Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premis Nobel
(llista de guardonats)
Medalla del Premi Nobel
Física (llista) | Química (llista) | Medicina o Fisiologia (llista)
Literatura (llista) | Pau (llista) | Economia (llista)
La publicació errònia de 1888 d'un obituari prematur d'Alfred Nobel per un diari francès, que el condemnava per haver inventat la dinamita, va poder haver estat la raó principal per la qual Nobel va decidir deixar un millor llegat després de la seva mort.[1]

El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior».[2] Resulta destacable afegir que és un dels cinc Premis Nobel especificats al testament d'Alfred Nobel (1895; la seva mort va ocórrer a l'any següent), i lliurats per aportacions excel·lents fetes en els camps de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina.[3] Tal com assenyala el testament, el premi és administrat pel Comitè Nobel Noruec i lliurat per un comitè de cinc persones que són escollides pel Parlament Noruec.[4] El primer Premi Nobel de la pau es va lliurar el 1901 a Frédéric Passy i Jean Henri Dunant. Cada beneficiari rep una medalla, un diploma i un premi monetari el valor del qual varia amb el pas del temps.[5] Aquell any, Passy i Dunant van compartir un guardó de 150.782 corones sueques, el qual equivaldria a 7.731.004 corones sueques el desembre de 2008. En comparació, el mateix any Martti Ahtisaari, de Finlàndia, va rebre el premi junt amb una condecoració de 10.000.000 corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros).[6] El Premi de la Pau és presentat cada any a Oslo, en presència del rei, específicament el 10 de desembre, data en la qual es commemora l'aniversari de la mort del Nobel. Aquest és l'únic Premi Nobel que no és lliurat a Estocolm.[7]

Així mateix, el Premi Nobel de la Pau és considerat el més controvertit dels Premis Nobel; moltes de les seves seleccions han estat fortament criticades.[8][9] Mahatma Gandhi mai va guanyar el premi, malgrat haver estat nomenat fins i tot en cinc ocasions diferents. Després del seu assassinat el 1948, el comitè va considerar guardonar-lo de manera pòstuma, tanmateix al final va determinar retenir el guardó d'aquell any amb l'explicació que «no hi havia cap candidat viu que fos adequat».[10] El 1961, Dag Hammarskjöld, que va morir després de la seva nominació i diversos mesos abans de l'anunci, es va convertir en l'únic receptor en haver estat reconegut postmortem; arran aquest fet, es van modificar els estatuts per evitar qualsevol premi pòstum futur.[11] El 1973, Lê Ðức Thọ va declinar el Premi Nobel de la Pau, a causa que «ell no estava en una posició per acceptar el guardó, citant la situació al Vietnam com la seva raó primordial.»[12] D'altra banda, Linus Pauling, 1962, és a la data l'única persona en haver estat guardonada amb dos Premis Nobel individuals; prèviament, havia rebut el Premi Nobel de Química el 1954.[12] Al seu torn, el Comitè Internacional de la Creu Roja ha obtingut el premi en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), mentre que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha guanyat la distinció en dos (1954 i 1981).[12] Un total de vint dones han estat reconegudes amb l'esmentada condecoració, més que en qualsevol altre Premi Nobel.[13] Fins al 2011, el guardó de la Pau ha estat lliurat a 101 persones i a 20 organitzacions. D'altra banda, hi ha hagut un total de 19 anys en els quals el Premi no ha estat lliurat, superant la quantitat de vegades que qualsevol altre premi de la mateixa organització.


Guanyadors[modifica | modifica el codi]

Any Guardonats País Motivació
1901 Frédéric Passy Frédéric Passy França França Arquebisbe; líder en el moviment ecumènic
Jean Henri Dunant Jean Henri Dunant Suïssa Suïssa Per ser el seu rol en la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja[11][17]
1902 Élie Ducommun Élie Ducommun Suïssa Suïssa Secretari honorari, Oficina Internacional per la Pau[18]
Charles Albert Gobat Charles Albert Gobat Suïssa Suïssa Secretari general, Unió Interparlamentària; secretari honorari, Oficina Internacional de la Pau[18]
1903 William Randal Cremer William Randal Cremer Regne Unit Regne Unit Membre, Parlament Britànic; secretari, Lliga Internacional d'Arbitratge[19]
1904 Institut De Dret Internacional Institut De Dret Internacional Bèlgica Bèlgica Pels seus esforços com un cos no oficial amb tal de formular els principis generals de la ciència de la llei internacional[11][20]
1905 Bertha Von Suttner Bertha Von Suttner Imperi austrohongarès Àustria-hongria President honorari de l'Oficina Internacional per la Pau; autora de Lay Down Your Arms[21]
1906 Theodore Roosevelt Theodore Roosevelt Estats Units Estats Units Per la seva reeixida tasca de mediació per finalitzar la guerra russojaponesa i el seu interès en l'arbitratge, havent-li proporcionat al Tribunal d'Arbitratge de La Haia el seu primer cas[11][22]
1907 Ernesto Teodoro Moneta Ernesto Teodoro Moneta Itàlia Itàlia El president de la Lliga Llombarda per la Pau,[23] era el treballador per la pau més prominent a Itàlia[24]
Louis Renault Louis Renault França França El professor de la Llei Internacional,[23] era el delegat permanent de França en el Tribunal de La Haia[24]
1908 Klas Pontus Arnoldson Klas Pontus Arnoldson Suècia Suècia Fundador de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge[25]
Fredrik Bajer Fredrik Bajer Dinamarca Dinamarca Pel seu treball en la Unió Interparlamentària a l'ésser el primer president de l'Oficina Internacional per la Pau[11][25]
1909 Auguste Beernaert Auguste Beernaert Bèlgica Bèlgica Ex-primer ministre; membre, Parlament Federal de Bèlgica; membre de la Cort Permanent d'Arbitratge[26]
Paul d'Estournelles Paul d'Estournelles França França Membre, Parlament francès (Sénateur); fundador i president del grup parlamentari francès d'arbitratge voluntari; fundador, comitè de defensa dels interessos nacionals i de conciliació internacional[26]
1910 Oficina Internacional per la Pau Oficina Internacional per la Pau Suïssa Suïssa Fundada el 1891[27]
1911 Tobias Michael Carel Asser Tobias Michael Carel Asser Països Baixos Països Baixos Iniciador de la Conferència de La Haia de Dret Internacional Privat, ministre del gabinet; advocat[28]
Alfred Hermann Fried Alfred Hermann Fried Àustria Àustria Periodista; fundador de Die Friedenswarte[28]
1912 Elihu Root Elihu Root Estats Units Estats Units Ex-secretari d'Estat; creador de diversos tractats d'arbitratge[29]
1913 Henri La Fontaine Henri La Fontaine Bèlgica Bèlgica Membre, Parlament de Bèlgica (Sénateur); president, Oficina Internacional per la pau[30]
1914 No es va lliurar
1915
1916
1917 Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja Suïssa Suïssa [31]
1918 No es va lliurar
1919 Woodrow Wilson Woodrow Wilson Estats Units Estats Units President dels Estats Units d'Amèrica; fundador de la Societat de Nacions[32]
1920 Léon Victor Auguste Bourgeois Léon Victor Auguste Bourgeois França França Ex-secretari d'Estat; President, Parlament francès (Sénat); President, consell de la Societat de Nacions[33]
1921 Hjalmar Branting Hjalmar Branting Suècia Suècia Primer Ministre de Suècia; delegat suec, consell de la Societat de Nacions[34]
Christian Lous Lange Christian Lous Lange Noruega Noruega Secretari general de la Unió Interparlamentària[34]
1922 Fridtjof Nansen Fridtjof Nansen Noruega Noruega Científic; explorador; delegat noruec, Societat de Nacions; creador del Passaport Nansen[35]
1923 No es va lliurar
1924
1925 Austen Chamberlain Austen Chamberlain Regne Unit Regne Unit Secretari de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno[36]
Charles Gates Dawes Charles Gates Dawes Estats Units Estats Units Vicepresident dels Estats Units d'Amèrica; president de la Comissió Aliada de Reparació (creador del Pla Dawes)[36]
1926 Aristide Briand Aristide Briand França França Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno i el Pacte Briand-kellogg[33]
Gustav Stresemann Gustav Stresemann Alemanya Alemanya Ex-Gran Canceller (Reichs-kanzler); Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarn[33]
1927 Ferdinand Buisson Ferdinand Buisson França França Exprofessor, La Sorbona, París; fundador i president, Lliga pels Drets Humans[37]
Ludwig Quidde Ludwig Quidde Alemanya Alemanya Professor, Universitat Lliure de Berlín; membre, Parlament alemany; participant de diverses conferències de pau[37]
1928 No es va lliurar
1929 Frank Billings Kellogg Frank Billings Kellogg Estats Units Estats Units Ex-secretari d'Estat; cocreador del Pacte Briand-Kellogg'[38]
1930 Lars Olof Nathan Söderblom Lars Olof Nathan Söderblom Suècia Suècia Arquebisbe; líder en el moviment ecumènic[39]
1931 Jane Addams Jane Addams Estats Units Estats Units Sociòloga; president internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[40]
Nicholas Murray Butler Nicholas Murray Butler Estats Units Estats Units President, Universitat Colúmbia; promotor del Pacte Briand-Kellogg[40]
1932 No es va lliurar
1933 Norman Angell (ralph Lane) Sir Ralph Norman Angell Regne Unit Regne Unit Escriptor; membre, comitè executiu de la Societat de Nacions i del Consell Nacional de Pau[41]
1934 Arthur Henderson Arthur Henderson Regne Unit Regne Unit Ex-secretari de Relacions Exteriors; president, Conferència de Desarmament el 1932[42]
1935 Carl Von Ossietzky Carl Von Ossietzky Alemanya Alemanya Periodista (die Weltbühne); pacifista[43]
1936 Carlos Saavedra Lames Carlos Saavedra Lames Argentina Argentina Secretari d'Estat; president, Societat de Nacions; mitjancer en el conflicte entre el Paraguai i Bolívia[44]
1937 Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) Regne Unit Regne Unit Escriptor, Ex-Lord del Segell Privat; fundador i president, Campanya Internacional per la Pau[45]
1938 Oficina Internacional Nansen pels Refugiats Oficina Internacional Nansen pels Refugiats Suïssa Suïssa Una organització internacional de beneficència, instituïda per Fridtjof Nansen el 1921[46]
1939 No es va lliurar
1940
1941
1942
1943
1944 Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja Suïssa Suïssa [47]
1945 Cordell Hull Cordell Hull Estats Units Estats Units Ex-secretari d'Estat; destacat participant en l'origen de l'Organització de les Nacions Unides[48]
1946 Emily Greene Balch Emily Greene Balch Estats Units Estats Units Exprofessora d'Història i Sociologia; president honorari internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[49]
John Raleigh Mott John Raleigh Mott Estats Units Estats Units President, Consell Missioner Internacional; president, Associació Cristiana de Joves[49]
1947 Friends Service Council Regne Unit Regne Unit [50]
American Friends Service Committee American Friends Service Committee Estats Units Estats Units
1948 No es va lliurar
1949 John Boyd Orr John Boyd Orr Regne Unit Regne Unit Metge; polític alimentari; organitzador notable i director, Organització per l'Agricultura i l'Alimentació; president, Consell Nacional per la Pau i la Unió Mundial d'Organitzacions de Pau[51]
1950 Ralph Bunche Ralph Bunche Estats Units Estats Units Professor, Universitat Harvard, Cambridge, Dt.; director, divisió de fideïcomissos, U.N.; mitjancer actiu a Palestina, 1948[52]
1951 Léon Jouhaux Léon Jouhaux França França President del Comitè Internacional del Consell Europeu, vicepresident de la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures, vicepresident de la Federació Sindical Mundial, membre del consell de l'Oit, delegat de les Nacions Unides[53]
1952 Albert Schweitzer Albert Schweitzer França França Cirurgià missioner; fundador de Lambaréné (República del Gabon)[54]
1953 George Catlett Marshall George Catlett Marshall Estats Units Estats Units President general de la Creu Roja nord-americana; ex-Secretari d'Estat i de Defensa; delegat NU; creador del Pla Marshall[55]
1954 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) Suïssa Suïssa Una organització internacional de beneficència fundada per U.N. el 1951[56]
1955 No es va lliurar
1956
1957 Lester Bowles Pearson Lester Bowles Pearson Canadà Canadà Ex-secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors del Canadà; expresident del 7mo període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides;[57] pel seu paper en els esforços per concloure el Conflicte de suez i resoldre la qüestió d'Orient Mitjà per mitjà de les Nacions Unides[11]
1958 Georges Piri Georges Piri Bèlgica Bèlgica Pare dels Dominics; líder de l'organització de beneficència per als refugiats "L'Europe du Coeur au Service du Monde"[58]
1959 Philip J. Noel-baker Regne Unit Regne Unit Membre del Parlament; treballador vehement de tota la vida per a la pau i cooperació internacional[59]
1960 Albert Lutuli Albert Lutuli South Africa Sud-àfrica President del Congrés Nacional Africà,[60] va estar a l'avantguarda en la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica[11]
1961 Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld Suècia Suècia Secretari general d'U.N.,[61] guardonat per enfortir l'organització[11]
1962 Linus Carl Pauling Linus Carl Pauling Estats Units Estats Units Per la seva campanya contra la prova d'armes nuclears[62]
1963 Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja Suïssa Suïssa [63]
Lliga De Societats De La Creu Roja Lliga De Societats De La Creu Roja Suïssa Suïssa
1964 Martin Luther King Martin Luther King Estats Units Estats Units Líder de la Conferència Sud de Lideratge Cristià[64]
1965 Fons de Nacions Unides per a la infància Fons de Nacions Unides per a la infància Nacions Unides Organització de les Nacions Unides [65]
1966 No es va lliurar
1967
1968 René Cassin René Cassin França França President del Tribunal Europeu de Drets Humans[66]
1969 Organització Internacional Del Treball Organització Internacional Del Treball Nacions Unides Organització de les Nacions Unides [67]
1970 Norman E. Borlaug Norman E. Borlaug Estats Units Estats Units Centre Internacional de Millorament de Blat i Moro;[68] per les seves contribucions a la "revolució verda" que va estar impactant a la producció d'aliments, particularment en Àsia i en Llatinoamèrica[11]
1971 Willy Brandt Willy Brandt RFA RFA Canceller de la República Federal d'Alemanya; per seu Ostpolitik d'Alemanya Occidental[69]
1972 No es va lliurar
1973 Henry A. Kissinger Henry A. Kissinger Estats Units Estats Units «Per l'Acord de París de 1973 destinat a aconseguir una cessació al foc en la guerra del Vietnam i la retirada de les forces nord-americanes».[70][11]
Lê Ðức Thọ Lê Ðức Thọ
(el va rebutjar)
Vietnam Vietnam
1974 Seán MacBride Seán Macbride Irlanda Irlanda President de l'Oficina Internacional per la Pau; president de la Comissió de Namíbia.[71] Pel seu fort interès en els drets humans: dirigint la Convenció Europea de Drets Humans a través del Consell d'Europa, ajudant a trobar i després encapçalar Amnistia Internacional així com servint com a secretari general de la Comissió Internacional de Juristes[11]
Eisaku Sato Eisaku Sato Japó Japó Primer Ministre del Japó,[71] pel seu rebuig de l'opció nuclear per al Japó i els seus esforços per aconseguir una major reconciliació a nivell regional[11]
1975 Andrei Sàkharov Andrei Sàkharov Unió Soviètica Unió Soviètica Per la seva lluita a favor dels drets humans, negació d'armes i cooperació entre totes les nacions[72][73]
1976 Betty Williams Betty Williams Regne Unit Regne Unit Fundadora del Moviment de Pau d'Irlanda del Nord (després rebatejat a Comunitat de Gent de Pau)[74]
Mairead Corrigan Mairead Corrigan Regne Unit Regne Unit
1977 Amnistia Internacional Amnistia Internacional Regne Unit Regne Unit Per protegir els drets humans dels presos de consciència[75][11]
1978 Mohamed Anwar Al-sadat Mohamed Anwar Al-sadat Egipte Egipte Pels Acords de Camp David, els quals van donar lloc a una pau negociada entre Egipte i Israel[76]
Menachem Begin Menachem Begin Israel Israel
1979 Mare Teresa Mare Teresa Índia Índia Líder de les Missioneres de la Caritat».[77]
1980 Adolfo Pérez Esquivel Adolfo Pérez Esquivel Argentina Argentina Líder dels drets humans;[78] va fundar organitzacions de drets humans no-violentes per lluitar contra la junta militar que governava el seu país (Argentina).[11]
1981 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) Nacions Unides Nacions Unides Una organització internacional de beneficència fundada per l'U.N. el 1951[79]
1982 Alva Myrdal Alva Myrdal Suècia Suècia Pel seu magnífic treball en les negociacions de desarmament de les Nacions Unides, on ambdós han assumit rols crucials i reconeixement guanyat internacional[80][81]
Alfonso García Robles Alfonso García Roures Mèxic Mèxic
1983 Lech Wałęsa Lech Wałęsa Polònia Polònia Fundador de la Solidaritat; activista pels drets humans[82]
1984 Desmond Mpilo Tutu Desmond Mpilo Tutu South Africa Sud-àfrica Bisbe de Johannesburg; exsecretari general, Consell Sud-Africà d'Esglésies[83]
1985 Logotip de la IPPNW Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra NUCLEAR Estats Units Estats Units Per la seva informació fidedigna i per crear consciència de les conseqüències catastròfiques de la guerra atòmica. El comitè considera que aquesta, al seu torn, contribueix a un augment de la pressió per part de l'oposició pública a la proliferació d'armes atòmiques portant a una redefinició de prioritats, prestant així una major atenció a la salut i a d'altres aspectes humanitaris[84]
1986 Elie Wiesel Elie Wiesel Estats Units Estats Units President de la "Comissió Presidencial sobre l'Holocaust"[85]
1987 Óscar Àries Sánchez Óscar Àries Sánchez Costa Rica Costa Rica Pel seu treball per la pau a Amèrica Central, esforços que van conduir a l'acord firmat a Guatemala el 7 d'agost d'aquest any[86]
1988 Forces de Pau de les Nacions Unides Forces de Pau de les Nacions Unides Nacions Unides Nacions Unides Pels seus esforços que han derivat en importants contribucions cap a la realització d'un dels principis fonamentals de les Nacions Unides[87][88]
1989 14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso) 14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso) Tibet Tibet Per a la seva lluita a favor de l'alliberament del Tibet i conseqüentment haver-se oposat a l'ús de la violència. En canvi, ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble[89][90]
1990 Mikhaïl Gorbatxov Mikhaïl Gorbatxov Unió Soviètica Unió Soviètica Cap d'Estat de la Unió Soviètica, pel seu lideratge en el procés de pau que avui en dia caracteritza a parts importants de la comunitat internacional[91]
1991 Aung San Suu Kyi Aung San Suu Kyi Birmània Birmània Per la seva lluita no-violenta per la democràcia i els drets humans[92]
1992 Rigoberta Menchú Tum Rigoberta Menchú Tum Guatemala Guatemala Pel seu treball a favor de la justícia social i de la reconciliació etno-cultural basat en el respecte dels drets de les persones indígenes[93]
1993 Nelson Mandela Nelson Mandela South Africa Sud-àfrica Pel seu treball per al final pacífic del règim d'apartheid, i per establir les bases per a una nova Sud-àfrica democràtica[94]
Frederik Willem de Klerk Frederik Willem De Klerk South Africa Sud-àfrica
1994 Yasir Arafat Yasir Arafat Palestina Palestina Per honrar un acte polític que va requerir gran valentia d'ambdós costats, i que ha obert oportunitats per a un nou desenvolupament cap a la fraternitat a l'Orient Mitjà[95]
Isaac Rabin Isaac Rabin Israel Israel
Shimon Peres Shimon Peres Israel Israel
1995 Joseph Rotblat Joseph Rotblat Regne Unit Regne Unit Pels seus esforços per disminuir el paper exercit per les armes nuclears en la política internacional i, a llarg termini, per eliminar les esmentades armes[96]
Conferència Pugwash Canadà Canadà
1996 Carlos Felipe Ximenes Belo Carlos Felipe Ximenes Belo Timor Oriental Timor Oriental Pel seu treball cap a una solució justa i pacífica per al conflicte a Timor Oriental[97]
José Ramos-Horta José Ramos-Horta Timor Oriental Timor Oriental
1997 Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones Estats Units Estats Units Per les seves contribucions per a la prohibició i neteja de les mines antipersones[98]
Jody Williams Jody Williams Estats Units Estats Units
1998 John Hume John Hume Regne Unit Regne Unit Pels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte a Irlanda del Nord[99]
David Trimble David Trimble Regne Unit Regne Unit
1999 Metges Sense Fronteres Metges Sense Fronteres Suïssa Suïssa En reconeixement de la tasca humanitària pionera de l'organització a diversos continents[100]
2000 Kim Dae Jung Kim Dae Jung Corea del Sud Corea del Sud Pel seu treball a favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a Àsia Oriental en general, i particularment per la pau i reconciliació amb Corea del Nord[101]
2001 Forces de Pau de les Nacions Unides Organització de les Nacions Unides Pel seu treball per a un món més ben organitzat i més pacífic[102]
Kofi Annan Kofi Annan Ghana Ghana
2002 Jimmy Carter Jimmy Carter Estats Units Estats Units Per les seves dècades d'esforç incansable per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, i promoure la democràcia i els drets humans, així com per promoure el desenvolupament econòmic i social[103]
2003 Shirin Ebadi Shirin Ebadi Iran Iran Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. S'ha centrat especialment en la lluita pels drets de les dones i els nens[104]
2004 Wangari Canvia Maathai Wangari Canvia Maathai Kenya Kenya Per la seva contribució per al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau[105]
2005 Organisme Internacional d'Energia Atòmica Organisme Internacional d'Energia Atòmica Pels seus esforços per prevenir l'ús de l'energia nuclear amb finalitats militars i assegurar que l'energia nuclear amb propòsits pacífics sigui usada de la manera més segura possible[106]
Mohamed Elbaradei Mohamed Elbaradei Egipte Egipte
2006 Muhammad Yunus Muhammad Yunus Bangladesh Bangladesh Per promoure oportunitats econòmiques i socials per als pobres, especialment les dones, a través del seu projecte pioner del microcrèdit[107]
Banc Grameen Banc Grameen Bangladesh Bangladesh
2007 Al Gore Al Gore Estats Units Estats Units Pels seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic provocat per l'home, i per establir les bases de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi[108]
Organització Meteorològica Internacional Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic Suïssa Suïssa
2008 Martti Ahtisaari Martti Ahtisaari Finlàndia Finlàndia Pels seus importants esforços, a diversos continents i durant més de tres dècades, per resoldre els conflictes internacionals[109]
2009 Barack Obama Barack Obama Estats Units Estats Units Només molt rares vegades una persona té el mateix abast que Obama ha tingut en capturar l'atenció del món i brindar-li al seu poble l'esperança d'un futur millor[110]
2010 Liu Xiaobo Xina Xina Per la seva lluita no-violenta i duradora per defensar els drets humans fonamentals a la Xina[111]
2011 Ellen Johnson-sirleaf Ellen Johnson-sirleaf Libèria Libèria Per la seva lluita no-violenta per la seguretat de les dones i els drets de les dones a la plena participació en l'obra de construcció de la pau[112]
Leymah Gbowee Leymah Gbowee Libèria Libèria
Tawakkul Karman Tawakkul Karman Iemen Iemen
2012 Unió Europea Unió Europea Europa Europa Per la seva contribució a la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa.[113]
2013 rganització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Internacional Pels seus esforços en eliminar les armes químiques."[114]
2014 Malala Yousafzai Malala Yousafzai Pakistan Pakistan Per la seva lluita contra la supressió de la infància i la gent jove i pel dret de tots els nens a l'educació[115] (Amb 17 anys, Yousafzai es converteix en la receptora més jove d'un Premi Nobel de la Pau.)
Kailash Satyarthi Kailash Satyarthi Índia Índia

Guardonats per país[modifica | modifica el codi]

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.

Nació Nombre de guardonats
Estats Units Estats Units 21
Organismes internacionals 21
Regne Unit Regne Unit 12
França França 9
Suècia Suècia 5
Alemanya Alemanya 4
Sud-àfrica Sud-àfrica 4
Bèlgica Bèlgica 3
Israel Israel 3
Suïssa Suïssa 3
Egipte Egipte 2
Argentina Argentina 2
Austràlia Austràlia 2
Libèria Libèria 2
Noruega Noruega 2
Timor Oriental Timor Oriental 2
Unió Soviètica Unió Soviètica 2
Índia Índia 2
Bangla Desh Bangla Desh 1
República Popular de la Xina Xina 1
Costa Rica Costa Rica 1
Dinamarca Dinamarca 1
Finlàndia Finlàndia 1
Ghana Ghana 1
Guatemala Guatemala 1
Iran Iran 1
Irlanda Irlanda 1
Itàlia Itàlia 1
Japó Japó 1
Iemen Iemen 1
Canadà Canadà 1
Kenya Kenya 1
Mèxic Mèxic 1
Birmània Birmània 1
Països Baixos Països Baixos 1
Palestina Palestina 1
Polònia Polònia 1
Corea del Sud Corea del Sud 1
Tibet Tibet 1
Vietnam Vietnam 1
Pakistan Pakistan 1

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The History Channel Meravelles modernes, episodi 38 (transmès originalment el 21 de juny de 1999)
  2. «Excerpt from the Will of Alfred Nobel». Fundació Nobel.
  3. «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  4. «The Nobel Prize Awarders». Fundación Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  5. «The Nobel Prize». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  6. «The Nobel Prize Amounts». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  7. «The Nobel Peace Prize Award Ceremony». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  8. Tønnesson, Øyvind. «Controversies and Criticisms». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  9. «The Nobel: Dynamite or damp squib?». BBC News. [Consulta: 25 de març de 2012].
  10. Tønnesson, Øyvind. «Controversies Mahatma Gandhi, the Missing Laureate». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 Lundestad, Geir. «The Nobel Peace Prize, 1901–2000». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Nobel Laureates Facts». Fundación Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  13. «Women Nobel Laureates». Fundació Nobel. [Consulta: 25 de març de 2012].
  14. La forma i ortografia dels noms que apareixen a la columna "Nom" es troben redactats d'acord a nobelprize.org, el lloc web oficial de la Fundació Nobel. En cas d'existir altres usos alternatius, aquests apareixen als articles enllaçats dins de la mateixa columna. En cas d'estar disponible, una imatge de cada llorejat apareix a la taula. Per a imatges oficials proporcionades per la Fundació Nobel, veure les pàgines corresponents a cada guanyador del premi en nobelprize.org.
  15. La informació exposada a la columna "País" es basa en el text present al lloc nobelprize.org, web oficial de la Fundació Nobel. Aquesta podria no reflectir necessàriament el lloc de naixement o ciutadania del guanyador, o la sobirania del país citat.
  16. La citació per a cada premi és presa (no sempre completa) de nobelprize.org, el lloc web oficial de la Fundació Nobel.
  17. «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  18. 18,0 18,1 «The Nobel Peace Prize 1902» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  19. «The Nobel Peace Prize 1903» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  20. «The Nobel Peace Prize 1904» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  21. «The Nobel Peace Prize 1905» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  22. «The Nobel Peace Prize 1906» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  23. 23,0 23,1 «The Nobel Peace Prize 1907» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 12 de novembre de 2008].
  24. 24,0 24,1 «Peace Prize is divided; Teodoro Moneta of Italy and Louis Renault of France Share It» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 24 de març de 2012].
  25. 25,0 25,1 «The Nobel Peace Prize 1908» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  26. 26,0 26,1 «The Nobel Peace Prize 1909» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  27. «The Nobel Peace Prize 1910» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  28. 28,0 28,1 «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  29. «The Nobel Peace Prize 1912» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  30. «The Nobel Peace Prize 1913» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  31. «The Nobel Peace Prize 1917» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  32. «The Nobel Peace Prize 1919» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  33. 33,0 33,1 33,2 «The Nobel Peace Prize 1920» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  34. 34,0 34,1 «The Nobel Peace Prize 1921» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  35. «The Nobel Peace Prize 1922» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  36. 36,0 36,1 «The Nobel Peace Prize 1925» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  37. 37,0 37,1 «The Nobel Peace Prize 1927» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  38. «The Nobel Peace Prize 1929» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  39. «The Nobel Peace Prize 1930» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  40. 40,0 40,1 «The Nobel Peace Prize 1931» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  41. «The Nobel Peace Prize 1933» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  42. «The Nobel Peace Prize 1934» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  43. «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  44. «The Nobel Peace Prize 1936» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  45. «The Nobel Peace Prize 1937» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  46. «The Nobel Peace Prize 1938» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  47. «The Nobel Peace Prize 1944» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  48. «The Nobel Peace Prize 1945» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  49. 49,0 49,1 «The Nobel Peace Prize 1946» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  50. «The Nobel Peace Prize 1947» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  51. «The Nobel Peace Prize 1949». Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  52. «The Nobel Peace Prize 1950» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  53. «The Nobel Peace Prize 1951» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  54. «The Nobel Peace Prize 1952» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  55. «The Nobel Peace Prize 1953» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  56. «The Nobel Peace Prize 1954» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  57. «The Nobel Peace Prize 1957» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  58. «The Nobel Peace Prize 1958» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  59. «The Nobel Peace Prize 1959» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  60. «The Nobel Peace Prize 1960» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  61. «The Nobel Peace Prize 1961» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  62. «The Nobel Peace Prize 1962» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  63. «The Nobel Peace Prize 1963». Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  64. «The Nobel Peace Prize 1964» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  65. «The Nobel Peace Prize 1965» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  66. «The Nobel Peace Prize 1968» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  67. «The Nobel Peace Prize 1969» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  68. «The Nobel Peace Prize 1970» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  69. «The Nobel Peace Prize 1971» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  70. «The Nobel Peace Prize 1973» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  71. 71,0 71,1 «The Nobel Peace Prize 1974» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  72. «The Nobel Peace Prize 1975» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  73. «The Nobel Peace Prize 1975–Presentation Speech» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  74. «The Nobel Peace Prize 1976» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  75. «The Nobel Peace Prize 1977» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  76. «The Nobel Peace Prize 1978» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  77. «The Nobel Peace Prize 1979» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  78. «The Nobel Peace Prize 1980» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  79. «The Nobel Peace Prize 1981» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  80. «The Nobel Peace Prize 1982» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  81. «The Nobel Peace Prize 1982–Presentation Speech» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  82. «The Nobel Peace Prize 1983» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  83. «The Nobel Peace Prize 1984» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  84. «The Nobel Peace Prize 1985» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  85. «The Nobel Peace Prize 1986» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  86. «The Nobel Peace Prize 1987» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  87. «The Nobel Peace Prize 1988». Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  88. «The Nobel Peace Prize 1988–Press release» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  89. «The Nobel Peace Prize 1989». Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  90. «The Nobel Peace Prize 1989–Press release» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  91. «The Nobel Peace Prize 1990» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  92. «The Nobel Peace Prize 1991» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  93. «The Nobel Peace Prize 1992» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  94. «The Nobel Peace Prize 1993» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  95. «Press Release- The Nobel Peace Prize 1994» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  96. «The Nobel Peace Prize 1995» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  97. «The Nobel Peace Prize 1996» (en anglès). [Consulta: 24 de març de 2012editor=Fundació Nobel].
  98. «The Nobel Peace Prize 1997» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  99. «The Nobel Peace Prize 1998» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  100. «The Nobel Peace Prize 1999» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  101. «The Nobel Peace Prize 2000» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  102. «The Nobel Peace Prize 2001» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  103. «The Nobel Peace Prize 2002» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  104. «The Nobel Peace Prize 2003» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  105. «The Nobel Peace Prize 2004» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  106. «The Nobel Peace Prize 2005» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  107. «The Nobel Peace Prize 2006» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  108. «The Nobel Peace Prize 2007» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  109. «The Nobel Peace Prize 2008» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  110. «Press Release- The Nobel Peace Prize 2009» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  111. «The Nobel Peace Prize 2010» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  112. «The Nobel Peace Prize 2011» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 de març de 2012].
  113. «The Nobel Peace Prize 2012» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 12 d'octubre de 2012].
  114. «The Nobel Peace Prize 2013». Nobel Foundation. [Consulta: 2013-10-11].
  115. «The Nobel Peace Prize 2014». Nobel Foundation. [Consulta: 2014-10-10].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau