Q'eqchi'

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaQ'eqchi'
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 716.101 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 1.248 (2010)[2]
Belize Belize 10.142 (2000)
El Salvador El Salvador ?
Parlants nadius420.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aAlta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal, El Quiché i districte de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala, Belize, Mèxic, El Salvador
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües quitxeanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG i INALI
Codis
ISO 639-2kek
ISO 639-3kek Modifica el valor a Wikidata
Glottologkekc1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekek Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1751 Modifica el valor a Wikidata
IETFkek Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8090 Modifica el valor a Wikidata

El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És l'idioma amb major extensió territorial i el quart en quantitat de parlants darrere del castellà, el quitxé i el caktxikel. També hi ha parlants de q'eqchi' al districte de Toledo (Belize) i a Chiapas (Mèxic). A causa de les recents migracions també hi ha parlants q'eqchi' al Salvador.

Fonologia[modifica]

Abaix hi ha la fonologia q'eqchi', amb ortografia ALMG entre parèntesis.

Consonants[modifica]

Tabla de fonemes consonàntics del q'eqchi'
Bilabial Alveolar Post-alveolar Alveo-palatal Velar Uvular Glotal
Oclusiva p ɓ (p b') t (t t') k (k k') q (q q') ʔ (')
Oclusiva
(manlleus del castellà)
b (b) d (d) ɡ (g)
Africada ts tsʼ (tz tz') tʃʼ (ch ch')
Fricativa s (s) ʃ (x) x (j)
Nasal m (m) n (n)
Bategant ɾ (r)
Lateral l (l)
Semivocal w (w) j (y)

Vocals[modifica]

Taula de fonemes vocàlics del q'eqchi'
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Prosòdia[modifica]

Amb unes poques excepcions-interjeccions, tals com uyaluy, principalment (Kockelman 2003)— L'accent prosòdic sempre cau al final de la síl·laba (Stewart 1980).

Ortografies[modifica]

S'han desenvolupat uns quants sistemes d'escriptura per al q'eqchi', però només s'usen dos: SIL i ALMG.

Primeres transcripcions[modifica]

Abans que Sedat i Eachus & Carlson desenvolupessin l'ortografia SIL, els investigadors de camp van intentar reconstruir la seva pròpia forma d'escriure el q'eqchi '(com es va fer en molts altres idiomes "exòtics"). Per exemple, Robert Burkitt, en el seu escrit "Notes on the Kekchí Language" (1902) va desenvolupar un mitjà de transcripció molt diferent de les normes vigents (com una qüestió de fet, va ser un dels primers lingüistes de camp en treballar amb l'ortografia q'eqchi').[5]

SIL[modifica]

Els investigadors de camp del Summer Institute of Linguistics (SIL) principalment William Sedat en els 1950 i Francis Eachus i Ruth Carlson en 1960, van desenvolupar una ortografia sistemàtica.[6] Encara que ja no es considera estàndard aquesta ortografia seguit circulant en gran part a causa de la popularitat d'alguns texts com la Bíblia protestant produïts pel SIL/Wycliffe bible Translation Project, i àmpliament utilitzat en el llibre d'aprenentatge d'idiomes "Aprendamos kekchí."

ALMG[modifica]

El Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín va desenvolupar una nova ortografia a finals dels 1980 i començament del 1990. Aquest sistema, modificat posteriorment per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG), és ara considerada la manera estandariatzada i oficial d'escriure q'eqchi', almenys a Guatemala.

En l'actual ortografia hi ha 33 grafemes (lletres), cadascuna d'elles s'entén que corresponen a un determinat fonema. Aquests inclouen vocals per separat per a sons llargs i curts, així com les parades glotals que acompanyen certes consonants.

Comparació de les dues principals ortografies[modifica]

Exemples comparatius de les ortografies ALMG i SIL
ALMG SIL Traducció
maak'a ta chink'ul sa' laa muheb'al aaki'chebal maac'a ta chinc'ul sa' laa muhebal aaqui'chebaal Que res em passi en els seus llocs ombrívols i els seus boscos.
yo chi amaq'ink laj Kachil Petén yo chi amak'inc laj Cachil Petén Carlos viu (està vivint) a Petén.

Referències[modifica]

  1. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 9 gener 2014].
  4. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 9 gener 2014].
  5. Burkitt, Robert «Notes on the Kekchí». American Anthropologist, 4, 3, 1902, pàg. 441–63. DOI: 10.1525/aa.1902.4.3.02a00060.
  6. SIL bibliography for Eachus and Carlson

Bibliografia[modifica]