Grafit (art)
Un grafit[1] és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida.
No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un grafit. El grafit consisteix en posar el nom en tots els llocs que puguis perquè la gent ho vegi. Una pintada política no és grafit. Un exemple de guerra de símbols va ser el xumet, que es pot trobar a moltes ciutats del país.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El grafit és un moviment que va sorgir en els anys setanta a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va sortir del metro i ja no sol s'atacava això sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida. El grafit s'estengué pel món gràcies a un vídeo: Style Wars.
El grafit cada vegada va evolucionar més i més creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat.
Art o vandalisme? [modifica]
El grafit té un vessant "legal", en el qual artistes de l'esprai són capaços de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tècnica, i un vessant il·legal, en la qual tot val: metro, tren, cartells, bombardeig pel carrer, etc. Ja no és qüestió de fer superproduccions en murs, és pintar en els llocs més difícils, les peces més grans i on més es vegin.
En l'actualitat, els governs municipals critiquen els grafits, veient-los una forma de vandalisme –incivisme– ciutadà. En general, la seva pràctica en llocs no autoritzats està prohibida. Les autoritats municipals de moltes ciutats les sancionen amb multes als seus autors. Per exemple, l'ajuntament de Barcelona sanciona els establiments comercials, per exemple al barri de Gràcia, que tenen les persianes decorades amb grafits. L'ajuntament de París també els qualifica de vandalisme, però en 2010 una exposició privada de fotografies de grafits a la ciutat va ser una de les més visitades a la ciutat aquell any.
Aquesta mena de polèmica no és única dels grafits sinó que es dóna també en altres manifestacions artístiques o vandàliques, segons per a qui, com per exemple al cas de l'home de Marree a Austràlia.
-
Grafit reivindicatiu
-
Grafit artístic
Vegeu també [modifica]
- Art efímer
- Banksy
- Blek le Rat
- Juan Carlos Argüello, pioner del grafit espanyol.
Referències [modifica]
- ↑ «grafit». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 6 d'abril de 2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grafit (art) |
