Hotan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita a Khotan

Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat 和阗; antic tradicional xinès 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital. Té una població de 114.000 habitants i es troba al sud-oest de la regió autònoma de Xinjiang Uigur, a la conca del Tarim al nord de les muntanyes Kunlun (Kouen-louen) i al sud-est de Yarkand. El xinesos l'anomenaven abans 于窴 (pinyin: Yutian) i els exploradors europeus al segle XIX li deien Ilchi.

La seva població és de 114.000 habitants (2006). L'activitat principal és agrícola. Depend dels rius Karakash i Yurungkash (Jade Negre i Jade Blanc respectivament) pel subministrament d'aigua, ja que es troba propera a l'extrem sud-est del desert de Taklamakan. Avui dia el Yurungkash proporciona l'aigua de reg a la ciutat i a l'oasi.

Història[modifica | modifica el codi]

El regne de Khotan ja existia al segle III aC i va continuar sovint sota dependència exterior, fins al segle X. Vers el 982 va caure en mans dels turcs karakhànides després d'un setge. Sembla que la conquesta fou obra de Yusuf Kadir Khan però la data es discutida; sembla que fou a l'entorn del 1106 però que algun retarden fins vers el 1013. Kadir Khan Yusuf va governar a Khotan i després -vers 1013 o 1020- a Kashgar,[1] succeint a Tughan Khan (que regnava abans del 1008 i fins vers el 1013 com a molt aviat i el 1020 com a molt tard) unificant el khanat del que va establir la capital a Uzkend el 1026, i va agafar el nom de Yusuf Nasr al-Dawla Malik al-Mashrik wa'l-Sin; va morir el 1032 segons Ibn al-Athir. La zona fou turquizada i islamitzada i Khotan ja no va recuperar la independència. El 1040 Gardizi diu que estava en mans dels turcs oghuz (sota sobirania karakhanida) i els seus habitants eren budistes però al nord de la ciutat hi havia un cementiri musulmà el que indica que el islam ja estava present, i a la ciutat dues esglésies nestorianes.

El 1165 va passar als kara-kitai. Al final d'aquest estat, ja sota l'usurpador Kutchlug, l'esposa d'aquest que era filla del gurkhan kara-kitai i budista fanàtica, quan el seu marit es va barallar amb el khwarizmshah (1211-1213) el va instigar a perseguir als musulmans i especialment a Khotan. Segons Djuwayni va perseguir als musulmans i va fer clavar en creu a l'imam Ala al-Din Khotani a la porta de la seva madrassa. Tot i aquest martiri no fou recordat ni consta la seva tomba.

El 1218 Genguis Khan va decidir enviar contra Kutchlug al general Djebé (fletxa), amb 20.000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh però quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgària. Balasagun i totes les ciutats de l'actual regió de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció. Kutchlug va fugir cap al Pamir però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol. Així tot el Turkestan oriental i el país de l'Ili, Issik Kul, riu Txu i Talas va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels khwarizmshahs que va esdevenir terra de frontera, una frontera que era també religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles nestorians, budistes i xamanistes, i només la Kashgària era de religió musulmana (encara que de cultura turca).

Ogodei va confiar el govern del territori a les ribes de l'Amudarià fins a Khitay a Mahmud Yalavač i al seu fill Masud Beg, incloent Transoxiana, Turquestan, Otrar, el país Uigur, Khotan, Kashgar, Djend, Khwarizm i Fergana. Masud i va governar almenys fins a la mort de Mongke el 1259, i llavors en la guerra entre Kubilai Khan i el seu germà petit Arik Boga, un cosí, el txagatai Aluqu o Alugu es va apoderar de tot el govern de Masud Beg. Aquest va reclamar a Arik Boga que li va donar plens poder per expulsar a Aluqu, però finalment s'hi va aliar. Aluqu va morir vers 1266 i abans ja havia estat eliminat Arik Boga. Kubilai va investir llavors a un altre txagatai de nom Barak, però es va haver de sotmetre al cap de poc a Kaidu Khan, nét d'Ogodei. Finalment es va establir un equilibri entre Kubilai i Qaydu. El 1270 quan Marco Polo va passar per Khotan, diu que estava sota autoritat de Kubilai mentre Yarkand depenia de Qaydu.

Tot i pertànyer a un poder superior apareixen esmentats alguns sultans de Khotan i en concret un versos dedicats a Munmish Tegin, segurament de la dinastia uigur de Turfan amb poder a Khotan. Sobirans txagatais hi apareixen als segles XVI i XVII i el 1666 hauria passat a Kashgar que fou governada pels khoges i va eliminar als txagatais. Vers el 1760 es van haver de sotmetre als dzungars (djungars o dungars) que foren tributaris de Xina. El 1864 es van revoltar els dungans (1864-1875) amb Khabib'ullah Chodja (1864-1873) i Niyaz Beg (1873-1875), i després Muhammad Yakub Beg (1875-1877). A la seva mort els manxús van recuperar el control que tot i amb dificultats van exercir fins al 1911 i després va estar en mans dels senyors locals republicans. Després de la guerra civil va passar als comunistes i fou inclosa a al regió autònoma de Xinjiang Uigur.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hi ha unes monedes encunyades a Kashgar d'aquest khan, datades vers 1013 o 1014

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotan Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 37° 06′ N, 80° 01′ E / 37.100°N,80.017°E / 37.100; 80.017