Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(2007)

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), és un organisme internacional que depèn de les Nacions Unides encarregat d'avaluar el coneixement científic relatiu al canvi climàtic. El GIECC emet avaluacions periòdiques sobre la base científica del canvi climàtic, les seves repercussions i futurs riscos, així com les opcions que existeixen per adaptar-se al mateix i mitigar-ne els efectes. Fou guardonat l'any 2007 amb el Premi Nobel de la Pau.

Creació[modifica | modifica el codi]

Aquest grup fou creat l'any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides amb l'objectiu centrat en la recerca del comportament del canvi climàtic. Emet informes científics que són publicats en revistes tècniques i científiques. Actualment compta amb més de 2.000 científics centrats en la recerca, provinents de 195 països.

El GIECC és un organisme multinacional encarregat de portar a terme les negociacions relatives al canvi climàtic global, així com de dirigir la discussió científica sobre l'escalfament global, l'emissió de partícules de carboni, l'efecte hivernacle, i d'altres elements i causes del canvi climàtic. Entre les seves línies d'acció destaquen els diferents escenaris de canvi climàtic global, els mateixos que es plantegen en el marc del Protocol de Kyoto.

El seu president actual és Rajendra K. Pachauri, càrrec que ocupa des de 2002 i té la seva seu a Ginebra (Suïssa).

Informes presentats[modifica | modifica el codi]

Els Informes d'Avaluació consten de diversos volums i proporcionen tot tipus d'informació científica, tècnica i socioeconòmica sobre el canvi climàtic, les seves causes, els seus possibles efectes i les mesures de resposta corresponents.

El Primer Informe d'Avaluació del GIECC es va publicar l'any 1990 i va confirmar els elements científics que susciten la preocupació sobre el canvi climàtic. Arran d'això, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir preparar una Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC), que va entrar en vigor al març de 1994.

El Segon Informe d'Avaluació, "Canvi climàtic 1995", es va posar a la disposició de la Segona Conferència de les Parts a la CMCC, i va proporcionar material per a les negociacions del Protocol de Kyoto derivat de la Convenció. Consta de tres informes de grups de treball i d'una síntesi d'informació científica i tècnica útil per a la interpretació de l'objectiu de la CMCC.

El Tercer Informe d'Avaluació, "Canvi climàtic 2001", consta també de tres informes de grups de treball sobre "La base científica", "Efectes, adaptació i vulnerabilitat", i "Mitigació", així com un informe de síntesi en el qual s'aborden diverses qüestions científiques i tècniques útils per al disseny de polítiques.

El Quart Informe d'Avaluació. El novembre de 2003 el grup va aprovar en grans línies les aportacions dels grups de treball al Quart Informe d'Avaluació. Aquest informe es completarà l'any 2007.

L'última avaluació del IPCC, divulgada en el Quart Informe, va assenyalar una tendència creixent en els esdeveniments extrems observats en els últims 50 anys i considera probable que les altes temperatures, onades de calor i fortes precipitacions continuaran sent més freqüents en el futur per la qual cosa en un anys es pot posar en perill l'equilibre climàtic de la humanitat.

El Cinquè Informe d'Avaluació. L'abril de 2008, els membres de la 28a reunió de l'IPCC van decidir elaborar el Cinquè Informe d'Avaluació. El juliol de 2009 es va organitzar una reunió exploratòria per determinar l'abast i l'esquema d'aquest informe. L'octubre de 2009, la 31a reunió del l'IPCC, va aprovar les grans línies resultants per a les contribucions dels tres Grups de treball al Cinquè Informe d'Avaluació.   El setembre de 2013, el Grup de treball I de l'IPCC va publicar el Resum per a responsables polítics[1] del seu informe relatiu a les bases físiques del canvi climàtic i al gener de 2014, l'informe complet 5è Informe sobre Canvi Climàtic:.[2] El Grup de treball II va publicar el seu informe sobre impactes, adaptació i vulnerabilitat el 31 de març de 2014.[3] L'abril de 2014, el Grup de treball III va publicar l'informe sobre mitigació del canvi climàtic.[4] El Cinquè Informe d'Avaluació se completarà amb un informe de síntesi que se finalitzarà l'octubre de 2014.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, compartit amb Al Gore, pels seus esforços d'obtenció i difusió d'informacions sobre els canvis climàtics provocats per l'home i per haver posat les bases per a prendre mesures necessàries a la lluita contra aquests canvis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Summary for Policymakers: http://www.climatechange2013.org/images/uploads/WGIAR5-SPM_Approved27Sep2013.pdf
  2. Climate Change 2013: The Physical Science Basis: http://www.ipcc.ch/report/ar5/wg1/#.UmUFNUoksQ4
  3. «Climate Change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability: IPCC Working Group II Contribution to AR5». IPCC Working Group II. [Consulta: 13 abril 2014].
  4. «Climate Change 2014: Mitigation of Climate Change: IPCC Working Group III Contribution to AR5». IPCC WGIII Fifth Assessment. [Consulta: 13 abril 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic Modifica l'enllaç a Wikidata