Akhlat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van. i el 2000 la seva població era de 34.787 habitants, a uns 2 km a l'oest hi ha Akhlat (armeni Khelat o Khilat) l'antiga ciutat. A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba d'Ertuğrul Gazi, suposat pare d'Othman (l'ancestre dels otomans) és de dubtosa identitat.

Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'àrabs. Durant el regnat del califa Uthman, quan el governador Muawiya de Síria (després califa Muawiya I) va enviar a Habib ibm Maslama que va fer tractats amb els prínceps locals armenis de la zona del llac Van que es van sotmetre als àrabs; el 772 va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de Manazkert.

El 918 fou atacada pel bizantí Joan Curcuas. El 939 va entrar a la ciutat l'hamdànida Sayf al-Dawla. El 964 fou ocupada per Nadja.

El kurd marwànida Badh la va ocupar el 983 i va restar a les mans de la dinastia fins al 1071 any en què, després de la batalla de Manzikert, fou ocupada personalment pel seljúcida Alp Arslan.

El 1100 fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant més d'un segle va ser possessió (i capital) dels Shah-i Arman fins al 1207 en què la va ocupar l'aiúbida Al-Awhad, fill d'Al-Adil; a la seva mort el 1212 va passar al seu fill Al-Ashraf, període durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades (1208 i 1210) pels georgians.

El 1229 fou ocupada pel khwarizmshah Djalal a-Din Mangburni, però tot seguit el 1230 aquest fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el seljúcida Ala al-Din Kaikubad I a Erzindjan; el 1234 aquest darrer va ocupar la ciutat.

Fou ocupada pels mongols el 1244 i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrèmol el 1246. Després de la conquesta de Bagdad el 1258 els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regió. Akhlat va quedar en el domini dels Il-khan, i després dels seus successors els djalayírides i Ak Koyunlu.

El 1548 va ser ocupada pels otomans però poc després els fou arrabassada pels perses (xa Tahmasp I) que la van arrasar i la van abandonar (1549). Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el 1555 i van reconstruir la ciutat. En els següents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sultà, fins que fou posada sota administració directa el 1847. Fou cap d'un Kada (Ilče) o districte del vilaiat de Bitlis. El 1900 la població del kada s'estimava en 23.700 habitants (30% cristians principalment armenis). En aquest temps l'antiga ciutat (Karab Sehir, La Ciutat en Ruïnes) ja havia estat abandonada i havia sorgit una nova ciutat a 2 km a l'est, a la riba del llac, que el 1961 tenia 5.0018 habitants.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A. Gabriel, Voyages archéologiques dans la Turquie orientale, París, 1940
  • V. Cuinet, La Turquie d'Asie, París, 1890-1895, II,

Coord.: 38° 45′ N, 42° 30′ E / 38.750°N,42.500°E / 38.750; 42.500