Angkor Vat
Angkor Vat o Angkor Wat és un temple que forma part del complex arqueològic d'Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat. És al nord de l'actual Siem Reap, a Cambodja. Fou aixecat a començament del segle XII pel sobirà khmer Suryavarman II com a temple reial, a més de ciutat capital de l'imperi i palau reial. Inicialment fou dedicat a Vixnu, però més endavant es va adaptar com a budista. A la seva importància històrica, com a capital del regne, i artística ara cal afegir l'interès turístic, és el lloc més atractiu de Cambodja i, de ben segur, de tota la regió. El mateix país en reconeix la seva importància incorporant-lo a la bandera. Inicialment el lloc era conegut com Preah Vishnulok, per la seva dedicació a Vixnu, però a partir del segle XVI hom el coneix ja com Angkor Vat nom que té el seu origen en els mots "ciutat" i "temple".
Angkor Vat combina dos sistemes bàsics de l'arquitectura khmer, per una banda el primitiu temple muntanya, que representa el Mont Meru, residència divina, i per l'altra banda el temple amb galeries que es desenvolupa més endavant. Tot el conjunt de temple i ciutat és envoltat per un fossat rectangular de 190 m d'amplada i només té dos accessos, l'un a orient i l'altre a occident. Curiosament aquesta construcció està orientada a occident, fet molt poc habitual a l'arquitectura khmer, que acostuma a fer-ho en sentit contrari. Hi ha diverses teories, una d'elles diu que podria estar motivat pel fet que el lloc fou també un edifici funerari, on es van dipositar les cendres del seu fundador, Suryavarman II.
Taula de continguts |
[modifica] Història
El conjunt es va planificar i edificar durant el regnat de Suryavarman II, que governà el país entre el 1113 i 1149. Era dedicat a Vixnu i constituïa alhora un temple estatal i una ciutat que també era la capital. No s'ha trobat cap inscripció o estela fundacional. Tot fa pensar que a la mort del seu promotor l'edifici era inacabat i que una part de la seva decoració va quedar incompleta.
El 1177 l'imperi khmer i el mateix Angkor van ser envaïts pel regne Txampa, enemics tradicionals. Quan es va poder restaurar l'imperi khmer, el rei Jayavarman VII va aixecar una nova capital, a tocar d'aquesta, al nord. La nova ciutat va passar a ser Angkor Thom i el seu temple reial el Bayon.
En el segle XIV o XV es temple es va adaptar al budisme, funció que encara conserva en l'actualitat. En època de decadència d'Angkor, quan la capital es va traslladar a Phnom Penh, sembla que el lloc no es va abandonar del tot, els monjos el continuaren ocupant. Això podria explicar-se per la protecció que l'hi donava l'ampli fossat inundat que l'envoltava.
El lloc es va començar a conèixer a occident per la visita del religiós portuguès Antonio da Magdalena (el 1586). Més tard els exploradors hi van començar a arribar, ja en el segle XIX. La investigació profunda del lloc no va arribar fins al segle XX, amb la neteja dels edificis, envaïts per la vegetació, i la seva restauració. Els episodis bèl·lics del darrer quart del segle XX van tornar a afectar el monument, amb el robatori d'imatges i relleus. Amb l'interès del turisme i el fet d'estar declarat Patrimoni de la Humanitat ha fet que el govern cambodjà hagi fet un esforç per a la conservació del conjunt.
[modifica] Arquitectura
Per a la seva construcció es va utilitzar el gres, excepte a la muralla exterior, que és de laterita, material de menor qualitat que també es va utilitzar com a material de farciment. El conjunt està format per muralles, galeries, gopures, "biblioteques", i les torres que rematen el conjunt. Arreu hom pot trobar decoració en relleu. Altres elements s'han perdut, com ara l'acabat en estuc possiblement pintat, els elements de fusta (portes, sostres...) i les estàtues, que eren molt nombroses. Per accedir al recinte cal travessar l'ampli fossat rectangular per mitjà d'una calçada elevada, que a mig recorregut dóna pas a uns embarcadors, a banda i banda.
[modifica] Muralla exterior
Una muralla rectangular situada en un talús, a 30 m de l'aigua del fossat, envolta tot el recinte. Té una llargada de 1025 m i una amplada de 802 m. Aquest mur està obert per quatre punts, on se situen els gopures, o portes monumentals. El gopura de ponent, el principal, és més gran i monumental que els altres.
Aquesta muralla tanca un espai d'uns 820.000 m2 que actualment només és ocupat pel gran temple, no hi ha restes aparents d'altres construccions de la ciutat, ni del palau reial que era situat al nord del temple, donat que hom va utilitzar materials peribles. Bona part d'aquesta superfície és ocupada per boscos.
Una calçada elevada porta des del gopura de la muralla al temple, als costats es troben els accessos a la ciutat. Hi ha també dues "biblioteques", unes construccions allargades, característiques de l'arquitectura khmer i que hom desconeix la seva funció, segurament allunyada del que pot deixar entendre l'equívoca denominació que s'utilitza. Més enllà hi ha dues petites basses amb aigua, a banda i banda de la calçada, que acaba amb una terrassa cruciforme, just abans d'entrar al recinte exterior del temple.
[modifica] Recinte exterior
El temple és situat sobre una terrassa elevada en relació al nivell natural del terreny. El recinte exterior està tancat per una galeria rectangular que l'envolta, de 187 x 215 m, oberta a l'exterior i cega cap a l'interior. Als vèrtexs hi ha uns pavellons baixos. L'accés al seu interior es fa a través d'un triple gopura monumental, similar al que hi ha al canto oposat. Al nord i sud hi ha dos gopures simples més.
Cada una de les entrades del gopura dóna accés a una galeria que comunica amb el recinte interior. Aquestes galeries estan comunicades amb una quarta transversal formant el que es coneix com claustre cruciforme, amb quatre basses que antigament podien omplir-se d'aigua. Aquesta zona és coneguda com "Sala dels Mil Budes" donat que els pelegrins hi posaven imatges, una mena d'exvots. Al nord i sud d'aquest sector hi ha dues "biblioteques" més.
[modifica] Recinte interior
Les tres galeries comuniquen amb el recinte interior, situat en un nivell més elevat. És format per una galeria rectangular de 100 x 115 m, oberta per un triple gopura que hi dona accés, a més de tres altres gopures més simples als altres costats. Amb torres als vèrtexs. Aquest recinte era inundable; està centrat pel cos principal del temple, amb les torres que representen el Mont Meru. Des del gopura d'entrada hom accedeix a una terrassa cruciforme, flanquejada a nord i sud per dues "biblioteques".
[modifica] Santuari central
El santuari central, de planta quadrada de 60 m de costat, està format per una plataforma molt elevada envoltada per una galeria i altres dues creuades al centre. S'hi accedeix per tres escalinates extraordinàriament dretes, a cada costat. Als vèrtex hi ha quatre torres i una cinquena, més alta, al centre; aquesta té 43 m (65 m sobre el terreny). Al santuari central es venerava una imatge de Vixnu, substituïda posteriorment per una de Buda. A sota hi ha un pou, que es va excavar el 1934, quan ja havia estat espoliat des de molt abans.
[modifica] Decoració
A més de l'arquitectura, Angkor Vat és conegut també pels seus relleus que s'escampen arreu. Els relleus historiats tenen una llargada de 600 m, per una alçada de 2,5 m. A més hi ha altres representacions aïllades, apsares i devates (nimfes mitològiques)... S'hi representen episodis de la mitologia hinduista, del Ramayana i Mahabharata, a més d'escenes històriques de les gestes de Suryavarman II.
-
Galeria amb relleus
-
Fragment de relleu monumental
-
Relleu amb devates
[modifica] Bibliografia
- Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cité khmère. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1
- Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-08-200897-5
- Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X
