Mam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mam
Qyol Mam
Parlat a: Guatemala
Regió: Àrea lingüística mesoamericana
Parlants: Guatemala Guatemala 477.714 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 10,374 (2010)[2]
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Grup Mam
     Mam
     Mam

estatus oficial
Llengua oficial de: Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Regulat per: ALMG i INALI
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 mam
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu. També hi ha uns milers de parlants mam a Califòrnia, Estats Units.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El mam és força proper al tektitek, i les dues llengües formen part del grup mam, i juntament amb les llengües del grup ixil, és a dir, l'awakatek i l'ixil, formen la sotsbranca Gran Mam. Plegats, les branques Gran Mam i Gran Quitxé (que aplega 10 llengües maies, inclòs el quitxé) formen la branca quitxé-mam.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Nora C. England (1983) reconeix tres grans grups de dialectes mam.

A causa de la política colonial espanyola que va imposar càstigs sever en l'ús escrit de la llengua indígena el llenguatge pot variar molt d'un llogaret a un altre. A causa de la falta d'un dialecte escrit estandarditzat durant tota l'època colonial els diferents pobles van desenvolupar accents regionals que van evolucionar en dialectes diferenciats complets, tot i que els pobles poden estar a només uns pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre. D'altra banda el poble mam han ocupat contínuament el seu territori actual, molt abans de la conquesta espanyola, possiblement ja en el 500 dC, segons el lingüista Terrence Kaufman (England 1983:6). Això explicaria la gran diversitat dialectal entre els idiomes mam. No obstant això la mútua intel·ligibilitat, encara que difícil, és possible a través de la pràctica (England 1983).

Distribució[modifica | modifica el codi]

El mam és parlat a 64 comunitats en 4 departaments.[5] Entre les llengüe veïnes hi ha el jakaltek i el q'anjob'al al nord, Tektitek a l'oest, i ixil, awatek, sipakapense, i k'iche a l'est.

Departament de Quetzaltenango

Departament de Huehuetenango

Departament de San Marcos

departament de Retalhuleu

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El mam té 10 vocals, 5 curtes i 5 llargues:[6]

Curtes Anterior Central Posterior
Tancada ii /iː/ u /ʉ/ uu /u͍ː/
Quasi tancada i /ɪ/
Mitjana ee /eː/ oo /o͍ː/
Semioberta e /ɛ/ o /ɔ/
Oberta a /ä/ aa /ɑ͍ː/
  • La vocal mitjana central és un al·lòfon d'a, e i u curtes que pot ocórrer en la síl·laba seguida una vocal llarga tònica.

Com a moltes llengües maies, la longitud vocàlica és contrastiva, i les vocals llargues i curtes tenen valors fonèmics diferents i es tracten com a vocals separades. Les versions llargues les vocals posteriors /o/, /u/, /ɑ/, transcrits com a [oo], [uu], i [aa] estan lleugerament comprimides i es pronuncien com /o͍ː/, /u͍ː/, and /ɑ͍ː/ respectivament, i són arrodonides parcialment.

Al dialecte Todos Santos l'estructura vocàlica és una mica diferent. Mentre /o/, /a/, i /u/ es mantenen igual que altres varietats, /e/ curta esdevé el diftong /ɛi/, aquí es pot sentir un exemple en àudio:[7] Endemés, les vocals llargues (distingides doblant les lletres) s'han convertit en sons separats per complet. /aː/ llarga ha esdevingut /ɒ/, /oː/ llarga ha esdevingut /øː/ i /uː/ llarga ha esdevingut /yː/.

Consonants[modifica | modifica el codi]

El mam té 27 consonants, incloses les glotals:

Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflex Palatal Velar Uvular Glotal
Normal Palatalizada
Oclusiva Normal p /p̪ʰ~ɸʰ/ t /tʰ/ k /kʰ/ ky /kʲ~kɕʰ/ q /qʰ/ ' /ʲʔ/
Ejectiva t' /tʼ~ɗ/ k' /kʼ/ ky'/kʲʼ~kɕʼ/ q' /ʛ/
Implosiva b' /ɓ/
Nasal m /m/ n /n/ ny/ɲ/ n /ŋ/
Fricativa w /v/ s /s/ xh /ʃ/ x /ʂ~ʐ/ j /χ/
Africada Normal b /β/ tz /t͡sʰ/ ch /t͡ʃʰ/ tx /ʈ͡ʂʰ/
Ejectiva tz' /t͡sʼ~dzʼ/ ch' /t͡ʃʼ~dʒʼ/ tx' /ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ/
Bategant r /ɾ/
Aproximant w /ʋ/ l /l~ɺ/ y /j/ w /w/

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. «www.sep.gob.mx». [Enllaç no actiu]
  5. Academia de Lenguas Mayas de Guatemala. Pujb'il Yol Mam: Vocabulario Mam, 2003. 
  6. http://www.utexas.edu/utpress/books/enggra.html A Grammar of Mam, A Mayan Language, Nora C. England, University of Texas Press, page 33
  7. Speaking in MAM [streaming video]. Todos Santos, Guatemala: YouTube.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]