Aixoka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aixoka (अशोक)
Aixoka

Samrat de Maurya
Regne
274 aC - 232 aC
Precedit per Bindusara
Succeït per Dasaratha Maurya
Coronació 270 aC

Batejat Ashoka Bindusara Maurya
Naixement 304 aC
Pataliputra, Patna
Defunció 232 aC (amb 72 anys)
Pataliputra, Patna
Dinastia Dinastia Maurya
Pare Bindusara
Mare Rani Dharma o Shubhadrangi

Aixoka[1] (devanagari अशोक, Aśokaḥ) fou el tercer sobirà de l'Imperi Maurya de l'Índia (del 272 aC al 231 aC aproximadament) i una figura important de la història del budisme. Va ser fill i successor de Bindusara i nét de Chandragupta, el fundador de l'imperi.

Aixoka va regnar sobre la major part del subcontinent indi, de l'actual Afganistan fins a Bengala i cap al sud fins l'actual Mysore. Després d'un començament de regnat molt autoritari, colpit d'horror i pres de remordiments per la seva conquesta sagnant de Kalinga (l'actual estat d'Orissa), va canviar completament de política tot intentant seguir l'ahimsa: mantenir i propagar la pau, la no-violència, la compassió i el vegetarianisme. Va fer renovar les carreteres principals de l'Índia, va fer erigir una quantitat impressionant d'esteles i edificis (entre els quals hospitals per a animals) i va fer adoptar una escriptura, el brahmi, de la qual deriven les escriptures índies modernes. També va ser el gran difusor del budisme per tot el subcontinent i convocà, el 247 aC, el tercer concili budista a Pataliputra, la capital de l'imperi.

Sembla que la seva liberalitat contribuí al descontentament i a la dissolució política que presidiren la darrera part del regnat i que acabà amb el desapoderament del vell Aixoka a mans dels seus successors.[1] Després del seu regnat l'imperi es va disgregar i la unitat índia es va perdre fins a la instauració del domini britànic, i això dóna a Aixoka un lloc especial a la història índia.

Taula de continguts

[modifica] Biografia

De jove havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.[1] Segons les llegendes, quan va morir el seu pare va assolir el tron assassinant els seus germans. Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa (Kāmāśoka) seguida d'un període de ferotge crueltat (Chandāśoka), per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l'Aixoka just i pietós (Dharmāśoka).[1] Conten que va ser un personatge molt cruel fins al novè any de regnat, quan va fer la guerra contra Kalinga on va fer cometre terribles matances. Segons ell mateix explica en una inscripció de quatre anys després, a partir d'aquesta guerra va veure que la victòria verdadera no era la militar sinó la del dharma o llei moral;[1] després de la guerra es va convertir al budisme i a partir del seu tretzè any de regnat va començar a propagar-lo. S'han trobat moltes inscripcions referides al budisme, amb edictes que són consells i normes socials. En canvi no va imposar als seus súbdits ser vegetarians.

El regnat d'Aixoka va coincidir amb el dels selèucides Antíoc II Theós o Teos (261 aC-246 aC) i Seleuc II Cal·línic (246 aC-225 aC). A les seves inscripcions el nom Antíoc és esmentat dues vegades. Una d'elles quan diu que li va enviar tractament per als animals i persones, plantes medicinals, arrels i fruites, i diu que el va convertir a la seva doctrina, que probablement no voldria dir més que el reconeixement de l'Imperi Maurya per Antíoc. També es diu que una colònia grega es va establir a Aracòsia, probablement l'Alexandria Ària (Kandahar) establerta en temps d'Alexandre el Gran, que fou molt influent socialment i econòmicament. Els grecs romanien en contacte amb els seus compatriotes de la Mediterrània, però hi ha molt poques evidencies d'intercanvis comercials entre els dos imperis.

Les cròniques singaleses també parlen d'un enviat per convertir els grecs al budisme, que n'hauria convertit 137.000 o 17.000, i ordenat 10.000 monjos, tot i que les proves arqueològiques no han trobat cap stupa budista tant antiga a Kandahar. També al seu temps s'hauria estès el budisme a Aparantaka (la costa occidental de l'Índia). Cròniques de l'Àsia Central xinesa també parlen d'Aixoka i el seu fill Kunala (i la passió incestuosa per aquest de la reina Tisyaraksita). Parla també de la rebel·lió de Taksaśilā (Tàxila), els habitants de la qual van fer presoner Kunala i el van cegar sota instigació de la reina mare, que en aquell moment, per absència d'Aixoka, tenia el govern. Es tracta de llegendes recollides al segle III.

Al segle VII una llegenda tibetana atribueix a Aixoka la fundació de Khotan que va esdevenir un regne. Però les proves arqueològiques d'una fusió d'elements indis i xinesos a Khotan són del segle III.

[modifica] Redescobriment d'Aixoka al segle XIX

Inscripcions en Brahmi del pilar de Sarnath

Fins al segle XIX, Aixoka era simplement un nom més en els Puranas, els textos antics que inclouen les genealogies dels reis indis del període. Els erudits europeus de l'època van traduir relats de la literatura índia. Aquests relats mostraven la religió i filosofia budistes, i les històries i biografies llegendàries de la religió. Hi trobem la figura d'Aixoka, a les fonts budistes procedents de Ceilan, Tibet i la Xina, presents a relats com el Divyavadana, l'Asokavadana el Mahavamsa i uns altres. A causa de les històries semblants considerades de poc rigor històric perquè es creien procedents de la cultura popular, es va prendre la figura de Aixoka com a llegendària i no se li va donar credibilitat.

L'any 1837, l'arqueòleg i filòleg James Prinsep va traduir una antiga inscripció d'un gran pilar de pedra de Delhi. L'idioma de la inscripció era el brahmi, l'escriptura més antiga de l'Índia que s'utilitzava per a escriure el sànscrit i el prikrit. Es tractava d'una versió ancestral del brahmi, que havia evolucionat de tal manera durant els segles que gairebé convertien a aquestes primeres inscripcions en il·legibles. La inscripció va revelar una sèrie d'edictes proclamats per un rei que s'autoproclamava Devanampiya Piyadassi "El estimat dels déus, Rei Piyadasi." Inicialment, l'investigador va identificar Devanampiya Piyadassi amb un rei de (Sri Lanka), per les referències budistes que hi va trobar. Però en el mateix any, dues de les cròniques més antigues de Śri Lanka, el Dipavamsa i el Mahavamsa, compostes per monjos budistes, van ser estudiades i James Prinsep va ser informat que a les cròniques el títol de Piyadassi era atribuït a Aixoka:

Actualment es coneixen més pilars i roques amb inscripcions i durant les següents dècades s'anaren descobrint i traduint més edictes del monarca. La font de la majoria dels nostres coneixements sobre Aixoka són aquestes nombroses inscripcions que va fer gravar als pilars i roques per tot el seu imperi, majoritàriament en llengua magadhi (un pràcrit), en escriptura brahmi (i de vegades en caràcters kharosthi), però també en grec i en arameu. Aquestes inscripcions són les primeres mostres d'una llengua índia escrita. Aquesta mateixa escriptura va originar totes les llengües semisil·lábiques índies actuals (com la devanagari). I van afavorir la propagació de l'ètica budista i fomentaren la no violència i l'adhesió a la doctrina del dharma, el deure o comportament just. Es veu també la importància donada a una llengua parlada, el pràcrit, en detriment de la llengua «noble» i literària, el sànscrit, que demostra la preocupació d'Aixoka per ser entès pel poble.

Va ser el 1915, quan es va traduir un edicte que esmentava el nom d'Aixoka i així es va confirmar definitivament la seva identitat.

« Així va ser Aixoka, el més gran dels reis. Ell va ser de molt un avançat a la seva època. No va deixar cap príncep ni cap organització d'homes per continuar la seva obre. Un segle després de la seva mort els grans dies del seu regnat s'havien convertit en un record gloriós en una descomposta i decadent Índia. »

—H.G. Wells. A Short History of the World

[2]

[modifica] Els edictes d'Aixoka

Fragment del Sisè Decret del pilar d'Aixoka. Museu Britànic.
« Antigament, a les cuines del rei Piyadassi (un altre nom d'Aixoka), l'estimat dels déus, es matava diàriament a centenars de milers d'animals per la seva carn. D'ara endavant, [?], només es mataran tres animals; dos paons i un cérvol, i el cérvol no sempre. Fins i tot en el futur ja no es matarà a aquests tres animals. »

Primer decret

Els pilars d'Aixoka, els asokstambha, són la sèrie de columnes distribuïdes pel nord del subcontinent indi on Aixoka exposa una sèrie d'edictes. El primer es va trobar entre les runes de l'antiga Delhi el segle XVI. Però també trobem edictes a les roques. Dels edictes d'Aixoka en podem establir dues categories:

  • Els pronunciament públics (pilars i roques)
  • Les epístoles personals dirigides a la Sangha, la comunitat de monjos budistes.

Aquestes inscripcions eren a les ciutats, les rutes comercials o els centres religiosos, per arribar al màxim nombre de gent possible. Eren preceptes morals, religiosos i prestacions socials en relació a homes i animals.

Vegeu també: Jaugada

[modifica] Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aixoka». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 de juliol de 2009].
  2. H.G. Wells. A Short History of the World (1922, 1931, 1938, 1945; amb diverses revisions pòstumes de G. P. Wells i Raymond Postgate (anglès)

[modifica] Bibliografia

  • Swearer, Donald. Buddhism and Society in Southeast Asia (Chambersburg, Pennsilvània: Anima Books, 1981) ISBN 0-89012-023-4 (anglès)
  • Thapar, Romila. Aśoka and the decline of the Mauryas (Delhi : Oxford: Oxford University Press, 1997, impressió 1998, c 1961) ISBN 0-19-564445-X (anglès)
  • Nilakanta Sastri, K. A. Age of the Nandas and Mauryas (Delhi : Motilal Banarsidass, [1967] c1952) ISBN 0-89684-167-7 (anglès)
  • Bongard-Levin, G. M. Mauryan India (Stosius Inc/Advent Books Division May 1986) ISBN 0-86590-826-5 (anglès)
  • Govind Gokhale, Balkrishna. Asoka Maurya (Irvington Pub juny del 1966) ISBN 0-8290-1735-6 (anglès)
  • Chand Chauhan, Gian. Origin and Growth of Feudalism in Early India: From the Mauryas to AD 650 (Munshiram Manoharlal, gener del 2004) ISBN 81-215-1028-7 (anglès)
  • Keay, John. India: A History (Grove Press; 1 Grove Pr edició maig del 2001) ISBN 0-8021-3797-0 (anglès)
  • Falk, Harry. Asokan Sites and Artefacts - A Source-book with Bibliography (Mainz : Philipp von Zabern, [2006]) ISBN 978-3-8053-3712-0 (anglès)

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües