Mazahua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mazahua
Jñatjo
Parlat a: Mèxic, Michoacán
Regió: Mèxic Mèxic
Parlants: 151.897[1]
Rànquing: -
Classificació genètica: Otomang

   Otomang occidental
     llengües otopame
      Otomí-mazahua

estatus oficial
Regulat per: SEP
codis de la llengua
ISO 639-2 maz
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Territoris de parla mazahua

El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic. Els seus parlants denominen a la llengua amb el nom de jñatio, amb el qual també es designen a si mateixos els mazahues. Aquest últim és un etnònim nàhuatl que significa gent que posseeix cérvols.

L'idioma mazahua pertany al grup lingüístic otopame de la família otomang. Juntament amb altres seixanta-dues llengües, el mazahua és reconegut com a llengua nacional a Mèxic, amb la mateixa validesa que l'idioma espanyol en tot el seu territori.[2] Els mazahues tenen un alt grau de bilingüisme amb el castellà i es concentren principalment entre els boscos de l'Estat de Mèxic i de Michoacán, a la vall d'Ixtlahuaca a 36 km de la ciutat de Toluca, de Mèxic, especialment en el municipi de San Felipe del Progreso. No obstant això, també existeixen nuclis importants de parlants d'aquesta llengua a la ciutat de Toluca i al Districte Federal, entitat en la que conformen la sisena comunitat lingüística després dels parlants d'espanyol, nàhuatl, otomí, mixtec i zapotec.

Les llengües més properes al mazahua són l'otomí, matlatzinca i el tlahuica, llengües amb les quals forma el grup otopameo. El mazahua és una llengua tonal, i distingeix tons alt, baix i descendent en qualsevol síl·laba, excepte en l'última.

El centre cerimonial mazahua es troba al municipi de San Felipe del Progreso en la comunitat de Santa Ana Nichi, lloc de fefaent activitat cultural on es practica durant el primer diumenge de cada mes una sèrie d'activitats espirituals que tenen com a finalitat rendir tribut a l'astre Sol perquè els brindi la seva benedicció durant tota la jornada del mes.

S'emet un programa de ràdio en mazahua en l'emissora XETUMI-AM situada a Tuxpan (Michoacán), dependent de la CDI.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

El mazahua té una fonologia i una morfologia bastant complexes.[3] La complexitat de la fonologia es tradueix en l'elevat nombre de segments fonèmics, mentre que la complexitat morfològica es dóna especialment en el verb.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'inventari consonàntic del mazahua ve donat per:[4]

Bilabial Alveolar Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor aspir sorda sonor
Nasal m n ɲ̊ ɲ
ɲʼ
Oclusiva p t k kʷʰ ʔ
ɓ ɗ kʼʷ
Africada ʦʰ ʦ ʣ ʧʰ ʧ
ʦʼ ʧʼ
Fricativa β s z ʃ ʒ ɣ h
Sonorant ɾ j w

El signe /ʼ/ denota que es tracta de consonants ejectives o glotalitzades.

Quant a les vocals l'inventari és:

orals nasals
anterior central posterior anterior central posterior
tancades i ɨ u ĩ ĩ ũ
mitjanes e ə o ã õ
obertes ɛ a ɔ

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Els espanyols van introduir l'alfabet llatí, el qual va ser utilitzat per registrar una gran quantitat de paraules. L'ortografia del mazahua usa dues diferents grafies en les vocals: una barra per a les vocals nasalitzades i un de greu pel saltillo.

Actualment, existeixen dues convencions diferents que usen diferents subconjunts del alfabet llatí: l'ortografia tradicional i l'ortografia pràctica de la SEP. La Secretaría de Educación Pública de Mèxic (SEP) és la institució que regula les regles de l'ortografia, i la que ha establert un sistema d'escriptura pràctic que s'ensenya als programes d'educació primària bilingües a les comunitats indígenes. El següent quadre recull convencions usades en l'ortografia mazahua i en l'ortografia de les variants per transcriure els diferents fonemes:

Fonemes /a, a:/ /e, e:/ /i, i:/ /o, o:/ /u, u:/ /p/ /t/ /k/ /kʷ/ /ʔ/ /ʦ/ /ʧ/ /t͡ɬ/ /s/ /ʃ/ /l/ /j/ /w/ /m/ /n/
Alfabet A a
(Ⱥ ⱥ)
E e
(Ɇ ɇ)
I i O o
(Ø ø)
U u
(U̷ u̷)
B b D d G g K k Ts ts Ch ch Zh zh S s X x L l Y y W w M m N n

Característiques literàries[modifica | modifica el codi]

El mazahua es caracteritza per l'escassetat de recursos literaris, però és possible trobar alguns texts:

Ts'ik'etrjo nzhenchju̷ 'petit xai'
a ri b'u̷b'u̷ba k'o nuts'k'e, 'vine, jugo amb tu'
kja nuin trroxdyzigo, 'el meu coll pàlid'
jyezi k'u̷ra nrroru̷ 'déixa'm que mengi'
jyezi ra s'u̷tr'u̷ 'deixa'm besar'
na punkju̷ mⱥjⱥ, xopu̷ji nu ngoxti nu kjɇɇ nu ba sⱥjⱥ 'alegres, molt alegres; benvingut l'any'

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El mazahua és una llengua molt propera l'otomí. Igual que l'otomí té article definit (nu- 'el, la') i indefinit (na- 'un, una'), la forma de la qual en plural és comú a tots dos (yo- 'els, les, uns, unes'). Els noms no distingeixen normalment singular de plural, encara que les formes possessives dels mateixos poden distingir si el posseïdor és singular o plural:

xin-ʣumwɨ 'la meva casa, les meves casas'
xin-ʣumwɨ-hi 'la nostra casa, les nostres casas'

En el verb en canvi es distingeixen tres nombres gramaticals: singular, plural i dual. Una forma verbal conjugada normalment té la següent estructura:[5]

TEMPS/MODE/ASPECTE + arrel + PERSONA + NÚMERO
ra-xi-ko-Ø (PRES-dormir-1a PERS.-SING) 'dormo'
ra-xi-nu-Ø (PRES-dormir-3a PERS.-SING) 'dorm'
ru-nyona-ko-hi (PAS-comer-1ªPERS.-PLU) 'Hem menjat'
ru-nyona-nu-Ø (PAS-comer-3a PERS.-SING) 'Ha mejnat'

Els noms usen àmpliament els prefixos per la derivació:

(deverbatiu d'acció verbal) hɛʤɛ 'filar' > tʰɛʤɛ 'fus'
(deverbatiu d'agent) biʒi 'música' > bɛbiʒi 'músic (persona)'

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

El següent quadre compara els numerals diverses varietats de mazahua:

GLOSSA Mazahua[6] proto-
mazahua
proto-
otomí
proto-
matlazinca
s. XVII El Oro Atlacomulco Yeche Francisco
Serrato
Almoloya S. Bart.
del Llano
1 daha daha nahĩ daha daa na na *ndaha *ʔna *n
2 yehe yehe yɛhɛ yehe yɛɛ yihɛ *ye-he *yó-hó *-nó
3 eñhii niʔi nihi niʔi nii ni ñi *niʔi *ʔñu *-yu/*-ʃu
4 zioho ʣiyo ʣiyo ʣiyo ziho ʣiyo ʒiyo *ʣi-yo *góhó *kunhó
5 zicha ʦiʧʔaha ʦiʧa ʣiʧʔa ʦiʧa ʦiʧa ʧiʧa *ʦiʧʔa *kʔĭtʔa *kwi-tʔa
6 nantto ñãnto ñãnto ñãnto ñãnto ñãnto ñãnto *ʔɾa-tó *(ʔ)ɾa-n *ndáh-n
7 yencho yenʧo yenʧo yenʧo yenʧo yenʧo yenʧo *ye-nʧo *yo-tó *ñe-nto
8 ñincho ninʧo yinʧo ñinʧo ninʧo ñinʧo ñinʧo *ni-nʧo *hñã-tó *ñe-kunhó
9 zincho zinʧo ʣinʧo ʣinʧo (nuebe) (nuebe) zinʧo *ʣi-nʧo *gí
10 decha ʤeʦaha yeʧʔa yeʧʔa ʤeʧa yeʧa ʤeʧʔa *ye-ʧʔa *ʔɾɛtʔa *ndah-tʔa
'cabeza' ñi ñiʔi ñi nii ñi ñi ñi *niʔ *ñá (<*yã) *nu
'ojo' cho ndoo ʧo ʒoo ʒoo ɾo ʧo *nto *dɔ *nta
'orellllla' zo nzõõ to ʣõõ ʧõ *gũ
'ma' ye ʤeʔe bwiʤe yee ʤeʔe ye ye *yeʔ *ʔyé *yé
'peu' hua gwaʔa kwa kwaa gwaʔa kwa kwa *kwa *gwá *mo
'sangr' qhi, çi kʔiʔi kʔiʔi tsii kʔi tsi *kʔi *khí *ʧíhya
'moresc' cho jeʧo dɛʧo jeʧo dɛʧo ɾdɛʧo dɛʧo *deʧo *dethã *datʔwi
'xili' y iʔi i ʔi ʔiʔi ʔi ʔi *ʔi *ʔí *himí
'sal' o ʔu ʔõʔõ ʔõ ʔõ *ʔõ *ʔũ *tʔusi
'carn' gues, zee ngɛ ngɛh-ɛ nzɛɛ ngɛɛ ngɛ ngɛ *n-ge *n-gí *ríní
'cavallo[7] paɾe pʔi pʔi pʔi pʔi pʔi pʔani *phari *phani
'terra' homue homʔwĩ hõmʔwĩ hõmʔwĩ hõma hõma *homʔwĩ *hɔi
'pedra' do ndo nɾo ɾoo mezo *ndo *dó *nto
'sol, llum' yhaɾe yaɾi hyaɾi hyaɾi yaɾi hyaɾi yaɾi *hyaɾi *hyádi *yahbi
'cel' ahezi hɛ̃se hɛ̃se hɛ̃nse hɛ̃ze hɛ̃nsi hɛ̃sɛ
'aigua' dehe dehe dehe dɛhɛ ɾɛɛ ɾɛ dɛhɛ *dehe *déhé *ntá-wi
'fred' ze sɛh-ɛ sɛɛ nsɛ *se(e) *ʦɛ´ *ʦé
'calor' pa pa pah-a pa pa pa *pa *pa *pá-
'dia' pa pa pa pa padya pa *pa *pá
'nit' xõmue ʃõmwũ ʃõmwĩ ʃõmwĩ ʃõmĩ ʃõmĩ ʃõmĩ *šõmwi *(n-)šũi *ʃũi
'any' chee kʔe kʔe kʔe kʔi kʔe *kʔe- *kʔeya *kʔi
'casa' zumue ʣu zumwĩ gumwĩ gumwĩ gumwĩ ʣumwĩ *gũ-mwĩ *n-gũ *báʔni
'mercat' chomue ʧõmĩ ʧõmwĩ ʒõmwi ʒomwĩ ʧõmĩ ʧõma *ʧomi *tetani
'dona' chixu diʃu (bɛñi) ɾisĩ ɾiʃu ɾiʃõ dinʃõ *ndi-šu *(ši-)ʦu-
'home' ondee bɛzo bɛzo bwɛzo bɛzo bɛzo bɛzo *wɛ-zo

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CDI, 2000.
  2. Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes, decret publicat el 13 de març de 2003.
  3. Knapp, 1996
  4. Michael Knapp, 2002, p. 67
  5. Soustelle, 1937, pp.286-287
  6. Jacques Soustelle, 1938
  7. Aquesta paraula habria significat originalment 'cérvol'

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Knapp Ring, Michael Herbert, Fonología del mazahua, Tesis de licenciatura, ENAH, México, 1996
  • Michael Knapp, 2002 “Elementos de dialectología Mazahua" En: "Del Cora Al Maya Yucateco: Estudios Linguisticos Sobre Algunas Lenguas Indígenas Mexicanas" Paulette Levy (Ed.), Universidad Nacional Autónoma de México.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]