Alabama

De Viquipèdia

(i) 33°N 87°W / 33, -87

Alabama és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud-est dels Estats Units; la població d'Alabama és de 4.661.900 habitants.

Taula de continguts 1 Orografia 2 Població 2.1 Religió 3 Economia 4 Història 5 Referències 6 Enllaços

[edita] Orografia

Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxià, flanquegen l'estat pel NE; la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d'E a W per cinturons de turons (Black Belt, Red Hills). Els rius són aprofitats per a l'energia elèctrica i com a vies de comunicació. El Tennessee drena la regió septentrional; l'Alabama la regió central i sud-oest i s'ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile. El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular.

[edita] Població

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 1.155.930 afroamericans (26 % de la població) i 45.663 amerindis nord-americans (1 %). Per tribus, els principals són cherokees (18.781), creek (4.728) choctaw (3.354), blackfoot (567), apatxes (473), seminola (240) i chickasaw (184). També hi ha 76.000 hispans (1,7 %).

[edita] Religió

Les principals religions d'Alabama:

• Cristians – 92%
  • Protestants – 79%
    • Baptistes – 49%
    • Metodistes – 10%
    • Presbiterians – 3%
    • Episcopalians – 2%
    • Església de Déu – 2%
    • Església de Crist – 2%
    • Pentecostal – 2%
    • Luterans – 2%
    • Altres protestants – 7%
  • Catòlics – 13%
• Altres religions – 1%
• No religiosos – 7%

[edita] Economia

Els terrenys sedimentaris (margues, argiles, calcàries) permeten un gran desenvolupament agrícola. Tradicionalment, el cotó era la primera font de riquesa de l'estat, però el 1915 una epidèmia obligà a diversificar els conreus (cereals, soia, horta, cacauets, pastures i boscs). Té una gran ramaderia bovina i porcina. Els jaciments de ferro i de carbó del nord de l'estat han estat la base de la industrialització, centrada en la siderúrgia i la metal·lúrgia de Birmingham. Posteriorment, l'energia barata obtinguda amb la instal·lació de plantes hidroelèctriques afavorí el creixement d'altres branques (maquinària, plàstics, tèxtils, química, etc.). Hi ha un complex de centrals nuclears a Bellefonte i un centre de recerca i indústria espacial a Huntsville.

Evolució de la població
Cens Any	Població
1800	1,250
1810	9,046
1820	127,901
1830	309,527
1840	590,756
1850	771,623
1860	964,201
1870	996,992
1880	1,262,505
1890	1,513,401
1900	1,828,697
1910	2,138,093
1920	2,348,174
1930	2,646,248
1940	2,832,961
1950	3,061,743
1960	3,266,740
1970	3,444,165
1980	3,893,888
1990	4,040,587
2000	4,447,100

[edita] Història

Durant els segles XVII i XVIII britànics, francesos i espanyols es disputaren la regió, enfrontant-se als creek i choctaw. El 1817 fou creat el Territori d'Alabama, que dos anys més tard passà a formar part de la Unió. A causa del seu tarannà agrari que el feia dependre dels esclaus negres, durant la Guerra civil americana (1861-65) s'arrenglerà amb els Estats Confederats d'Amèrica, dels quals en fou un dels més representatius (uns 120.000 soldats d'Alabama lluitaren a la guerra). En acabar la guerra va patir un règim d'ocupació militar. El 1868 es reintegrà a la Unió, però fins a la dècada el 1960, en què fou un dels centres de la lluita antiracista (marxa de Selma a Montgomery, dirigida pel pastor Martin Luther King), Alabama mantingué una legislació segregacionista.

[edita] Referències

• Atkins, Leah Rawls, Wayne Flynt, William Warren Rogers, and David Ward. Alabama: The History of a Deep South State (1994)
• Flynt, Wayne. Alabama in the Twentieth Century (2004)
• Owen Thomas M. History of Alabama and Dictionary of Alabama Biography 4 vols. 1921.
• Jackson, Harvey H. Inside Alabama: A Personal History of My State (2004)
• Peirce, Neal R. The Deep South States of America: People, Politics, and Power in the Seven Deep South States (1974) solid reporting on politics and economics 1960-72
• Williams, Benjamin Buford. A Literary History of Alabama: The Nineteenth Century 1979.
• WPA. Guide to Alabama (1939)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alabama

[edita] Enllaços

• Alabama.gov - Pàgina Oficial.
• Associació de Consells Regionals d'Alabama
• TourAlabama.org - Departament de Turisme i Viatges d'Alabama
• Archives.state.al.us - Department d'Arxius i Història d'Alabama
  • All About Alabama a la pàgina del Departament d'Arxius
• Alabama National Guard - Guàrdia Nacional d'Alabama
• Codi d'Alabama 1975 - a the la pàgina de la Cambra d'Alabama
• Alabama QuickFacts extret de l'U.S. Census Bureau
• County Maps of Alabama - Mapes en color. Llista de ciutats, comtats i capitals de comtat
• Alguns hotels d'Alabama
• Alabama Literature de la Southern Literary Review

Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Colúmbia Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana