Samuel Taylor Coleridge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Samuel Taylor Coleridge

Samuel Taylor Coleridge FRSL (Ottery St Mary, Devon, 21 d'octubre de 1772 - Londres, 25 de juliol de 1834) va ser un poeta, crític i filòsof anglès, qui va ser, junt amb el seu amic William Wordsworth, un dels fundadors del romanticisme a Anglaterra i un dels lakistes. Les seues obres més conegudes són, possiblement, The Rime of the Ancient Mariner, (Rima de l'ancià mariner) i Kubla Khan, així com la seua obra en prosa Biographia Literaria.

Primers anys i educació[modifica | modifica el codi]

Samuel Taylor Coleridge va nàixer el 21 d'octubre de 1772 en la ciutat d'Ottery St Mary, Devonshire. Era el més jove de tretze germans. Son pare, el reverend John Coleridge, era un vicari molt respectat. Samuel va ser constantment ridiculitzat pel seu germà major, Frank, en part per zels, ja que els seus pares constantment lloaven i afavorien Samuel. Per defugir aquestes injúries, es refugiava en la biblioteca local, on va descobrir la seua passió per la paraula escrita.

Després de la mort de son pare en 1781, va ser enviat a Christ's Hospital, un internat en Londres, col·legi conegut per la seua desagradable atmosfera i estrictes normes. Ací es va fer amic de Charles Lamb. Al llarg de la seua vida, Coleridge va idealitzar son pare com una persona innocent i piadosa, mentre que la seua relació amb sa mare va resultar extremadament difícil. La seua infància es va caracteritzar per la constant recerca d'atenció, la qual cosa es relaciona amb la seua personalitat dependent d'adult. Rares vegades podia tornar a casa durant els anys de col·legi, i aquesta distància amb la seua família que va resultar molt perjudicial des del punt de vista emocional. La seua soledat en el col·legi es descriu en el poema Frost at Midnight.

Des de 1791 fins a 1794 Coleridge va estudiar en el Jesús College de la Universitat de Cambridge. L'any 1792 va obtindre la Medalla d'Or Browne per una oda que va escriure sobre el comerç d'esclaus. Al novembre de 1793 va abandonar el col·legi i es va allistar als dragons reials (unitat militar de cavalleria pesada), potser perquè havia contret deutes o perquè la jove que amava l'havia rebutjat; en tot cas, els seus germans van aconseguir que el llicenciaren uns mesos després (irònicament per suposada bogeria), i va ser readmès en el Jesus College. Va deixar Cambridge sense obtenir cap títol.

Pantisocràcia i matrimoni[modifica | modifica el codi]

En la universitat va descobrir idees polítiques i teològiques que llavors es consideraven radicals. De la seua amistat amb el poeta Robert Southey naix un drama en vers titulat The fall of Robenspierre (La caiguda de Robespierre, 1794).

En 1795, obri un curs públic sobre la història de la Revolució Francesa, de la que llavors era entusiasta. Coleridge es va unir a Southey i al poeta Robert Lowell en un pla, prompte abandonat, de fundar una societat utòpica de tipus comunista, anomenada Pantisocràcia, en la que tots manaren per igual, en les terres salvatges de Pennsilvània. Aquest mateix any, els dos amics es van casar amb les germanes Sarah i Edith Fricker, però el matrimoni de Coleridge no va resultar feliç. Va arribar a detestar la seua dona, i amb el temps es va divorciar d'ella. Durant el seu fallit matrimoni, i després, va estimar una dona anomenada Sarah Hutchinson, que no va compartir la seua passió. En aquell moment va conèixer a Wordsworth i a la seua germana Dorothy, fent-se amics íntims.

Southey es va anar a Portugal, però Coleridge va romandre a Anglaterra. L'any 1796 va publicar Poems on Various Subjects. Va ser en aquesta època quan va començar a usar opi com analgèsic. Tant els seus quaderns de notes, com els de Dorothy Wordsworth, recullen que patia diverses malalties, incloent mal de queixal i neuràlgia facial. En aquell moment, el consumidor d'opi no estava estigmatitzat, però també és cert que se sabia poc dels aspectes fisiològics o psicològics de l'addicció.

Els anys 1797 i 1798, durant els quals els amics van viure a Nether Stowey, Somerset, són dels més fructífers en la vida de Coleridge. A més de la Rima de l'ancià mariner, va compondre el poema simbòlic Kubla Khan, escrit, segons ell mateix va dir, com a resultat de les al·lucinacions provocades per l'opi, en "una espècie d'ensomni"; i la primera part del seu poema narratiu Christabel. Durant aquest període també va produir els seus molt lloats poemes de "conversa": This Lime-Tree Bower My Prison, Frost at Midnight, i The Nightingale.

L'any 1798 Coleridge i Wordsworth van publicar un volum conjunt de poesia, les Balades líriques, que marcaria el punt inicial del moviment romàntic anglès. Tot i que el productiu Wordsworth va contribuir al volum amb més poemes, la primera versió de Coleridge de la Rima de l'ancià mariner era el poema més llarg i va cridar més l'atenció que cap altre.

En la tardor d'aquest mateix any Coleridge i Wordsworth van anar a Alemanya. Coleridge es va desil·lusionar completament en conèixer la Revolució Francesa, que va considerar molt radical; va posar llavors la seua atenció en la filosofia alemanya, especialment l'idealisme transcendental d'Immanuel Kant. Va aprendre alemany i va arribar a estudiar en la Universitat de Gottingen. Igualment, es va interessar en la crítica literària del dramaturg del segle XVIII, Lessing, i en les obres de Friedrich Schlegel i de Friedrich Schelling. Extrau dels cants dels Minnesänger i de les llegendes locals els temes de noves obres. Coleridge va estudiar alemany i, en tornar a Anglaterra, va traduir a l'anglès la trilogia dramàtica Wallenstein del poeta clàssic alemany Friedrich Schiller.

Coleridge criticava el gust literari dels seus contemporanis, tement que aqueixa falta de gust, en el creixent nombre de persones alfabetitzades, acabara profanant la pròpia literatura.

En 1800 va tornar a Anglaterra i poc després es va assentar amb la seua família i amics a Keswick, en el Lake District de Cumberland per a estar prop de Grasmere, on havien anat a viure Wordsworth i la seua germana. Es va enamorar de Dorothy Wordsworth, amor mai correspost que el perseguirà la resta de la seua vida. Prompte es va veure assetjat per problemes maritals, malalties, creixent dependència de l'opi, tensions amb Wordsworth i falta de confiança en les seues capacitats poètiques, tot això va impulsar la composició de Dejection: an Ode i la intensificació dels seus estudis filosòfics.

De 1804 a 1806, Coleridge va viure a Malta i va viatjar per Sicília i Itàlia, amb l'esperança que, a l'abandonar l'humit clima d'Anglaterra, la seua salut millorara i poguera reduir el consum d'opi. Va treballar en l'administració britànica de Malta, com a secretari del governador Sir Alexander John Ball. Thomas de Quincey sosté en el seu Recollections of the Lakes and the Lake Poets que va ser llavors quan es va fer profundament addicte a l'opi, usant la droga com a substitut del vigor i la creativitat de joventut, ja perduts; s'ha suggerit, tanmateix, que això reflecteix més aviat les experiències de Quincey, i no les de Coleridge.

Entre 1808 i 1819 aquest "gegant entre nans", com sovint va ser denominat pels seus contemporanis, va donar una sèrie de conferències a Londres i Bristol; les dedicades a Shakespeare van renovar l'interès en el dramaturg com a model per a escriptors contemporanis.

L'any 1816 va empitjorar la seua addicció, patia depressió i es trobava distanciat de la seua família; per tot això, va establir la seua residència en la llar del metge James Gillman, a Highgate, Londres. Aquest any va publicar Christabel i Kubla Khan, obres que el van fer famós.

En casa del doctor Gillman va acabar la seua major obra en prosa, la Biographia Literaria (1817), un volum compost per vint-i-cinc capítols de notes autobiogràfiques i dissertacions sobre diversos temes, incloent-hi alguns de teoria literària i crítica. Destaca la seua definició sobre la naturalesa de la poesia i la imaginació: va fer una famosa distinció entre la imaginació primària i la secundària d'una banda, i la fantasia, per un altre. Va publicar altres escrits mentre vivia en la casa Gillman, entre les quals cal destacar Sibylline Leaves (1817), Aids to Reflection (1825), i Church and State (1830). Va morir d'un atac al cor a Highgate el 25 de juliol de 1834.

Obres[modifica | modifica el codi]

Il·lustració de la Rima de l'ancià mariner, per Gustave Doré

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Balades líriques (1798)

Conté la millor expressió de la seua força poètica. Va contribuir amb els típics poemes de conversa o poesia de meditació, com El rossinyol.

Coleridge difereix de Wordsworth. Mentre Wordsworth s'inspira en les coses senzilles de la vida quotidiana ("everyday life"), Coleridge recorre al passat com un temps misteriós i fantàstic, projectant al lector cap al fantàstic món de la "imaginació". Wordsworth pretén entretenir el lector amb una escriptura "simple", natural; enfront d'això, Coleridge es dirigeix a ell per a transportar-lo al misteriós i màgic món d'allò "sobrenatural".

La seua contribució més famosa és la Rima de l'ancià mariner. Alguns han pretés trobar-hi una reflexió moral, i per als que creuen que té aquesta finalitat, Coleridge l'afegeix al final de la narració, però el poema és en si mateix semblant a un conte àrab, on tot es mou seguint una seqüència fantàstica i inesperada" (Ifor Evans).

Fins i tot aquells que no l'han llegit, estan influïts per ella, perquè va donar certes frases proverbials a l'anglès, com la metàfora de l'albatros al voltant del coll per a assenyalar quelcom que dificulta o entorpeix el treball; la cita de "water, water everywhere, but not a drop to drink / aigua, aigua per totes les bandes, però ni una gota per a beure", o l'expressió "a sadder but wiser Man / un home més trist però més savi".

  • Kubla Khan, or, A Vision in a Dream, A Fragment (1816)

El va començar l'any 1798. El nom del poema prové de l'antic Khan mongol, Kublai Khan.

Aparentment, va ser-li inspirat per un somni induït per l'opi. La història s'ambienta en un orient antic i ple de ritus màgics. La força expressiva de Coleridge s'explica en la bullent imaginació descriptiva i en el ritme quasi musical, que dóna a la composició. Recorre a imatges estranyes, oníriques.

  • Christabel (1816)

Com Kubla Khan, aquest petit poema està inconclús. És un conte fantàstic. Destaca pel seu ritme i llenguatge musicals i el seu aire de conte gòtic, cosa bastant freqüent en el romanticisme.

  • Conversation poems.

El seu treball més influent van ser els "conversation poems" (poemes de conversa o de meditació), més curts. El to d'aquests poemes oscil·la entre els tranquils This Lime-Tree Bower my Prison i Frost at Midnight als molt emotius Dejection i The Pains of Sleep. Aquest model va ser immediatament adoptat per Wordsworth, qui els va usar en diverses de les seues obres. A través de Wordsworth, aquests poemes de conversa es van fer una forma comuna per a l'expressió poètica anglesa, i potser la més adoptada pels poetes moderns.

Altres gèneres[modifica | modifica el codi]

  • Biographia Literaria

Aquesta obra confirma la seua capacitat d'anàlisi i crítica filosòfica, política i teològica. Elabora una sèrie de teories, que desitjava incloure en un projecte filosòfic més ampli i complex, que mai no va arribar a escriure. Els mèrits prosaics de Coleridge radiquen en què, d'una banda, va proporcionar a la crítica literària "una interpretació més profunda i més filosòfica" i, per un altre per concebre per a ella "un vocabulari més útil i revelador".

Va escriure, a més, diverses obres en prosa i peces teatrals.

Juí crític[modifica | modifica el codi]

El Dictionnaire Bouillet au XIXe siècle afirma que el mèrit de Coleridge com a poeta radica a haver-se alçat contra els llocs comuns i la literatura artificial del seu temps, haver consultat la naturalesa, i cridat l'atenció sobre l'edat mitjana. Assenyala Ifor Evans que "L'estimació en què s'havia tingut la seua obra va canviar per complet quan a Kathleen Coburn, i en una data tan pròxima a nosaltres com 1957, se li va permetre publicar els seus quaderns. Aquests mostren a un Coleridge convertit en un dels hòmes més cultes i laboriosos del seu segle". Fins llavors se'l jutjava només per tres poemes, "El vell mariner", "Kubla Khan" i "Christabel"; l'edició definitiva dels seus quaderns i cartes confirmen la seua laboriositat i l'altura dels seus coneixements i capacitat de reflexió.

Connexions familiars[modifica | modifica el codi]

Una escultura de l'ancià mariner a Watchet Harbour, Somerset, Anglaterra, 2003, esculpida per Alan B Herriot.

Coleridge va ser pare de Hartley Coleridge, Sara Coleridge, i Derwent Coleridge i avi de Herbert Coleridge, Ernest Hartley Coleridge i Christabel Coleridge. Va ser oncle de John Duke, primer baró de Coleridge. La poetessa Mary Coleridge era familiar seu, tot i que no descendia d'ell. El seu nebot Henry Nelson Coleridge, editor del seu treball, es va casar amb Sara. Mary Shelley, l'autora de Frankenstein o el modern Prometeu va freqüentar de petita la seva companyia, ja que el seu pare n'era amic personal.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Font parcial[modifica | modifica el codi]

  • Samuel Taylor Coleridge: The Poems of Samuel Taylor Coleridge (Introduction) Oxford University Press, 1912 (anglès)
  • «Samuel Taylor Coleridge », per Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang (dir.), Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, 1878 (francès)
  • Ifor Evans, Breve historia de la literatura inglesa, Ed. Ariel, Barcelona, 1985. ISBN 84-344-8383-1 (castellà)

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

  • En castellà:
    • Martínez, M., El pensamiento político de Samuel Taylor Coleridge, Eunsa. Ediciones Universidad de Navarra, 1995. ISBN 84-313-1330-7
    • Perojo Arronte, M.ª E., Kublai Khan, hacia una revisión de su significado como síntesis de la teoría y la expresión poética de S.T. Coleridge, Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 1996. ISBN 84-7762-586-7
    • Perojo Arronte, M.ª E., S.T. Coleridge, Kubla Khan y el reto de la poesía, Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 1998. ISBN 84-7762-797-5
    • VV.AA., Poetas románticos ingleses: Byron, Shelley, Keats, Coleridge, Wordsworth, Editorial Planeta, 1989. ISBN 84-320-4012-6
  • En anglès:
    • Holmes, R., Coleridge: Early Visions, 1772-1804, Pantheon, reeditada el 1999, ISBN 0375705406
    • Holmes, R., Coleridge: Darker Reflections, 1804-1834, Pantheon, 2000. ISBN 0-375-70838-3
    • Levere, T.H., Poetry Realized in Nature: Samuel Taylor Coleridge and Early Nineteenth-Century Science, Cambridge University Press; New Ed edition, 2002. ISBN 0-521-52490-3
    • Ashton, R., The Life of Samuel Taylor Coleridge: A Critical Biography (Blackwell Critical Biographies), Blackwell Publishers; reedición, 1997. ISBN 0-631-20754-6
    • De Quincey, T., Recollections of the Lakes and Lake Poets, Viking Pr; reedición, 1986. ISBN 0-14-043056-3

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

  • Pandaemonium (2000), pel·lícula dirigida per Julien Tremp, narra l'amistat entre Wordsworth i Coleridge. No és fidedigna amb els fets històrics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Taylor Coleridge
Vegeu texts en català sobre Samuel Taylor Coleridge a Viquitexts, la biblioteca lliure.