook of the Indians of California. Dover Publications, Inc., New York, NY, 1925. 
  • Falta indicar la publicació.
  • Sparkman, Philip Stedman. «The Culture of the Luiseño Indians». University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, vol. 8, 4, 1908, pàg. 187–234.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]