Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан , xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294) , va ser el cinquè i l'últim khan (1260-1294) de l'imperi mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians.
Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i nét de Genguis Khan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Mongke (mort el 1259) van marcar el final d'un imperi unificat.
El 1267 va traslladar la capital a Cambaluc[1] (actual Pequín), on acollí el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intentà, infructuosament, l'annexió del Japó (1274-81), la Indoxina (1283-87) i Java (1293), però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam.
| Precedit per: Mongke |
Gran khan de l'Imperi mongol 1260–1294 |
Succeït per: Chengzong |
| Precedit per: Mongke |
Emperador de la Dinastia Yuan 1271–1294 |
|
| Precedit per: Bing de Song (Dinastia Song) |
Emperador de la Xina 1274–1294 |
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khublai Khan |
- ↑ (anglès) Yi-Fu Tuan, A historical geography of China, p.135
