Baritina
De Viquipèdia
| Baritina | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Categoria | Mineral - Sulfats (minerals) |
| Fórmula química | BaSO4 |
| Propietats físiques | |
| Color | Incolor, blanc, gris, blau, groc, vermell, negre i verd. |
| Ratlla | Blanca |
| Sistema cristal·lí | Ròmbic |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls tabulars o lenticulars. |
| Agregats | Associacions de cristalls laminars |
| Macles | No en presenta |
| Exfoliació | Excel•lent i bona |
| Fractura | |
| Duresa | 3 i 3,5 |
| Lluïssor | Vítria, nacrada |
| Diafanitat | Transparent cap a opac |
| Densitat (g/cm3) | 4,48 |
| Altres | Insoluble en àcids |
La baritina o barita, és un mineral normalment de color blanc o incolor que forma part del grup dels sulfats (VI) juntament amb la celestina, l’anglesita o l’anhidrita i està formada per sulfat de bari, BaSO4. Cal destacar que la baritina i la celestina formen una solució sòlida: (BaSr)SO4. El nom d'aquest mineral prové del grec baris (pesat).
[edita] Propietats
La baritina cristal·litza en el sistema ròmbic i forma cristalls tabulars, bells i rics en cares i els quals tenen una forma de llibre obert o de cresta de gall. Té una duresa de 3 a 3,5 a l’escala de Mohs, una densitat d’entre 4,48 i 4,50g/cm3 i una lluïssor més aviat vítria i nacarada. És transparent, sovint translúcid amb coloracions (a causa de les impureses) grises, blanques, grogues, roses, vermelloses, verdoses i fins i tot negre, la seva ratlla és blanca i no presenta macles.
La baritina és molt comuna i, a causa de la seva gran estabilitat es pot trobar també en forma detrítica. Aquest mineral, se situa sobretot als filons hidrotermals de temperatura mitjana i baixa acompanyant sulfurs metàl•lics, com ara els de Ag, Cu, Pb, Co i Mn. En canvi, és més rar en roques sedimentàries, on es pot trobar com a material cimentant de roques detrítiques formant concrecions i nòduls d’estructura fibrosa, especialment en roques argiloses i en calcàries i gresos.
[edita] Aspecte
La baritina presenta cristalls tabulars lenticulars, incolors, groguencs, vermellosos, verdosos, blavosos... encara que sovint pot tenir un color negre a causa de la presència de substàncies bituminoses. Els cristalls es poden trobar en forma d’associacions a base de grups laminars divergents (crestes de gall) o bé disposats amb una forma de roseta (rosa del desert). La baritina presenta masses granulars, compactes, espàtiques, terroses i estalactítiques.
[edita] Localització, extracció i ús
S’han trobat enormes cristalls d’aquest mineral que ocupen fins un metre de longitud a Gran Bretanya, Txèquia, Transilvània (Romania), i a Alemanya. També s’ha trobat aquest mineral en forma de sediment, sota la forma de concrecions globulars radiades o espàtiques, freqüentment termoluminescents, a Bolònia (Itàlia). Als Estats Units hi ha grans dipòsits que s'exploten industrialment. Les varietats anomenades roses del desert (no s'ha de confondre amb la varietat de guix del mateix nom) són comunes als deserts del Sàhara i d'Oklahoma.
La majoria d’extraccions de baritina a Espanya, provenen dels Pics d’Europa, de Riotinto, de la Serra del Gador i d'Almadén. Pel que fa als Països Catalans, els jaciments més coneguts dels quals se n’extreu aquest mineral es situen a Artana (Castelló), a Bagà (el Berguedà), a Eslida (Castelló), a Sau (Osona), a Toloriu (Alt Urgell) i Viladrau (Girona).
Generalment, la baritina s’utilitza com a principal font de bari, encara que també s’utilitza com a additiu pesat als fangs de les perforacions petrolíferes. Normalment, també es fa servir a la indústria de paper i goma i al mateix temps, s’usa per la realització de radiografies del sistema digestiu (papilla de bari), per a la pantalla de les radiacions penetrants mesclades amb argamassa i per la preparació d’un pigment blanc molt apreciat.
