İzmit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
İzmit
Localització
İzmit situat respecte Turquia
İzmit
Ferri al golf d'İzmit
Ferri al golf d'İzmit
Superfície 1.045 km²
Altitud 100 msnm
Població (2008)
  • Densitat
287,970 hab.
275,57 hab/km²
Coordenades 40° 46′ N, 29° 55′ E / 40.767°N,29.917°E / 40.767; 29.917Coord.: 40° 46′ N, 29° 55′ E / 40.767°N,29.917°E / 40.767; 29.917
Dirigents:
• Alcalde:

İbrahim Karaosmanoğlu (AKP)
Codi postal 41
Web

İzmit o Kocäli (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia. Segons el cens del 2008, té un total de 287.970 habitants. Es troba situada a la riba de la Mar de Màrmara i envoltada d'altes muntanyes. İzmit és el centre administratiu de la província de Kocaeli, en la qual viuen aproximadament 1,4 milions de persones. Els districtes són Saraybahçe i Bekirpaşa. İzmit és, actualment, un important centre industrial que s'erigeix a la banda oriental de la metròpoli d'Istanbul.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat va ser fundada amb el nom de Nicomèdia el 264 a.C pel rei de Bitínia Nicomedes I com a capital del seu regne. El 74 aC, després de la mort del rei Nicomedes IV Filopàtor, va ser cedida per via testamentària a l'Imperi Romà.

El 183 a.C, Hannibal se suïcidava prop de Nicomèdia, al lloc que actualment coneixem com a Gebze

Plini el Jove va ser governador temporal de Bitínia (111-113), amb capital a Nicomèdia. Plini és conegut pel seu panegíric a l'emperador romà Trajà i les seves cartes (Epistolae), que representen també una font important per la primera història del cristianisme i la seva persecució en l'Imperi Romà.

L'emperador Dioclecià, que havia estat proclamat emperador prop de la ciutat el 284, va convertir Nicomèdia en la seva residiència. Des de Nicomèdia organitzà la persecució de cristians més àmplia en l'Imperi Romà. El 30 d'abril del 311, es publicava a Nicomèdia l'Edicte de tolerància de l'emperador Galeri que feia del cristianisme una religió permesa. Constantí I el Gran morí el 337 a Achyron, un suburbi de Nicomèdia.

Bàrbara de Nicomèdia (màrtir), segurament va viure durant el segle III a Nicomèdia, igual que la santa Juliana de Nicomèdia. El 1075, Sulayman I ibn Kutalmish, fill de Kutalmiş, va conquerir Nicomèdia. Va pertànyer així breument a l'imperi dels seljúcides fins que va retornar altre cop, el 1085, a mans de Bizanci.[1] El 1338, Nicomèdia va ser presa pels otomans.

El 2 de gener de 1879, feia explosió, a la badia d'Izmit, el vaixell de guerra britànic Thunder. Hi va haver 9 morts.

El 17 d'agost de 1999 va tenir lloc un terratrèmol devastador que tenia com a epicentre la ciutat d'Izmit. Aproximadament 18.000 persones van perdre la vida, i 44.000 van resultar ferides. La causa del sisme va ser un desplaçament de la Placa d'Anatòlia, que es troba entre la Placa eurasiàtica i la Placa aràbiga.

Punts d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Av Köskü: un edifici de dues plantes, edificat en estil barroc que servia al sultà Abdülâziz com a pavelló de caça. Es troba directament al costat de la torre del rellotge d'Izmit. El 1967 es va transformar en museu. S'hi exposen làpides de l'època hel·lenística, romanes i bizantines, vestuari, estàtues, busts, escriptures i objectes personals d'Abdülaziz.
  • İzmit Kalesi: el castell és sobre un turó al nord d'İzmit. Els murs i l'interior del castell procedeixen de l'època romana.
  • Nymphaion: Aquest pou va ser edificat al segle II pels romans i està dedicat a les nimfes.

Personalitats conegudes[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Cfr. Steven Runciman: Història de les croades. Cambridge University Press, 1978, pàg.76

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nezih Firatlı: İzmit: Tarihi ve eski Eserleri Rehberi. Istanbul 1959
  • Nezih Firatlı: İzmit Sehri ve Eski Eserleri Rehberi. Istanbul 1971
  • Nezih Firatlı: Izmit (Nicomédie) : petit guide; son histoire et ses monuments. Istanbul 1964
  • Clive Foss: Survey of medieval castles of Anatolia, Vol. 2: Nicomedia. Oxford 1996. ISBN 1-898249-07-5
  • Meryem Hayir: Siedlungs- und Industrieentwicklung am Golf von Izmit und ihre Standortprobleme : die Großstadt Izmit und ihre Industrie (Standort-, Ansiedlungs- und Umweltprobleme). Mannheim, Univ., Diss., 2002
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: İzmit Modifica l'enllaç a Wikidata