Novel·la gòtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La novel·la gòtica és una novel·la que barreja amor i terror en una ambientació pseudomedieval, de regust romàntic, amb presència d'elements sobrenaturals. El gènere va ser inaugurat per Horace Walpole, amb El Castell d'Otranto (1764),[1] on ja apareixen els embolics familiars, les ruïnes i encanteris demoníacs que es popularitzarien en les obres posteriors. Els excessos melodramàtics van fer que sorgís una novel·la gòtica paròdica, on els elements misteriosos són absurds i explicats racionalment o els personatges apareixen com a caricatures.

Algunes obres destacades són Els misteris d'Udolfo, d'Ann Radcliffe; El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki o El monjo, de Matthew Lewis. Aquestes obres van marcar una de les tendències bàsiques de la literatura de terror, amb els crims provocats per monstres o aliats del dimoni, un corrent molt conreat durant els segles XIX i XX, i també les llegendes romàntiques tradicionals, com les de Bécquer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gieseler, Christina. The Semantic Charging of Space in"The Castle of Otranto" (en anglès). Christina Gieseler, 2010, p.1. ISBN 3640604539.