Micció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La micció és el procés d'emissió d'orina des de la bufeta urinària a l'exterior del cos, a través de la uretra. En adults sans, el procés de micció esdevé per control voluntari; en nens i individus amb patologies neurològiques, la micció pot ocórrer com un reflex involuntari.

Òrgans implicats[modifica | modifica el codi]

Interior de la bufeta urinària.
Article principal: Bufeta urinària
Article principal: Uretra

Els principals òrgans involucrats en la micció són la bufeta i la uretra. El múscul llis de la bufeta, el detrusor, està innervat per fibres simpàtiques provinents de la medul·la espinal lumbar i per fibres parasimpàtiques de la medul·la espinal sacra.[1] Fibres dels nervis pèlvics constitueixen la via aferent principal de la inhibició del reflex; les fibres parasimpàtiques actuen la via eferent excitatòria. Part de la uretra està envoltada per l'esfínter urinari extern, que està innervat per fibres somàtiques originades a la medul·la espinal sacra, en una àrea anomenada nucli d'Onuf.[2]

Les fibres musculars que passen al voltant de la uretra constitueixen l'esfínter uretral intern, encara que no l'encerclen completament. En la uretra una mica més distal hi trobem un esfínter de múscul esquelètic: l'esfínter de la uretra membranosa (esfínter uretral extern). L'epiteli de la bufeta està constituït per una capa superficial de cèl·lules planes i una capa més profunda de cèl·lules cúbiques (epiteli de transició).

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Sobre la fisiologia de la micció i de les bases de les patologies associades existeix força confusió, especialment a nivell supraespinal. La micció és fonamentalment un reflex espinobulboespinal facilitat i inhibit per centres del sistema nerviós central (d'igual manera que la defecació) i està subjecta a la facilitació i inhibició voluntàries.[3]

En individus sans, el tracte urinari inferior té dues fases d'activitat: una fase d'emmagatzematge, en què l'orina es diposita en la bufeta; i la fase d'expulsió, en què l'orina s'expulsa del cos a través de la uretra. L'estat del reflex depèn tant de senyals conscients del cervell com de les fibres sensorials de la bufeta i la uretra.[3] Amb nivells baixos d'orina a la bufeta, es contreu la uretra i l'esfínter extern i es relaxa la bufeta.[4] Quan la bufeta està plena, s'activen les vies aferents, causant una sensació conscient de necessitat d'orinar. Quan l'individu està preparat per orinar, conscientment comença a expulsar l'orina, per la contracció de la bufeta i la relaxació de la uretra i els esfínters. El buidament continua fins que la bufeta es buida per complet, punt en què la bufeta es relaxa i la uretra i els esfínters es contreuen per reiniciar el procés d'emmagatzemament.[3]

En nens, l'expulsió té lloc de manera involuntària (com a reflex). L'habilitat d'inhibir voluntàriament la micció es desenvolupa als 2-3 anys, pel control dels centres superiors del sistema nerviós central. En adults, el volum d'orina a partir del qual s'inicia la fase d'expulsió és d'aproximadament 300-400 mL.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micció
  1. Urinary Incontinence – Heidi K. Wennemer, D.O. a la pàgina del U.S Department of Veterans Affairs (anglès)
  2. Rajaofetra N, Passagia JG i cols. Serotoninergic, noradrenergic, and peptidergic innervation of Onuf's nucleus of normal and transected spinal cords of baboons (Papio papio). J Comp Neurol. 1992 Apr 1;318(1):1-17.
  3. 3,0 3,1 3,2 Naoki Yoshimura, MD, PhD and Michael B Chancellor, MD. Neurophysiology of Lower Urinary Tract Function and Dysfunction. Rev Urol. 2003; 5(Suppl 8): S3–S10.
  4. de Groat WC, Ryall RW. Reflexes to sacral parasympathetic neurones concerned with micturition in the cat. J Physiol. 1969 Jan;200(1):87-108.Click here to read