Mopan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mopan
Parlat a: Belize Belize: 6.909
Guatemala Guatemala: 2.455[1]
Regió: Centreamèrica
Parlants: 8-12.000 (2000)[2]
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Yucateca
    Mopan

estatus oficial
Regulat per: ALMG
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 mop
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, junto con el yukatek, lacandon i itzá. És l'idioma natiu de la població maia dels mopans als districtes de Toledo, Stann Creek i Cayo a Belize, i al departament d'El Petén a Guatemala.[3][4] A Belize té 6.093 parlants,[5] i a Guatemala aproximadament 2.000 parlants.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Les viles on es parla mopan de manera prominentment són San Luis, Poptún, Melchor de Mencos, i Dolores a Guatemala,[6] així com a San Antonio al districte de Toledo de Belize.[7]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Ordre de les paraules[modifica | modifica el codi]

L'ordre de les paraules en mopan és verb-objecte-subjecte (VOS),[8] encara que també és comú el subjecte-verb-objecte.[9]

Numerals i classificadors numerals[modifica | modifica el codi]

Els nombres en mopan sempre inclouen un numeral classificador que s'afegeix com a sufix. Aquests classificadors indiquen qualitats sobre el referent. Per exemple, els objectes rodons s'indiquen amb el sufix -kuul, mentre que, els objectes llargs i prims s'indiquen amb el sufix -tz'iit. Els classificadors numerals més comunament utilitzats són -p'eel, per als objectes inanimats, i -Tuul, per a les persones i animals. En total, hi ha més de 70 classificadors numerals utilitzats en mopan.[10]

Els números de l'1 al 10 en Mopan Maya són[11]

  1. jun-
  2. ka'-
  3. ox-
  4. kän-
  5. jo'-
  6. wäk-
  7. wuk-
  8. wäxäk-
  9. b'olon-
  10. lajun-

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Els següents són els sons de les consonants que utilitza el mopan (escrits en alfabet fonètic internacional):[12]

  Labial Coronal Palatal Velar Glotal
Nasal m n      
Oclusiva ɓ   p    ɗ   t      k      g* ʔ
Africada   t͡s   t͡sʼ   t͡ʃ   t͡ʃʼ      
Fricativa f* s   ʃ     h
Aproximant   l j w  
Bategant   ɾ      

A més, algunes fonts inclouen [ŋ] (la nasal velar) com un so consonàntic en mopan.[13]

* Els sons [g] i [f] s'utilitzen per a les paraules prestades de l'espanyol i no es corresponen amb els sons nadius mopan.

Vocals[modifica | modifica el codi]

Els següents són els sons de les vocals del mopan:[12]

Anterior Central Posterior
Tancada i~ɪ   iː~ɪː u   uː
Mitjana ɛ~e   ɛː~eː ɘ   ɘː o   oː
Oberta a~ɑ   aː~ɑː

Ortografia[modifica | modifica el codi]

Des de l'època colonial, el mopan ha estat escrit amb l'alfabet llatí..[8] Històricament, s'han utilitzat una gran varietat d'ortografies per representar la llengua,[13] encara que recentment, l'ortografia ha estat estandarditzat per Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG).[12] La següent taula mostra algunes de les ortografies que s'han utilitzat per representar el mopan:

IPA Colonial[12] Kaufman[13] Dienhart[13] ALMG[12]
a~ɑ a a a a
ɘ a ä ʌ ä
aː~ɑː a, aa aa aa aa
ɘː ää
ɓ b b' b b'
t͡ʃ ch ch č ch
t͡ʃʼ ch' č' ch'
ɗ d' d d'
ɛ~e e e e e
ɛː~eː e, ee ee ee ee
f f
g g
i~ɪ i i i i
iː~ɪː i, ii ii ii ii
h h, j j j j
k c k c k
k' k k' c' k'
l l l l l
m m m m m
n n n n n
o o o o o
o, oo oo oo oo
p p p p p
p' pp, ꝑ p' p' p'
ɾ r r r r
s z, ç, s s s s
t t t t t
t' th, tħ t' t' t'
t͡s tz tz ¢ tz
t͡sʼ ɔ, dz tz' ¢' tz'
u u, v u u u
u, uu uu uu uu
w u, v w w w
ʃ x x š x
j y y y y
ʔ 7 ' '

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 1.
  3. «Maya, Mopán». A: Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World (online version). Barbara F. Grimes (contributing ed.). Fifteenth. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097. 
  4. ALMG. «Comunidad Lingüística Mopan».
  5. segons el cens del 2000
  6. Kaufman, Proyecto de Alfabetos y Ortografías, 65.
  7. Mwakikagile, Belize and Its People, 114.
  8. 8,0 8,1 Mopan Maya a Ethnologue (17th ed., 2013).
  9. Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 20.
  10. Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 25.
  11. Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 29.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Hofling, Mopan Maya-Spanish-English Dictionary, 3–5.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Dienhart, The Mayan Languages, 171.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dienhart, John M. The Mayan Languages: A Comparative Vocabulary. Odense, Denmark: Odense University Press, 1989. ISBN 8774927221. 
  • Hofling, Charles Andrew. Mopan Maya-Spanish-English Dictionary. Salt Lake City, Utah: University of Utah Press, 2011. ISBN 1607810298. 
  • Kaufman, Terrence. Proyecto de Alfabetos y Ortografías para Escribir las Lenguas Mayances (en spanish). Antigua Guatemala: Proyecto lingüístico Francisco Marroquín, 1976. 
  • Mwakikagile, Godfrey. Belize and Its People: Life in A Multicultural Society. Continental Press, 2010. ISBN 9987932215.