Labiovelar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En fonètica, el punt d'articulació labiovelar es caracteritza per una articulació realitzada amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.[1] Les consonants labiovelars són consonants de doble articulació en el vel i els llavis ([k͡p, g͡b, ŋ͡m]). També s'aplica el nom a les consonants velars labialitzades, com ara l'aproximant [w] o la consonant coarticulada [k ʷ].

Consonants pròpiament labiovelars[modifica | modifica el codi]

Les consonants pròpiament labiovelars són les oclusives i nasals que s'usen sobretot a l'Àfrica central i oriental, i són relativament comuns a la part oriental de Nova Guinea. Entre els sons labiovelars identificats en les llengües del món hi ha [k͡p, g͡b, ŋ͡m]. La llengua Yélî Dnye de l'illa Rossel, a Papua Nova Guinea, té consonats labioalveolars, a més de labiovelars. També en vietnamita apareix oclusives i nasals labiovelars, encara que només a final de paraula.

IPA Descripció Exemple
Llengua Ortografia IPA Significat
[k͡p] oclusiva labiovelar sorda Logba ò-kpàyɔ̀ [ò-k͡pàyɔ̀] 'Déu'
[g͡b] oclusiva labiovelar sonora Ewe Ewegbe [ɛβɛg͡be] 'la (llengua) Ewe'
[ŋ͡m] nasal labiovelar vietnamita cung [kuŋ͡m] 'sector'

Per pronunciar algun d'aquests sons, es tracta de pronunciar [k, g, ŋ] acostant simultàniament els llavis com es faria pronunciar [p, b, m]. Tot i que el 90% de l'oclusió labial i vetllar s'encavalquen; l'inici de l'articulació velar succeeix de manera molt lleugera abans que el labial, i la relaxació de l'oclusió labial passa ràpidament després de la velar. Aquestes petites diferències de simultaneïtat fa que la vocal precedent sona com si fos seguida d'una velar i la precedent com si fos precedida d'un labial i aquest detall fonètic justifica l'ordre d'escriptura [k͡p] i [g͡b]. No obstant això, aquests sons són clarament una única consonant; les característiques fonètiques són molt diferents de les seqüències dobles [kp] o [gb]. La llengua eggon, per exemple distingeix els fonemes entre les possibilitats /bg/, /gb/ i /g͡b/, ignorant el to. En aquesta llengua tenim per exemple:

Consonante aïllada Seqüència doble
pom pesar kba cavar
abu un gos bga colpejar, matar
aku una habitació ak͡pki un estómac
gom trencar g͡bga moldre, triturar
k͡pu morir kpu agenollar-se
g͡bu arribar gba dividir

Les oclusives labiovelars també apareixen com consonants ejectives [k͡p’] i consonants implosives [ɠɓ] (el circumflex de lligament no s'ha escrit per facilitar la lectura). També apareixen en altres llengües del món aproximants labiovelars, com és el cas del japonès.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «labiovelarització» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 8 de setembre de 2010].