Cocopa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cocopa, Cucapá
Kwikapa
Parlat a: Baixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia
Regió: Mèxic Mèxic, Estats Units Estats Units
Parlants: Mèxic Mèxic 145 (2010)[1]
Estats Units Estats Units 150 (2007)[2]
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües yuma-cochimí

 Yuma
  Cocopa

estatus oficial
Llengua oficial de: Mèxic
Regulat per: Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
codis de la llengua
ISO 639-2 coc
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.

Estatus oficial[modifica | modifica el codi]

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.

  Anterior Posterior
Alta i / iː u / uː
No alta e / eː a / aː

Consonants[modifica | modifica el codi]

El cocopa té 21 consonants.

  Bilabials Alveolars Retroflexes Palatals Velars Glotals
plain labial
Oclusives p t ʈ   k ʔ
Africades       ʧ    
Vibrants   r        
Fricatives Centrals   s ʂ ʃ x  
Laterals       ɬʲ    
Nasals m n   ɲ    
Aproximants Centrals       j   w  
Laterals   l      
  • /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon [ɾ].
  • /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.

Síl·laba i fonotàctiques[modifica | modifica el codi]

El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)
  • Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol una altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
  • Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Cocopa a Ethnologue

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Crawford, James M. (1970). Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 36, 9-13.
  • Crawford, James M. (1978). More on Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 44, 17-23.
  • Crawford, James M. (1989). Cocopa Dictionary. University of California Publications in Linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09749-1.
  • Crawford, James M. (1983). Cocopa Texts. University of California Publications in Linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09652-5.
  • Crawford, James M. (1998). Classificatory Verbs in Cocopa. In Hinton, L. & Munro, P. (Eds.), American Indian Languages: Description and Theory (pp. 5–9). Berkeley: University of California.
  • Mithun, Marianne. (1999). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Wares, Alan C. (1968). A Comparative Study of Yuman Consonantism. Janua Linguarum, Series Practica (No. 57). The Hauge: Mouton.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]