Pacifisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pacifisme és l'oposició a la guerra i a les altres formes de violència, expressada a través d'un moviment polític o com una ideologia específica. El pacifisme es pot basar en principis morals (una visió deontològica) o en el pragmatisme (una visió conseqüencialista). El pacifisme de principis sosté que en qualsevol circumstància des de la guerra a la violència física interpersonal, la violència es moralment incorrecta. El pacifisme pragmàtic sosté que els costos de la guerra i de la violència interpersonal són tan importants que és millor trobar altres maneres de resoldre els conflictes que la violència. Els pacifistes en general rebutgen les teories de la guerra justa.

Mitjans[modifica | modifica el codi]

Alguns dels mitjans de què es val el pacifisme a la recerca de les seves finalitats són:

Orígens[modifica | modifica el codi]

El pacifisme és una doctrina que pretén mantenir la pau entre nacions i fer desaparèixer els conflictes internacionals. La pau és una postura que, encara que resulti indemostrable, convé suposar-la perquè existeixi la moral. L'aparició del pacifisme es remunta al moment que els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa empraren una frase del Sermó de la muntanya: "No resistiu el mal amb la força".

El pacifisme començà a ser definit a partir del segle XVIII per nombroses personalitats:

  • Leibniz, a part de filòsof fou matemàtic, historiador, teòleg i diplomàtic. Recorregué tota Europa establint contactes amb tota classe de gent. Féu això per intentar aconseguir l'enteniment i la comprensió, ja que el seu propòsit era crear una llengua exacta i universal.
  • Rousseau (1712-1778), filòsof i escriptor francès, destacà per atacar el govern, el sistema d'ensenyament i l'església catòlica. Durant la Revolució Francesa pretengué aconseguir llibertats individuals i drets humans.
  • Bentham (1748-1832), jurista i economista anglès, ideà que el bé era plaer i el mal era dolor. Intentà crear un sistema moral en el qual cada persona escollís el plaer que més felicitat li donés, segons el seu interès, per aconseguir, així, el benefici de la resta.
  • Saint-Simon (1760-1825) era un sociòleg francès que creà un sistema industrial en què els cristians intentaven millorar la situació dels pobres a través de mètodes no violents.

El pacifisme modern[modifica | modifica el codi]

Mahatma Gandhi, representant il·lustre del pacifisme modern.

Però els impulsos al pacifisme més forts i importants foren els d'alguns dels seus defensors, com ara Mahatma Gandhi, Martin Luther King i Óscar Romero. I sobretot el primer a dur a la pràctica la no-violència:

  • Gandhi (1869-1948) fou un advocat i polític indi que lluità per la independència de l'Índia amb els seus propis mitjans, com ara amb el dejuni limitat i amb la intercepció de trens per una multitud sense armes que s'estirava al llarg de les vies. Com a adalil del nacionalisme indi, predicà la pau de diverses maneres, i a causa d'això fou empresonat unes quantes vegades. Un cop posat en llibertat sofrí diferents atemptats i acabà sent assassinat per un fanàtic hindú a Delhi (Índia). Les seves cendres foren llençades al riu Ganges.
  • Martin Luther King (1929-1968) fou un dirigent negre nord-americà que lluità contra la discriminació racial. Aconseguí el Premi Nobel de la Pau el 1964. Morí assassinat a Memphis (Tennessee, EUA).
  • Óscar Romero (1917-1980) fou un arquebisbe d'El Salvador enemic de la violència que exercia l'extrema dreta nacionalista i l'exèrcit. Defensà els oprimits. Fou assassinat durant una missa.

També foren importants les protestes contra la guerra del Vietnam als Estats Units d'Amèrica, i els moviments a favor del desarmament nuclear durant la guerra freda.

Context actual[modifica | modifica el codi]

Molts han pres el terme pacifista per denominar-se a si mateixos, tant persones que viuen en la inèrcia política i es neguen a ser part activa dels conflictes i ho empren com a justificatiu, així com grups de pacifisme reformista que intenten ignorar les contradiccions socials i que prediquen la pau entre tots sobre totes les coses d'una manera molt poc crítica. Aquí s'ubiquen els grups anomenats ecopacifistes, movilitzacions pel civisme, etc.

Per un altre cantó, molts pacifistes que creuen en l'acció no violenta per realitzar canvis radicals (i fins i tot revolucions) i per afrontar els conflictes han pres els termes activista no violent, pacifista militant, etc., per subratllar la necessitat de l'acció, la realitat dels conflictes socials i la postura d'enfrontament contra estructures autoritàries d'una manera radical, duent a terme accions que poden incloure el boicot i el sabotatge però no pas l'agressió a persones, i menys encara de manera mortal. Entre aquestos s'ubiquen els antimilitaristes i els anarcopacifistes, per exemple.

Vegeu[modifica | modifica el codi]

El moviment pacifista a Catalunya i l'Estat espanyol[modifica | modifica el codi]

Moviments relacionats[modifica | modifica el codi]

Alguns moviments que es poden considerar pacifistes són:

Llista de Premis Nobel de la Pau[modifica | modifica el codi]

A continuació exposem una llista de les institucions a les que se li ha otorgat Premis Nobel de la Pau:

Llista de grans pacifistes[modifica | modifica el codi]

Aquesta és una llista de gent que ha sigut considerada pacifista:

Categoria principal: Pacifistes

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]