Anníbal Barca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Anníbal (desambiguació)».

Anníbal Barca, o Hanníbal, (247 aC182 aC) fou un polític i cabdill militar de l'antic imperi cartaginès. És conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Púnica: comandà un exèrcit per la Península Ibèrica, el qual travessà penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia a combatre els romans. L'any 221 aC Àsdrubal morí assassinat a Cartago Nova, i el seu cunyat Anníbal el succeí en el comandament de l'exèrcit cartaginès. Anníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada del seu pare Amílcar Barca que, a la tendra edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.

Estatua representant a Anníbal al patí del Louvre.

Continuació de l'expansionisme púnic[modifica | modifica el codi]

El camí seguit per Anníbal (en anglès)

Abans de morir, Asdrúbal havia fet progressar el territori controlat pels púnics des de Cartagena fins al cap de la Nau a Xàbia, però Anníbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.

A la llum del tractat romanocartaginès de l'any 226 aC aquesta possibilitat era legítima, però sempre a condició que els cartaginesos no travessessin el riu Ebre. No obstant això, en la pràctica hi havia un enutjós obstacle en el procés d'expansió: la ciutat d'Arse (Sagunt).[1]

La correlació d'aliances a Sagunt i el seu hinterland era la següent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com una ciutat conflictiva per la seva divisió interna en dues faccions: la pro cartaginesa i la proromana, que acabà imposant-se sobre la contrària. D'altra banda, la tribu del turboletes, veïna i alhora adversària de Sagunt, era lleial a Cartago.

La presa de Sagunt[modifica | modifica el codi]

Anníbal assetjà Sagunt i la ciutat demanà ajuda a Roma, que es limità a exigir-li a Anníbal que retirés el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigué (219 aC). Roma, immediatament, li declarà la guerra a Cartago. És el començament de la segona contesa bèl·lica entre romans i cartaginesos,. El pretext segons Anníbal per assetjar la ciutat va ser que havia de lliberar de la pressió romana sobre les poblacions veines que no les protegien ni els permetien comerciar amb les poblacions cartagineses. Al acabar la batalla, els romans no varen intentar reconquerir la ciutat fins molts anys més tard. Aquesta batalla està molt ben documentada i ens permet desubir les tècniques d'asedi en l'edat antiga.Vegeu l'article Guerres púniques.

El final d'Anníbal[modifica | modifica el codi]

Anníbal es veié obligat a anar a ajudar Cartago tot i que aquesta no li volgué enviar tropes per acabar amb Roma, va combatre a la plana de Zama però en perdre la batalla de Zama (202 aC) a mans d'Escipió Anníbal fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop instal·lat a Cartago, participà activament en política al capdavant del partit democràtic, i es féu nomenar sufet, un càrrec equivalent al de cònsol romà.

Set anys després de la desfeta de Zama, Cartago s'havia recuperat del desastre i gaudia d'una prosperitat extraordinària, que Roma observava recelosa. L'arribada d'uns ambaixadors romans a Cartago provocà en l'ànim d'Anníbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s'exilià en secret i s'establí a l'Àsia Menor, on intentà aixecar una revolta contra Roma. En descobrir-se els seus plans, es refugià a la cort del rei Prússies de Bitínia, però els romans el reclamaren novament. Amenaçat, trià suïcidar-se amb verí per no ser capturat. Era l'any 183 aC.

La llegenda sobre el naixement d'Anníbal[modifica | modifica el codi]

Sembla que per un error de transcripció, o d'interpretació, d'un text original de Plini el Vell es va convertir parva Hannibalis ("l'illa petita d'Anníbal", possiblement l'illa dels Conills)[2] en "patria Hannibalis", la qual cosa va portar a que Anníbal fos nomenat fill il·lustre de Palma.[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Livi, Tit; Roberts (trad), Canon. The History of Rome, Book 21 (en anglès). E. P. Dutton and Co., 1912. 
  2. (castellà) Esteban Palusie y Cantalozella, Blasones españoles y apuntes històricos de las cuarenta y nueve capitales, p.91
  3. (castellà) Joaquim Maria Bover de Rosselló, Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca, p.158
  4. (llatí) Plini el Vell. Naturalis Historiae. Liber III, 78. Data de consulta: 11/6/12.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arnau Cònsul, I Anníbal va travessar els Pirineus. Sàpiens, 82 (agost 2009). P. 20-27