Hannó el Gran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hannó el Gran (Μέγας) segons diu Appià, anomenat així pel que sembla pels seus èxits a Àfrica.

Fou durant anys líder del partit aristocràtic de Cartago i per tant adversari polític d'Amílcar Barca i els seus parents. És esmentat la primera vegada com a comandant a la Primera Guerra Púnica quan encara er molt jove i consta que va prendre part a la conquesta d'una ciutat anomenada Hecatompylus, suposadament molt rica però de situació desconeguda. Durant aquesta campanya es va destacar i va adquirir un gran prestigi. Fou encara millor vist pel govern pel malament que va tractar als africans i pel rigor amb què recaptava les taxes amb què els africans eren carregats.

La flota de Cartago que comandava fou derrotada per la marina romana encapçalada per Gai Lutaci Catul en la Batalla de les Àgates, lliurada el 10 de març del 241 aC durant la primera guerra púnica, i la victòria romana va obligar a finalitzar el conflicte, amb l'avantatge de Roma.[1]

Al retorn dels mercenaris de Sicília el 240 aC es van reunir a Sicca i fou Hannó que els va informar que no cobrarien una part dels salaris que se'ls devien. Això fou molt mal acollit i Hannó va intentar negociar sense èxit i finalment va retornar a Cartago. Els mercenaris dirigits per Espendi i Mató es van revoltar (vegeu guerra dels mercenaris) i Hannó fou nomenat comandant de l'exèrcit; aquesta campanya era més complexa i no tenia prou experiència per portar-la; encara que primer va derrotar els rebels sota els murs d'Útica, després el seu camp fou sorprès pels mercenaris i van seguir diverses proves de manca de capacitat que van obligar al senat a recórrer a Amílcar Barca, però sense privar a Hannó del seu comandament sinó en associació; els dos generals no es van poder avenir i quan el govern va haver de decidir quin dels dos seria únic general va deixar l'elecció als soldats que van triar a Amílcar. Al lloc d'Hannó fou nomenat Anníbal però subordinat a Amílcar. Quan Anníbal va morir en el setge de Tunis, el govern va imposar una reconciliació entre Amílcar i Hannó i poc després, junts, van derrotar a l'exèrcit rebel en una batalla decisiva. La conquesta d'Útica per Amílcar i la de Hippo per Hannó va completar la campanya (237 aC).

Segon Appià, Hannó i Amílcar van fer després una campanya contra els númides. Fou cridat a Cartago per respondre d'uns càrrecs aixecats contra ell pel partit popular.

Després ja no va participar en les campanyes militars i es va dedicar a la política i es va enfrontar amb Amílcar Barca i la seva família que per mitjà del partit popular havien assolit el poder. Durant trenta anys es va oposar a totes les mesures dels Barca, des del desembarcament a Hispània, a la guerra amb Roma a Itàlia, i fou partidari de la pau amb els romans. Sembla que fou qui va defensar als ambaixadors romans de la fúria del poble el 202 aC (un any abans de la batalla de Zama el 201 aC); amb la derrota cartaginesa fou un dels ambaixadors enviats a demanar la pau a Escipió.

Després de la guerra fou dirigent del partit romà mentre l'oposició era partidària del rei Masinissa I de Numídia.

Es desconeix la data de la seva mort.

Referències[modifica | modifica el codi]