Llengües de Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mèxic posseeix una sorprenent diversitat lingüística; a més del castellà el govern reconeix 62 llengües indígenes com a llengües nacionals. Segons el darrer cens oficial, el 6% de la població mexicana parla una llengua indígena, i la meitat d'aquests no parlen castellà. També es parlen a Mèxic altres llengües no indígenes que van portar els immigrants europeus, així com l'anglès, encara que sense cap reconeixement oficial.

Legislació sobre les llengües nacionals[modifica | modifica el codi]

El castellà és la llengua predominant de Mèxic i oficial de facto, ja que no hi ha cap article a la constitució mexicana que esmenti la seva oficialitat. No obstant el segon article defineix al país com a nació pluricultural, i reconeix el dret dels pobles indígenes de "preservar i enriquir les seves llengües..." i afavoreix "l'educació bilingüe i intercultural...".

El 2003 el Congrés va aprovar la "Llei dels Drets Lingüístics" que reconeix que el castellà i les llengües indígenes que es parlen a Mèxic són "llengües nacionals" pel seu origen històric i "tenen la mateixa validesa en llur territori, localització i context". Aquesta llei permet que tots els documents legals puguin ser escrits en llengües indígenes. L'estat es compromet amb aquesta llei a preservar i promoure l'ús de les llengües nacionals per mitjà de les activitats de l'"Institut de Llengües Indígenes".

Les 62 llengües indígenes de Mèxic[modifica | modifica el codi]

La Comissió Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indígenes reconeix 62 llengües indígenes, encara que agrupa dialectes d'una mateixa llengua que sovint són mútuament inintel·ligibles (com ara les varietats del nàhuatl).

Llengües ameríndies amb més de 100.000 parlants[modifica | modifica el codi]

Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 100.000 parlants.
Llengües indígenes de Mèxic
Llengua Parlants
Nàhuatl (Nahuatlahtolli) 1.659.029
Maia (Maaya t'aan) 892.723
Mixteca (Tu'un savi) 510.801
Zapoteca (Binizaa) 505.992
Tzotzil (Batzil k'op) 356.349
Tzeltal (K'op o winik atel) 336.448
Otomí (Hñähñü) 327.319
Totonaca (Tachiwin) 271.847
Mazateca (Ha shuta enima) 246.198
Txol (Winik) 189.599
Huastec (Téenek) 173.233
Chinanteca (Tsa jujmí) 152.711
Mazahua (Jñatio) 151.897
Purépetxa (P'urhépecha) 136.388
Mixe (Ayüük) 135.316
Tlapaneca (Me'phaa) 119.497
Font: CDI (2000) [1]


Llengües ameríndies amb més de 20.000 parlants i menys de 100.000[modifica | modifica el codi]

Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 20.000 parlants y menys de 100.000
Llengües indígenes de Mèxic
Llengua Parlants
Rarámuri 87.721
Mayo (Yoreme) 60.093
Amuzgo (Tzañcue) 48.843
Txatino (Cha'cña) 47.762
Tojolabal (Tojolwinik otik) 44.531
Popoluca (Tuncápxe) 44.237
Txontal de Tabasco (Yokot t'an) 43.850
Huitxol (Wixárika) 36.856
Zoque (O de püt) 34.770
Tepehuano (O'dami) 30.339
Triqui (Tinujéi) 24.491
Font: CDI (2000) [1]


Llengües ameríndies amb més de 100 parlants i menys de 20.000[modifica | modifica el codi]

Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 100 parlants i menys de 20.000
Llengües indígenes de Mèxic
Llengua Parlants
Cora (Nayeeri) 19.512
Popoloca 18.926
Huave (Ikoods) 16.135
Cuicatec (Nduudu yu) 15.078
Yaqui (Yoreme) 15.053
kanjobal (K'anjobal) 10.833
Tepehua (Hamasipini) 10.625
Pame (Xigüe) 9.768
Mame (Qyool) 8.739
Txontal d'Oaxaca (Slijuala sihanuk) 5.534
Chuj 2.143
Tacuate 2.067
Txitximeca jonaz (Uza) 1.987
Guarijío (Makurawe) 1.905
Chocho (Runixa ngiigua) 1.078
Pima (O'odham) 836
Q'eqchi' (K'ekchí) 835
Lacandon (Hach t'an) 731
Jacalteco (Abxubal) 584
Ocuilteco (Tlahuica) 522
Seri (Concaac) 518
Ixcateca 406
Quitxé (Q'iché) 286
Kaqtxikel (K'akchikel) 230
Paipai (Akwa'ala) 221
Cucapá (Es péi) 206
Motocintlec (Qatok) 186
Kumiai (Ti'pai) 185
Pàpago (Tohono o'odam) 153
Kikapú (Kikapooa) 144
Ixil 108
Cotximí (Laymón, mti'pá) 96
Kiliwa (Ko'lew) 55
Aguacateco 27
Altres llengües 1 337

1 Inclou ópata, solteco i papabuco

Font: CDI (2000) [1]


Altres llengües no nacionals[modifica | modifica el codi]

Atès que la composició pluricultural de Mèxic té el seu fonament en els pobles indígenes, a més del castellà, l'estat no reconeix cap altra llengua no indígena portada pels immigrants, encara que el seu nombre de parlants sigui molt superior a algunes de les 62 altres llengües nacionals.

L'anglés és, probablement, la segona llengua més important de Mèxic, parlada principalment pel més d'1 milió d'immigrants nord-americans que s'hi han establert. La importància de l'anglès és deguda a la integració econòmica d'ambdós països sota el NAFTA així com al fenomen migratori mexicà de les comunitats rurals als Estats Units i llur retorn temporal o permanent a Mèxic. S'estima que 6 milions de mexicans viuen als Estats Units.

Algunes de les llengües no indígenes que es parlen a Mèxic són: l'alemany (principalment a les ciutats de Puebla i Mèxic), àrab, vènet (a Chipilo i algunes comunitats de Querétaro i Veracruz), xinès, coreà, francès, català, basc, gallec, asturià, judeocastellà (ladino), plautdietsch, romaní i altres en menor proporció. El vènet i el plautdietsch es parlen a una regió o comunitat aïllada que pot ser clarament delimitada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]