Pacifisme
El pacifisme és l'oposició a la guerra i a les altres formes de violència, expressada a través d'un moviment polític o com una ideologia específica. El pacifisme es pot basar en principis morals (una visió deontològica) o en el pragmatisme (una visió conseqüencialista). El pacifisme de principis sosté que en qualsevol circumstància des de la guerra a la violència física interpersonal, la violència es moralment incorrecta. El pacifisme pragmàtic sosté que els costos de la guerra i de la violència interpersonal són tan importants que és millor trobar altres maneres de resoldre els conflictes que la violència. Els pacifistes en general rebutgen les teories de la guerra justa.
Taula de continguts |
Mitjans[modifica]
Alguns dels mitjans de què es val el pacifisme a la recerca de les seves finalitats són:
- La resistència no-violenta.
- La diplomàcia.
- La desobediència civil.
- El boicot a empreses, governs o altres entitats.
- L'Objecció de consciència al servei militar.
- Les campanyes de mentalització i divulgació.
- L'educació per a la pau.
Origens[modifica]
El pacifisme és una doctrina que pretén mantenir la pau entre nacions i fer desaparèixer els conflictes internacionals. La pau és una postura que, encara que resulti indemostrable, convé suposar-la perquè existeixi la moral. L'aparició del pacifisme es remunta al moment que els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa empraren una frase del Sermó de la muntanya: "No resistiu el mal amb la força".
El pacifisme començà a ser definit a partir del segle XVIII per nombroses personalitats:
- Leibniz, a part de filòsof fou matemàtic, historiador, teòleg i diplomàtic. Recorregué tota Europa establint contactes amb tota classe de gent. Féu això per intentar aconseguir l'enteniment i la comprensió, ja que el seu propòsit era crear una llengua exacta i universal.
- Rousseau (1712-1778), filòsof i escriptor francès, destacà per atacar el govern, el sistema d'ensenyament i l'església catòlica. Durant la Revolució Francesa pretengué aconseguir llibertats individuals i drets humans.
- Bentham (1748-1832), jurista i economista anglès, ideà que el bé era plaer i el mal era dolor. Intentà crear un sistema moral en el qual cada persona escollís el plaer que més felicitat li donés, segons el seu interès, per aconseguir, així, el benefici de la resta.
- Saint-Simon (1760-1825) era un sociòleg francès que creà un sistema industrial en què els cristians intentaven millorar la situació dels pobres a través de mètodes no violents.
El pacifisme modern[modifica]
Però els impulsos al pacifisme més forts i importants foren els d'alguns dels seus defensors, com ara Mahatma Gandhi, Martin Luther King i Óscar Romero. I sobretot el primer, en dur a la pràctica la no-violència:
- Gandhi (1869-1948) fou un advocat i polític indi que lluità per la independència de l'Índia amb els seus propis mitjans, com ara amb el dejuni limitat i amb la intercepció de trens per una multitud sense armes que s'estirava al llarg de les vies. Com a adalil del nacionalisme indi, predicà la pau de diverses maneres, i a causa d'això fou empresonat unes quantes vegades. Un cop posat en llibertat sofrí diferents atemptats i acabà sent assassinat per un fanàtic hindú a Delhi (Índia). Les seves cendres foren llençades al riu Ganges.
- Martin Luther King (1929-1968) fou un dirigent negre nord-americà que lluità contra la discriminació racial. Aconseguí el Premi Nobel de la Pau el 1964. Morí assassinat a Memphis (Tennessee, EUA).
- Óscar Romero (1917-1980) fou un arquebisbe d'El Salvador enemic de la violència que exercia l'extrema dreta nacionalista i l'exèrcit. Defensà els oprimits. Fou assassinat durant una missa.
També foren importants les protestes contra la guerra del Vietnam als Estats Units d'Amèrica, i els moviments a favor del desarmament nuclear durant la guerra freda.
Context actual[modifica]
Molts han pres el terme pacifista per denominar-se a si mateixos, tant persones que viuen en la inèrcia política i es neguen a ser part activa dels conflictes i ho empren com a justificatiu, així com grups de pacifisme reformista que intenten ignorar les contradiccions socials i que prediquen la pau entre tots sobre totes les coses d'una manera molt poc crítica. Aquí s'ubiquen els grups anomenats ecopacifistes, movilitzacions pel civisme, etc.
Per un altre cantó, molts pacifistes que creuen en l'acció no violenta per realitzar canvis radicals (i fins i tot revolucions) i per afrontar els conflictes han pres els termes activista no violent, pacifista militant, etc., per subratllar la necessitat de l'acció, la realitat dels conflictes socials i la postura d'enfrontament contra estructures autoritàries d'una manera radical, duent a terme accions que poden incloure el boicot i el sabotatge però no pas l'agressió a persones, i menys encara de manera mortal. Entre aquestos s'ubiquen els antimilitaristes i els anarcopacifistes, per exemple.
Vegeu[modifica]
El moviment pacifista a Catalunya i l'Estat espanyol[modifica]
Moviments relacionats[modifica]
Alguns moviments que es poden considerar pacifistes són:
- L'antimilitarisme.
- La lluita contra la proliferació d'armes i les mines antipersona.
- Les manifestacions mundials contra la guerra de l'Iraq.
- Les associacions ciutadanes com ara Gest per la Pau.
- Les organitzacions en defensa dels drets humans com Amnistia Internacional.
- Organitzacions ecologistes com Greenpeace.
- Les organitzacions en defensa dels drets dels animals com Igualtat Animal.
- El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)
Llista de Premis Nobel de la Pau[modifica]
A continuació exposem una llista de les institucions a les que se li ha otorgat Premis Nobel de la Pau:
- L'Institut de Dret Internacional Públic (1904) pels seus estudis sobre la neutralitat.
- L'Oficina Internacional de la Pau (en anglès, International Peace Bureau), el 1910, pels seus esforços destinats a assolir l'arbitratge internacional.
- El Comitè Internacional de la Creu Roja el 1917 pels serveis prestats durante la Primera Guerra Mundial, el 1944 pels serveis durant la Segona Guerra Mundial y el 1963 per les tasques en pro de l'alleujament del sofriment al món sencer.
- L'Oficina Internacional Nansen per als Refugiats (1938) per les tasques en ajuda dels refugiats russos i alemanys.
- El Friends Service Council (del Regne Unit) i l'American Friends Service Committee (dels EUA) el 1947 per les seves activitats d'ajuda.
- L'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el 1954, per la protección i ajuda d'emergència per als refugiats, i el 1981 per l'ajuda als refugiats.
- L'UNICEF (United Nations Children's Fund o Fons de les Nacions Unides per a la Infantesa), el 1965, per les seves activitats d'ajuda internacional per als nens.
- L'Organització Internacional del Treball, el 1969, pels serveis d'àmbit internacional durant 50 anys.
- Amnistia Internacional el 1977 pel treball en pro dels presoners polítics.
- L'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, el 1985, per les tasques en favor de la fi definitiva de les proves nuclears.
- Las Forces de Pau de les Nacions Unides (1988) pel seu paper fonamental en la reducció de tensions un cop signat un armistici.
- Conferència Pugwash sobre ciències i Assumptes Mundials per les tasques en favor de l'abolició de les proves nuclears i del desarmament.
Llista de grans pacifistes[modifica]
Aquesta és una llista de gent que ha sigut considerada pacifista:
- Categoria principal: Pacifistes
- Jesús de Natzaret (6 aC-29), figura central del cristianisme.
- Jane Addams (1860-1935).
- Günther Anders(1902-1992), filòsof i intel·lectual alemany.
- Eduard Bernstein (1850-1932), polític i escriptor alemany.
- Martin Buber (1878-1965), filòsof austríac jueu.
- Pau Casals, violoncelista i compositor.
- Jean Henri Dunant (1828-1910), fundador de la Creu roja.
- Albert Einstein (1879-1955), físic germano-nord-americà.
- Mahatma Gandhi (1869-1948), polític hindú.
- William Lloyd Garrison, anarcoindividualista
- Emma Goldman (1869-1940), feminista i anarquista.
- Ernst Jünger (1895-1998), novel·lista i assagista alemany.
- Immanuel Kant (1724-1804), filòsof alemany.
- Alfred Nobel (1833-1896), inventor suec de la dinamita.
- Lanza del Vasto, líder de comunitats d'autogestió als anys seixanta.
- John Lennon (1940-1980), músic de The Beatles.
- Carl von Ossietzky (1889-1938), periodista i pacifista.
- Pablo Picasso (1881-1973), pintor espanyol.
- Ludwig Quidde (1858-1941), historiador.
- Peter Paul Rubens (1577-1640), pintor belga.
- Bertrand Russell (1872-1970), filòsof i matemàtic anglès.
- Albert Schweitzer (1875-1965), metge, teòleg i musicòleg alemany.
- Bertha von Suttner (1843-1914).
- Henry David Thoreau (1817-1862), anarquista nord-americà.
- Lev Tolstoi (1828-1910), cristià anarquista, escriptor.
- Kurt Tucholsky, compositor satíric alemany.
- Morihei Ueshiba (1883-1969), artista marcial japonès, fundador de l'aikido.
- Frank Lloyd Wright (1867-1959), arquitecte nord-americà.
- Lluís Maria Xirinacs i Damians (1932-2007) teòleg, sacerdot cristià secularitzat, biòleg, filòsof, polític, sobiranista, pacifista català (aporta l'acció no violenta contra el franquisme)
- Arcadi Oliveres i Boadella (1945) economista i conegut activista per la justícia social i la pau català.
Vegeu també[modifica]
- Marxa mundial per la pau i la no-violència
- Esglésies tradicionalment pacifistes
- Al vent
- Operació CHAOS
