Kayseri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; zaza: Qeyseriye, antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah,[1] és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa). La seva població metropolitana el 2007 s'estima de 895.253 habitants. Els seus habitants s'anomenen kayserilis. La ciutat és una barreja de modernisme i conservadurisme provincià.[2] Economicament és una de les ciutats anomendes Tigres d'Anatòlia, de fort creixement.[3] Disposa de l'aeroport internacional de Erkilet i de la universitat Erciyes. Té nombrosos monuments seljúcides.

Història[modifica | modifica el codi]

En època hittita la regió portava el nom de Kanech i era colònia assíria. El seu primer nom fou Mazaca i fou capital del Regne de Capadòcia. Va canviar el seu nom a Eusèbia (Eusebia) en honor del rei Ariarates V Eusebes de Capadòcia (vers 163-130 aC). Fou ocupada per Tigranes II d'Armènia, aliat de Mitridates del Pont, vers el 78 aC o 77 aC que va deportar a la població cap a la seva nova capital Tigranocerta. Després fou ocupada pels romans i una part dels seus antics habitants van tornar.

Estrabó diu que a la ciutat es regia pel codi de Carondes i que hi havia un nomodos (expert en lleis, nomikos sota els romans) per interpretar-lo. Quan Capadòcia fou convertida en província romana per Tiberi, a la mort del rei Arquelau, el nom de Mazaca fou canviat a Cesarea.[4] Fou una ciutat important sota l'Imperi essent coneguda com a Cesarea Mazaca. Fou capital de la província de Capadòcia Prima, quan la província de Capadòcia fou dividida en Prima i Secunda.

Al segle IV esdevingué seu d'un bisbat cristià del que va ser bisbe Basili el gran, nascut a la ciutat el 370. Ocupada pels perses del rei Sapor durant el regnat de Valerià I (253-260), milers de ciutadans van ser massacrats. Sota el govern de Justinià I es restauraren les seves muralles.

El 602 l'emperador Maurici fou enderrocat i mort per Focas i el rei Cosroes I de Pèrsia, clamant venjança, va declarar la guerra contra l'Imperi, guerra que va durar 25 anys (604 - 629). Els perses van dominar vers el 608 quasi tota l'Armènia bizantina i aquestes províncies occidentals van rebre com a governador Shahen Vahmanzadhaghan amb el títol de padhghospan del oest (governador del oest). El nou governador va obtenir una gran victòria a la regió de Teodosiòpolis i va continuar cap a Cesarea de Capadòcia, que fou ocupada, si bé després fou evacuada a l'arribada d'un exèrcit grec el 611.

El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una campanya contra els perses i va sortir de Constantinoble el 5 d'abril del 622 arribant a Cesarea des d'on volia atacar les forces perses dirigides per Shahravaz que s'havien col·locat separant Capadòcia del Pont, però va haver de retornar davant la invasió dels avars. Es va recuperar i el 647 va pagar tribut al califat.

Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan, governador d'Armènia va fer el 726 una saifa (expedició) que va portar a la conquesta temporal de Cesarea de Capadòcia.

El 1022 fou inclosa al regne de Sebaste, creat a canvi del regne de Vaspurakan.

El 1067 Cesarea de Capadòcia fou saquejada pels seljúcides que la van ocupar el 1071.

La ciutat va formar part del estat dels danishmèndides. La Primera Croada va creuar per la ciutat però no la descriuen potser perquè restava en ruïnes. Malik Muhammad fill de Danishmend Ghazi la va restaurar. El 1168 la van perdre davant Kilidj Arslan II de Rüm i sota els seljúcides moltes vegades fou residència reial. El 1243 fou assolada per les forces mongoles de Baidju i milers d'habitants foren capturats i emportats captius; la ciutat fou destruïda i saquejada. El 1277 fou ocupada pel mameluc Baybars però com que no es va produir cap revolta dels turcmans (com esperava) es va retirar al sud de les muntanyes del Taure; els mongols en revenja, van saquejar altra vegada la ciutat quan els mamelucs van marxar.

El 1343 va passar a mans d'Ala al-Din Eretna, nominal governador mongol, que en va fer la seva capital. Els Eretnaoğlu foren eliminats pel cadi Burhan al-Din, natiu de la ciutat, que després es va establir a Sivas. Fou ocupada per Baiazet I el 1398 però després de la derrota d'Ankara contra Tamerlà (juliol de 1402), va passar als karamànides. Durant un segle fou objecte de disputa entre el Beylik de Karaman-oğlu i Dhu l-Kadr: aquestos darrers la van ocupar el 1419 amb ajut mameluc; la van perdre altre cop però la van recuperar el 1436 aquesta vegada amb ajut otomà. Els karamànides la van conquerir el 1465 però el otomà Mehmet II el 1467 la va retornar a Dhu l-Kadr. Els otomans la van annexionar després d'haver conquerit Kara Hisar Develi (1474) i abans del 1490. En aquest darrer any els otomans foren atacats a Kayseri pels dhu l-kàdrides amb suport mameluc. El domini otomà va quedar consolidat el segle XVI amb l'eliminació dels mamelucs. La ciutat va canviar de nom, i va passar a ser coneguda com a Kayseri nom que porta avui dia.

Al segle XVII els rebels djalalis hi van operar. Kara Yazidji hi va derrotar als otomans el 1600, i poc després fou assetjada per dues vegades. Molts habitants van fugir i l'economia es va desorganitzar. El 1618 Simeó de Polònia la va trobar arruïnada perquè la població no feia cap reconstrucció per por deld djalalis. El 1624 les forces d'Abaza Hasan foren dispersades prop de la ciutat pel visir Çerkes Mehmed. El 1649 la va visitar Ewliya Çelebi i ja havia recuperat la prosperitat.

Va estar sota els derebeys Çapanoğlu durant mig segle fins a retornar al domini directe otomà. El 1835 va patir un greu terratrèmol i el 1848 una epidèmia de còlera. Era un sandjak de l'eyalat de Karaman i així va restar fins al 1864 quan fou agregat al wilayat d'Ankara. El sandjak estava format només per un kada: Kara Hisar Develi; aquest però fou reclamat sovint per governador de Nigde. Al final del segle XIX eren dos kada: Indjesu i Develi. Sota la república el sandjak fou elevat a província (Il)

Kayseri 1897

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • 1500: 2287 contribuents mascles, 86% musulmans
  • 1520: 2367 contribuents mascles
  • 1540: 3530 contribuents mascles
  • 1583: 8251 contribuents mascles
  • 1831: 13.466 mascles i 26.932 en total
  • 1849: 36.826
  • 1858: 40.000 estimats
  • 1904: 50.000 estimats (20.000 cristians 3/4 armenis)
  • 1925: 39.544 (1277 grecs i armenis)
  • 1935: 46.181
  • 1940: 52.467
  • 1945: 57.863
  • 1950: 65.488
  • 1955: 82.405
  • 1960: 102.596
  • 1965: 126.653
  • 1970: 167.696
  • 2000: 690.000
  • 2007: 895.253

Edificis i monuments[modifica | modifica el codi]

  • Castell romà
  • Complex Hunad Hatun
  • Mesquita de Kilidj Arslan
  • Gran Mesquita
  • Asil Gevher Nesibe
  • Gran Bazar (vers 1800)
  • Caravanserall (vers 1500)
  • Església armènia del segle XIX
  • Kayseri Lisesi que va allotjar la Gran Assemblea Nacional durant la guerra civil.

Alguns districtes antics foren demolits als anys setanta.[5] Les estores de la ciutat són famoses-

Districtes metropolitans[modifica | modifica el codi]

Districtes Metropolitans
Noms
Akkışla
Bünyan
Develi
Felâhiye
Hacılar
İncesu
Kocasinan
Melikgâzi
Özvatan
Sarıoğlan
Sarız
Talas
Tomarza
Yahyâlı
Yeşilhisar

Personatges[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

  1. Everett-Heath, John. «= Main&entry = t209.e3530 Kayseri». Concise Dictionary of World Place-Names. Oxford University Press, 2005. [Consulta: 12 1 1 2007]. «"The original name was changed to Eusebia after Ariarathes V Eusebes, King of Cappadocia (163–130 BC). It was changed again by Archelaus (d. 17), last King of Cappadocia (36 BC–AD 14) and a Roman puppet, to Caesarea (in Cappadocia, to distinguish it from other cities with the same name) in honour of Caesar Augustus†. When the Arabs arrived they amended the name to Kaisariyah and this became Kayseri when the Seljuk Turks took control c.1080. It was annexed to the Ottoman Empire in 1515."»
  2. Vincent Boland. «Article: Marriage of old and new sways voters in Turkey». Financial Times. [Consulta: 2007-06-21].
  3. ESI. «Full text Islamic Calvinists: Change and Conservatism in Central Anatolia». European Stability Initiative, Berlín. [Consulta: 2005-09-19].
  4. Catholic Encyclopedia
  5. Traditional houses in Kayseri

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kayseri

Coord.: 38° 44′ 0″ N, 35° 29′ 0″ E / 38.73333,35.48333