Protocol de Kyoto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Posició dels diversos països el 2011 respecte del Protocol de Kyoto.[1]
  •  Firmat i ratificat (Anxex I i II).
  •  Firmat i ratificat.
  •  Firmat però amb ratificació rebutjada.
  •  Va abandonar.
  •  No posicionat.

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic i va ser el primer tractat internacional de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Auspiciat per l'ONU dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com és el cas de la Xina, l'Índia, o el Brasil, situats entre els més contaminants. El seu nom formal en anglès es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.

L'11 de desembre de 1997,[2] després de dos anys i mig de negociacions, es va celebrar a Kyoto (Japó) la tercera Cimera del Clima.[3] L'objectiu de la Cimera de Kyoto era establir un protocol vinculant de reducció de les emissions, i que els els països industrialitzats es comprometeren a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos amb efecte d'hivernacle.[4] Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2 % de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005[5] després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004, i un total de 184 països el van ratificar.

L'objectiu principal és lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de l'ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 °C d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com a escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", senyala la Comissió Europea sobre Kyoto.

El compromís serà d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els països industrialitzats responsables d'almenys, un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia el novembre del 2004,[6] després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial russa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petrolieres, el protocol va entrat en vigor.

Per la seva banda, el govern dels Estats Units d'Amèrica (tant amb Bill Clinton, com George Bush, com amb Barack Obama), es neguen a ratificar el Protocol perquè li afectaria a la seva economia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Kyoto Protocol: Status of Ratification» (en anglès). Organització de les Nacions Unides. Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, 14 de gener de 2009. [Consulta: 23 d'abril de 2010].
  2. «Protocol de Kyoto per al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic: text integre». Oficina Catalana del Canvi Climàtic. [Consulta: 16 febrer 2015].
  3. «Avui es celebra el desè aniversari de l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto». Oficina Catalana del Canvi Climàtic. [Consulta: 16 febrer 2015].
  4. «Kyoto Protocol to the United Nations Framework Convention on Climate Change» (en anglès). Nacions Unides, 11/12/1997. Arxivat de l'original el 2013-07-05. [Consulta: 11/8/2012].
  5. «[http://newsroom.unfccc.int/es/bienvenida/10-aniversario-del-protocolo-de-kyoto-oportuno-recordatorio-de-que-los-acuerdos-climaticos-funcionan/ 10º aniversario del Protocolo de Kyoto Oportuno recordatorio de que los acuerdos climáticos funcionan]» (en castellà). CMNUCC. [Consulta: 16 febrer 2015].
  6. Sharma, P. D.. Ecology And Environment (en anglès). Rastogi Publications, 2005, p. 378. ISBN 8171339050. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Protocol de Kyoto Modifica l'enllaç a Wikidata