Ogodei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ogodei
en mongol Өгэдэй, Ögedei; també Ogotai o Oktay, en xinès 窩闊臺
Naixement 1186
Defunció 1241

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare. Fou considerat el fill preferit del seu pare tot i ser el tercer. Era un home carismàtic i alegre, intel·ligent i interessat, pragmàtic, humil, disposat a escoltar i deixant tasques als seus generals.

Intervingué militarment per primer cop el 1203 (amb uns 17 anys) quan es va produir la ruptura entre mongols propis i kerait. Genguis es va retirar a la serralada de Maooundur i després cap a la muntanya Alan o Nga-lan,[1] contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc després i les forces de Genguis Khan es van retirar-se en arribar la nit, unint-se poc després a les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul, per anar cap a territori de la tribu qongirat, la tribu de Borte, dona de Genguis i mare de Ogodei.

El 1213 apareix a la campanya del seu pare contra els jurchen (dinastia Jin) dirigint el primer cos d'exèrcit, junt amb els seus germans grans Joci i Txagatai. Els tres van penetrar cap al Shansi central en direcció a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar[2] però van evacuar després per emportar-se el botí a zona més segura al nord.

La tardor del 1219 Genguis va iniciar la seva campanya contra l'Imperi Khwarizm en la que igualment va participar Ogodei. El khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de Txagatai Khan i Ogodei, fills del gran khan. Després d'un llarg setge van conquerir Otrar i es van reunir al seu pare a Samarcanda, ciutat que es va rendir al cap de cinc dies (març de 1220). L'abril del 1220 va anar en ajut dels seus germans Joci i Txagatai per conquerir la vella capital de Khwarizm, Urgendj (Gurgandj) prop de Khivà. A l'any següent, junt amb Txagatai, es va reunir amb el seu germà Tului i el seu pare a Talikan, que fou destruïda i tots van creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian i va participar en tota la campanya, retornant després a Mongòlia.

Ogodai va rebre com a "ulus" les terres a l'est del Balkai, el Iemil, el Tarbagatai, el Irtish Negre i el Urungu. El seu campament era normalment al Iemil. A la mort de Genguis Khan el 18 d'agost de 1227[3] se li van assignar 4000 soldats.

A la primavera del 1229 es va celebrar el gran kuriltai a la riba del Kerulen. Segons la voluntat de Genguis, Ogodei fou escollit, probablement el 13 de setembre del 1229. La residència ordinària es va establir a Karakorum. El kitan de cultura xinesa Ye-liu Tch'ou-ts'ai dirigia l'administració, i va crear els departaments corresponents, el sistema de correus, el pressupost, i l'obertura d'escoles (a la Xina únicament) per l'educació de joves mongols. Un altre ministre destacat fou Tchinqai, un kerait nestorià[4] que afegia una línia en uigur a cadascun dels decrets.[5]

Darrerament, després de la mort del general Muqali, els jurchen (dinastia Jin) havien recuperat terreny; a més de conservar el Honan a l'entorn de Kaifong, van ocupar la conca del Wei (Shensi central) incloent la plaça forta de Tong-kuan que protegia l'entrada al Honan, i la fortalesa de Ho-tchong (moderna P'ou-tcheu, situada enfront de l'anterior, al nord del riu Groc, a l'angle sud-oest del Shansi.

El rei Jin Nin-kia-su (1223-1234)[6] podia aspirar a mantenir el regne. El 1231 però els mongols van reprendre l'ofensiva i van ocupar les viles del Wei; Ping-leang, Fong-siang i altres; per la campanya del 1232 i al no poder forçar el pas de Tong-Kuan, el van rodejar pel nord-est i sud-oest, i mentre Ogodei amb màquines de guerra ocupava Ho-tchong i creuava el riu Groc, el seu germà Tului dirigia 30000 homes pel sud-oest entrant deliberadament en territori Song, i d'allí cap a la vall del Wei i l'alt Han, ocupant Han-tchong i descendent al Setchwan per la vall del Kia-ling assolant el districte de Pao-ning i després girant al nord-est per la vall mitjana de l'Han (que va creuar el 31 de gener de 1232) i va aparèixer a territori Jin al sud de l'Honan pel costat de Nan-yang.

Mentre Ogodei després de conquerir Ho-tchong, va creuar el riu Groc i va entrar també a Honan pel nord (febrer del 1232), trobant a l'altre exèrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tului havia derrotat als Jin.[7] Els Jin van oferir una resistència molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (març de 1232); Subotai fou encarregat de conquerir Kaifong que finalment va ocupar després d'una llarga resistència, el maig del 1233. La ciutat no fou destruïda per consell de Ye-liu Tch'ou ts'ai.

El rei Nin Kia-su havia abandonat ja la ciutat per intentar organitzar la resistència a províncies i s'havia refugiat primer a Kuei-to i després a Ts'ai-tcheu (moderna Juning); quan aquesta vila fou assaltada pels mongols el rei es va suïcidar (febrer o març del 1234). Els Song xinesos van ajudar als mongols amb algun contingents de infanteria i en recompensa Ogodei va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan.[8] Amb las darreres operacions del 1234 el regne Jin va quedar totalment sotmès als mongols.

Els Song van fer la imprudència d'atacar als mongols per incorporar tot el Honan[9] i es van apoderar de Kaifong i Loyang (juliol i agost del 1234), però els mongols no van tardar a recuperar-les. En un kuriltai fet el 1235 l'emperador Ogodei va fer declarar la conquesta del regne Song i tres exèrcits mongols van envair Xina:

  1. El primer dirigit per Qada'an fill d'Ogodai, que va entrar a Setchwan i va ocupar Tcheng-tu (octubre del 1236).
  2. El segon dirigit per Kutchu, fill també d'Ogodai, i pel general Temutai, va ocupar Siang-yang al Hupei (març del 1236). Els song la van reconquerir el 1239.
  3. I el tercer dirigit pel príncep Kun-buqa i el general Tchagan, va arribar fins a Huang tcheu (més avall de la moderna Hang Keu) al Yang tseu, però no s'hi va poder sostenir.

Un quart exèrcit va anar a sotmetre Corea. Ja els mongols havien conquerit la capital coreana Kai-syeng (nord-est de la moderna Seul) el desembre del 1231, i el país havia quedat sota protectorat governat per 72 darugatchi, però aquestos havien estat massacrats el 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong que es va refugiar tot seguit a l'illot de Kang hua a l'oest de Seul (juliol del 1232). L'exèrcit d'Ogodai va ocupar sòlidament Corea el 1236, però la cort coreana es va mantenir a l'illot i encara que després de 1241 va enviar ambaixades declarant el seu vassallatge, va restar durant trenta anys sense control.

Djalal al-Din Manguberti havia reconstruït l'imperi dels khwarizmshahs (1224-1230). El 2 d'abril de 1230 va prendre Khelat (al nord-oest del llac Van) al soldà aiúbida de Damasc, Al-Ashraf (2 d'abril del 1230).[10] Al-Ashraf es va aliar al soldà seljúcida de Rum o Konya, Ala al-Din Kai Kobad I, i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'Erzindjan (agost del 1230). Justament el 1230 Ogodei havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del khwarizmshah; aquest exèrcit estava sota la direcció del general i noble Tchormaghan o Tchormaqan.[11] Al hivern del 1230 al 1231 van arribar a l'Iran pel Khurasan i Rayy, i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a Tabriz, pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i d'allí va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

Tchormaghan va restar deu anys al front de l'exèrcit mongol acampat al nord-oest de Pèrsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, on les pastures d'aquesta estepa anaven be per la seva cavalleria.[12] L'exèrcit mongol es va dedicar al pillatge, primer a Armènia i després a Azerbaidjan. Més al sud, al Diyarbakir, el país fou assolat; també fou saquejada Arbela i la seva regió. Després els mongols van pujar cap al Caucas, van destruir Gandja i van entrar a Geòrgia, on la reina Rusudan va haver de fugir de Tbilisi cap a Kutaisi (probablement el 1236). La regió de Tbilisi va quedar sota protectorat mongol, i els feudals georgians van haver de servir als exèrcits mongols com auxiliars. El 1239 Tchormaghan va entrar a la Gran Armènia on va saquejar les ciutats de Kars i Ani.[13]

Batu Khan, per orde del gran khan Ogodei de 1234, va dirigir un gran exèrcit de 150.000 homes cap Europa. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Qaidan, fills de Ogodai; Qaidu, net d'Ogodai; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri nét de Txagatai (fill de Mutugen). Segons el yuanshi l'orde es va donar el 1234 i Mengke s'hi va incorporar el 1235. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys. Vegeu Subotai.

L'11 de desembre de 1241 va morir Ogodei. Això va provocar l'evacuació de Hongria pels mongols. La regència de l'imperi a la mort d'Ogodei fou confiada a la vídua khatun Toragana[14] fins al kuriltai que es va celebrar a la primavera o estiu del 1246 prop del llac Kuku Nor, a les fonts de l'Orkhon, i no lluny de Karakorum, on, conforme als desitjos de la regent, Guyuk, fill d'Ogodei, fou escollit i entronitzat el 24 d'agost de 1246.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ogodei
  1. Rashid al-Din l'anomena Khalaldjin-alt
  2. segons el Yuanshi
  3. Data donada pel Yuanshi
  4. Plan Carpin el qualifica de protonotari, és a dir camarlenc imperial
  5. va tenir dos fills que portaven noms cristians: Yokmut (en xinès Yao chou mou), i Jordi (en xinès K'ou-li-ki-sseu).
  6. el nom donat pels historiadors xinesos derivava de Nangkiyas que els mongols donaven als xinesos (nikasa en mantchu) que l'havien agafat al seu torn dels mateixos jurtchen, que anomenaven als song xinesos com a Nan-kia, és a dir gent del sud, segons assenyala M. Pelliot a Nankias, J.A., 1913
  7. A Tului l'acompanyaven els generals del seu pare, Chigi-qutuqu i Tuqulqu-tcherbi, aquest darrer germà del gran general Bo'ortchu
  8. el govern song i l'emperador Li-tsong (1225-1264) es van considerar mal recompensats i considerava que se'ls havia de donar tot l'Honan
  9. Instruction d'un futur empereur de Chine en 1193', traducció de Chavannes a Mémoires concernant l'Asia orientale, I, 1913
  10. René Grousset, Histoire des Croisades, III, pàgina 366
  11. M. Pelliot, Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien, 1924
  12. Arran = Karabagh, plana entre el curs oriental de l'Araxes i el curs oriental del Kura; Mughan, Mukhan o Moghan és la plana al sud i est del curs inferior del Kura després de confluir amb l'Araxes, fins a la mar Càspia
  13. G. Altunian, Die Mongolen und ihre Eroberungen in kaukasischen und kleinasiatischen Ländern
  14. M. Pelliot dona algunes dades sobre aquest princesa a Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient Chretien 1931-1932, pàgina 53
edit Khans de l'Imperi Mongol
Genguis Khan (1206–1227)  · Tolui Khan (regent) (1227–1229)  · Ogodei Khan (1229–1241)  · Toragana Khatun (regent) (1241–1245)  · Guyuk Khan (1246–1248)  · Oghul Qaïmich (regent) (1248-1251)  · Mongke Khan (1251–1259)  · Khublai Khan (parcialment reconegut) (1260–1294)