Pol Pot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pol Pot l'any 1975.

Pol Pot, de nom veritable Saloth Sar, fou un polític cambotjà que va néixer a Prek Sbauw (Província de Kompong Thon) el 19 de maig de 1928.[1][2] Va estudiar a Cambotja i a París, on es va fer comunista i es va afiliar al Partit Comunista Francès.

Va tornar al seu país el 1953 i es va unir al Vietminh que el 1954 va aconseguir la victòria sobre els francesos. Després de 1955, perseguit per la policia, va passar a la clandestinitat i va començar a organitzar una guerrilla. El va afavorir el fet de triar com a base una zona poblada per una minoria, que va donar suport als comunistes de manera molt àmplia. El 1960 es va formar clandestinament el Partit Comunista de Cambotja, amb una vella casa de fusta a un poblat, en presència de la bandera del Partit que fou vermella amb la falç i martell al centre i una inscripció en lletres cambotjanes sota l'emblema. Durant els anys seixanta la rebel·lió es va estendre, però sobretot a partir de la deposició del cap d'estat príncep Norodom Sihanuk, el 1970, amb la proclamació de la República Khmer pel mariscal Lon Nol. Sihanuk va marxar a la Xina i es va aliar amb Saloth Sar i després de l'entrada dels americans a Cambotja per tallar la ruta coneguda per Ho Chi Minh, que proveïa d'abastaments al Vietcong que operava a Vietnam del Sud, invasió que fou impopular, els comunistes es van apoderar de gairebé tot el país menys les principals ciutats. El 1973 els americans es van retirar de Vietnam. Saloth Sar va canviar en aquesta època el seu nom a Pol Pot i resultava difícil saber qui hi havia sota la seva personalitat. Es va constituir el GRUNK (Govern reial d'unió Nacional de Cambotja) del que Sihanuk en fou el cap visible i Saloth Sar el veritable dirigent junt amb Son Sen, Ieng Sari i Kieu Samphan.

Els comunistes van continuar la lluita contra Lon Nol i van entrar a Phnom Penh el 17 d'abril de 1975 (13 dies abans de la caiguda de Saigon en mans del Vietcong). Sihanuk va tornar al país però fou posat en arrest domiciliari el 1976 i va deixar de ser cap d'estat, i es va establir la República Democràtica de Kampuchea de la que Kieu Samphan fou proclamat president.

El 13 de maig de 1976 Pol Pot fou nomenat primer ministre i va iniciar una política de conversió forçada, ràpida i radical al comunisme. Els ciutadans van ser enviar als camps, per viure com a pagesos, i les ciutats van quedar buides. Tot es va convertir en comunitari i els intel·lectuals i opositors van ser executats sense pietat. Entre execucions i morts per malaltia en les granges col·lectives, van morir al tomb del milió de persones.

Els atacs a Vietnam, a la zona de Kamputxea Krom, que els khmers reclamaven, van començar a sovintejar. La política proxinesa de Pol Pot i aquests atacs van decidir al govern del Vietnam reunificat a envair el país. Alguns defectors khmers rojos van ser posats al front del Front d'unió nacional de salvació de Kampuchea (FUNSK), el nucli en l'exili del futur govern de la República Popular de Kamputxea, essent el principal líder Heng Samrin. L'exèrcit del Vietnam va ocupar Pnom Penh amb militars del FUNSK que varen establir un nou govern pro soviètic i aliat de Vietnam a principis de 1979. Derrotats, els khmers rojos es van retirar a la zona fronterera amb Tailàndia, on varen rebre el suport dels americans, xinesos i tailandesos com opositor a la línia pro soviètica. El seu govern, amb suport de Xina, fou reconegut com a únic legal per l'ONU.

El 1985 Pol Pot va deixar oficialment el càrrec de primer ministre però va continuar dirigent als khmers rojos i l'aliança formada contra el govern pro soviètic de Pnom Penh. Els vietnamites es van retirar de Cambotja el 1989. Al 1996, cada vegada més reduït el seu territori, i amb menys suport extern, els soldats khmers rojos van desertar en massa i també els dirigents. El 10 de juny de 1997 Pol Pot va ordenar l'execució del seu company de tota la vida, Son Sen, que s'estava fent amb el poder dins el Partit Comunista i que segurament volia posar fi al conflicte. També van ser executats onze membres de la seva família. Llavors les restes de l'exèrcit no li va donar suport i va fugir cap a una base però fou arrestat pel cap militar Ta Mok i posat sota arrest domiciliari. L'abril de 1998, davant un atac de les forces del govern, Ta Mok va fugir emportant-se a Pol Pot però aquest va morir d'un atac de cor el 15 d'abril de 1998 i el seu cos fou cremat en presència d'uns quants guerrillers khmer rojos.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pol Pot
  1. Brother Number One, David Chandler, Silkworm Book, 1992 p.7
  2. «Pol Pot Biography». Notablebiographies.com. [Consulta: 2009-02-27].