Cambodja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nom de Cambodja en khmer
(Preah-reach-anachâk Kampuchea)
Bandera Escut
Lema nacionalព្រះ ព្រះពះ ព្រះព្រះ
(Nació, religió Rei)'
HimneNokoreach
Capital
(i major ciutat)
Phnom Penh
11° 31′ N, 104° 49′ E / 11.517,104.817Coord.: 11° 31′ N, 104° 49′ E / 11.517,104.817
Idiomes oficials Khmer, francès i anglès
Gentilici Cambodjà, cambodjana
Govern Monarquia constitucional
democràtica
  Rei
Primer Ministre
Norodom Sihamoni
Hun Sen
Independència
 
-Declarada
-Reconeguda
de França
1949
1953 
Superfície
 -  Total 181,040 km2 
 -  Aigua (%) 2,5%
Població
 -  Est. jul. 2010 14.753.320  (66è)[nb 1]
 -  Cens 1998 11.437.656 
 -  Densitat 74 /km2 (121è)
Moneda Riel (KHR)
Fus horari (UTC+7)
 -  Estiu (DST)  (UTC+7)
Domini internet .kh 
Codi telefònic 855
  1. Dades del World Factbook

Cambodja (de vegades ortografiat Cambotja o, de forma més genuïna i coherent amb l'etimologia sànscrita, "Camboja", com en portuguès') és un regne del sud-est asiàtic, situat a la península d'Indo-xina. Limita amb Tailàndia al nord-oest, amb Laos al nord-est, amb el Vietnam a l'est i al sud, i amb el golf de Siam al sud-oest. La capital és Phnom Penh. La religió principal és el budisme.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

"Cambodja" en l'escriptura cambodjana

El nom "Cambodja" ve de l'antic Imperi Khmer de Kämbuja o Kambujadesa. A la vegada, Kambuja ve del sànscrit, d'una tribu originària de l'Índia que va adoptar el nom del seu fundador, Kambu Svayambhuva. La influència de l'Índia va començar al segle I, gràcies a la posició estratègica marítima de Cambodja entre l'Índia i la Xina. La casta més influent va ser la dels bramans o sacerdots, els quals van incorporar usos i terminologia hinduista a la cultura originària. El nom de Cambodja en francès és Cambodge, que deriva de Kambuja.

Des de la seva independència, el 1953, el nom oficial del país ha canviat en diverses ocasions:

Kamputxea(pronunciació aproximada:kampuŷa) és el nom més estès entre els seus habitants de parla khmer. Entre altres noms utilitzats per referir-se al seu país hi ha Srok Khmae(Estat de Cambodja) iPrateh Khmer(Nació cambodjana).

En català se sol anomenar Cambodja, però també està acceptada la versió Cambotja, forma menys corrent.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Cambodja

El poble cambodjà va ser un dels primers del sud-est asiàtic a adquirir idees polítiques i institucions polítiques índies, així com en establir regnes centralitzats cobrint vasts territoris propers.

El primer regne conegut de l'àrea, Funan, va tenir la màxima esplendor entre els segles V i VI. Va ser succeït pel de Chenla, que va controlar grans àrees dels estats actuals de Cambodja, Vietnam, Laos i Tailàndia.

Imperi Khmer[modifica | modifica el codi]

Article principal: Imperi Khmer
Palau Reial de Phnom Penh.

L'edat daurada de la civilització khmer és el període comprès entre els segles IX i XIII. En aquell llavors el regne de Kambuya, que va atorgar el seu nom a Cambodja, va governar sobre extensos territoris des de la seva capital a la regió d'Angkor a l'oest de Cambodja, a la vora del riu Mekong.

A començaments del segle XIII, Kambuya assolia la seva culminació política i cultural. A més del territori de l'actual Cambodja, el seu territori englobava la zona oriental de Tailàndia, al sud de Laos, i la part meridional del Vietnam fins a l'antic Regne de Txampa.

Alguns factors de la seva decadència foren l'agressivitat dels pobles veïns (especialment els siamesos i els champa), les conteses interdinàstiques i el deteriorament gradual del complex sistema d'irrigació del qual depenia la producció d'arròs. La monarquia angkoriana va sobreviure fins al 1431, quan els tailandesos van capturar la ciutat i el rei cambodjà es va escapar cap al sud del país.

Temple d'Angkor Vat, a prop de la Ciutat de Siem Riep.

El període entre els segles XV i XIX va ser de decadència contínua i pèrdues territorials. Cambodja, però, va gaudir d'un breu període de prosperitat durant el segle XVI gràcies al fet que els seus reis van manar construir els seus capitals a la regió sud-est del Tonle Sap, la qual cosa va impulsar el comerç amb altres parts d'Àsia. Durant aquest període, el país va ser visitat per primera vegada per aventurers i missioners espanyols i portuguesos, com Blas Ruiz d'Hernán González.[1]

La conquesta tailandesa el 1594 va marcar la caiguda del país, que va passar a dependre dels conflictes dels seus dos estats veïns creixents en poder, Siam i Vietnam. L'establiment de Vietnam al delta de Mekong va conduir a l'annexió d'aquesta àrea a les seves possessions territorials cap a finals del segle XVII. En conseqüència, Cambodja va perdre un dels seus territoris més rics i la seva sortida al mar. Aquest tipus de pèrdues es van succeir durant la primera meitat del segle XIX ja que aquest estat veí pretenia absorbir per complet la terra cambodjana i integrar els seus habitants a la cultura vietnamita.

Protectorat francès[modifica | modifica el codi]

Després de segles de decadència, Cambodja va ser convertida en protectorat francès el 1863 i juntament amb Vietnam i Laos va formar part de la Indoxina francesa. El 1867, a canvi del reconeixement de Siam del seu protectorat, França es va comprometre a no annexar el territori cambodjà a la Contxinxina i va reconèixer la possessió tailandesa de les províncies de Battambang i d'Angkor.

Edificis colonials francesos a Phnom Penh.

Durant trenta anys el govern colonial va permetre al rei Norodom I dirigir els assumptes interiors del país, reservant els exteriors. Després de la seva mort, el 1904, amb l'ascensió al poder del seu germà Sisowath, els francesos van augmentar el seu poder sobre el tron. La restitució de les dues províncies occidentals que estaven en poder de Siam va fer que el poder colonial es consolidés encara més. L'amistat entre els dos països va continuar amb l'hereu Monivong.

Encara que els francesos van construir certa infraestructura a Cambodja, en particular vies de comunicació, aquest desenvolupament va estar encaminat a la integració d'Indoxina, i no a la millora de les condicions dels habitants. En efecte, els cambodjans estaven molt mal representats en les administracions centrals de Hanoi, la majoria dels professionals i tècnics que treballaven al país eren vietnamites. Per la seva banda, els xinesos controlaven el govern. El 1937, dels 631 estudiants inscrits a la Universitat Indoxina de Hanoi, només 3 eren cambodjans.

Després de l'ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, el país va declarar la seva independència el 1953.

Els Khmers rojos[modifica | modifica el codi]

Article principal: Khmers rojos

Kamputxea Democràtica va ser el nom oficial de Cambodja sota el govern comunista de Pol Pot i el seu partit dels khmers rojos entre 1975 i 1979.

Stupa al camp d'exterminació dels Khmers rojos del Memorial Choeung Ek.

Durant aquest període prop de dos milions de cambodjans van morir a causa de les polítiques d'extermini del que Pol Pot va anomenar "l'enemic ocult", és a dir, tot allò que va considerar contrari al seu pla de construir una nova Cambodja comunista. Aquesta acció va generar un altre tipus de conseqüències com fams i epidèmies que mai van ser ateses.

La seva repercussió més important, però, van ser les 1.700.000 víctimes que va deixar la repressió desencadenada dins del marc de la recerca de l'"enemic ocult". Es calcula que més d'un quart de la població va morir durant el que es coneix com el genocidi cambodjà.

El període va concloure amb la invasió Vietnamita mitjançant una guerra que va durar 17 dies entre desembre de 1978 i gener de 1979 i l'establiment de la República Popular de Kampuchea, estat que va començar la reconstrucció del país.

Cambodja moderna[modifica | modifica el codi]

El 1991 les parts en lluita, l'ONU i altres països van arribar a un acord per acabar amb el conflicte. Consistia en què prengués el poder temporalment un Consell Nacional Suprem format per autoritats de l'ONU i delegats de les diferents representacions del país. El príncep Norodom Sihanouk seria el president del mateix govern. El 1993 el partit monàrquic FUNCINPEC va guanyar les eleccions. El govern va ratificar una nova constitució, restituint la monarquia i establint el Regne de Cambodja, amb el príncep Sihanouk com a rei (era el seu segon període com a monarca). Després d'aquestes eleccions, cap país reconeixeria el govern a l'exili, que va perdre la seva representació a l'ONU i l'ajuda estrangera.

Hun Sen, primer ministre cambodjà.

El juliol de 1997 Hun Sen va donar un cop d'Estat contra el FUNCINPEC i va substituir al príncep Ranariddh. Es van tornar a celebrar eleccions el 1998 i el Partit Popular de Cambodja i el FUNCINPEC van arribar a un acord pel qual Hun Sen seria primer ministre i Ranariddh el president de l'Assemblea Nacional, i segons el qual es formaria un govern de coalició i es crearia un senat.

Pol Pot va morir el 1998 i en aquest mateix any el rei Norodom Sihanouk va concedir una amnistia als principals caps Khmers rojos que malgrat tot no va satisfer a tothom. A començaments de 1999 la majoria dels homes de la guerrilla dels Khmers rojos van acceptar el procés de pau ofert i només un reducte va continuar a les províncies del nord-oest. Ta Mok, l'hereu polític de Pol Pot, va ser capturat i va acabar els seus anys a la presó (va morir el 2006). La pressió de moltes organitzacions de drets humans tant a nivell nacional com internacional i de l'ONU, va conduir a un llarg procés de negociacions amb el govern de Hun Sen per avançar un judici contra els dirigents de la Kamputxea Democràtica responsables de la desaparició d'un quart de la població nacional en el que ha estat qualificat de genocidi. El 2006 es va constituir el jurat i a principis de 2007 s'obrirà el Judici als Khmers rojos.

El 2003 el rei Norodom Sihanouk va abdicar per segona vegada i el Consell Reial va triar com a successor al príncep Norodom Sihamoni, el seu fill, com a Rei de Cambodja.

Política[modifica | modifica el codi]

El sistema polític de Cambodja es basa, segons la constitució de 1993, en la monarquia i la democràcia representativa i parlamentària. El Primer Ministre és el cap de govern, amb un sistema de múltiples partits, mentre el rei és el cap d'estat. El Primer Ministre de Cambodja és designat pel rei, amb l'anterior avís i l'aprovació de l'Assemblea Nacional; el Primer Ministre i el seu ministeri designat exerceixen el poder executiu al govern. Del poder legislatiu s'encarreguen el poder executiu, l'Assemblea Nacional de Cambodja i el Senat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Cambodja.

Cambodja té una àrea de prop de 181 040 km², compartint una frontera de 800 km amb Tailàndia al nord i a l'oest, una frontera de 541km amb Laos al nord-est, i una frontera de 1228 km amb Vietnam a l'est i al sud-est. Té 443 km de línia de costa al llarg del golf de Tailàndia

La seva geografia està dominada pel riu Mekong (Tonlé Thom en llengua khmer que significa "Riu Gran"), una font molt important de pesca, sobretot en època de pluges quan les seves aigües flueixen en sentit contrari, els pescadors aprofiten la fantàstica situació per pescar en grans quantitats amb el sistema dai, consistint a diverses xarxes d'arrossegament subjectades mitjançant vares a l'ample del riu. Aquest sistema aconsegueix capturar entre 5 i 10 t de peix per temporada.

Al centre de Cambodja està situat el llac Tonle Sap que significa "llac d'aigua dolça", conegut per ser el major llac dolç en el sud-est asiàtic. Durant l'època de pluges el llac actua com reserva i com a mecanisme per regular el cabal del riu Mekong. ja que compta amb una gran diversitat de peixos (més de dues-centes espècies identificades), existeix una forta activitat pesquera, tant en les seves ribes com en les desenes de cases i tendes flotants, poblades en la seva majoria per habitants d'origen vietnamita.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Cambodja

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]