Phnom Penh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Phnom Penh
Phnom Penh
Localització
Localització del municipi de Phnom Penh
Imatges de Phnom Penh.
País Cambodja
Superfície 678.46 km²
Població (2012)
  • Densitat
2,301,725 hab.
3,400 hab/km²
Coordenades 11° 33′ 31″ N, 104° 55′ 3″ E / 11.55861,104.91750Coord.: 11° 33′ 31″ N, 104° 55′ 3″ E / 11.55861,104.91750
Formació
Fundació
 
1372
Dirigents:
• Alcalde:

Keb Chutema
Codi postal 12101 - 12415
Fus horari UTC+7
Web

Phnom Penh és la capital del Regne de Cambodja i el primer centre urbà del país. És seu del govern i un centre comercial important al Sud-est Asiàtic per la seva situació geogràfica estratègica al delta i la confluència dels rius Mekong i Tonlé Sap, que en fan un port fluvial amb sortida al mar de la Xina Meridional. Com a centre turístic, la ciutat conserva l'ambient cultural asiàtic i la seva controvertida història.

Origen etimològic[modifica | modifica el codi]

La ciutat s'anomena així en honor al Wat Phnom Daun Penh (conegut actualment com a Wat Phnom o "temple del turó"), construït el 1373 per a allotjar cinc estàtues de Buda en un turó artificial de 27 metres d'alçada.

Història[modifica | modifica el codi]

Phnom Penh va ser constituïda capital el 1431 pel rei Phnea Yat, després que aquest deixés Angkor segurament per la forta pressió de les invasions tailandesos. Tanmateix, hi ha estudiosos que plantegen altres hipòtesis com epidèmies, manca d'aliments i la possibilitat de noves rutes comercials amb la Xina, per a les quals la situació geogràfica de Phnom Penh devia ser millor beneficis.

Govern de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Posta

La ciutat està regida per un alcalde o governador amb el seu gabinet, en el qual el primer diputat fa la funció de l'executor juntament amb el primer ministre del país. Hi ha, a més, cinc diputats més del govern de la ciutat. La ciutat és la seu central del govern reial del Regne de Cambodja, regit pel primer ministre, i la seu del Palau Reial, la figura principal del qual és el rei de Cambodja. La ciutat també acull la Cort Reial de Justícia i les principals figures democràtiques del país.

Divisió política i administrativa[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Phnom Penh està dividida en set districtes que, al seu torn, se subdivideixen en comunes. Tot seguit hi ha el nom dels districtes i el nombre de comunes de cadascun: Meanchey (8), Tuol Kork (10), Makara (7), Russey Keo (12), Dangkor (15), Chamcar Morn (12) i Daun Penh (11).

Geografia, clima i recursos naturals[modifica | modifica el codi]

Clima de Phnom Penh

Phnom Penh està situada en l'encontre fluvial dels rius Alt Mekong, Baix Mekong, Bassac i Tonlé Sap. La regió és coneguda com a Chatomuk, que significa "les quatre cares", i ocupa part de la gran plana central del país cap al sud-est. La temperatura mitjana de la ciutat és de 26,7 °C (44 °F) i pertany al clima tropical montsònic, amb una precipitació pluvial mitjana de 1.400 mm. Si bé la ciutat s'ha anat desenvolupant plenament com una urbs, els voltants de Phnom Penh encara hi ha zones amb profunda vocació agrícola profunda i zones amb presència de boscos tropicals. Hi abunden els arbres fruiters, que constitueixen una important reserva natural, així com espècies animals domèstics i salvatges. L'àrea total de la ciutat és de 357 km².

Demografia[modifica | modifica el codi]

Wat Phnom o Turó del Temple, el punt on nasqué la ciutat.

La població total de la ciutat era 2006 d'1.441.618 habitants, i la densitat pujava fins a 3.320 h/km². Es tracta del percentatge de població urbana més alt de tot el país (un 57% de la població urbana cambodjana, que és un 32% de la població del país). La taxa d'alfabetització és del 87% (88,1% els homes i 77,7% les dones). La taxa de desocupació és del 12,6% (8,9% els homes i 17,0% les dones). La majoria dels pobladors actuals de la capital són immigrants de les altres províncies del país (un 79,2% del total). També es compten les ètnies minoritàries, com vietnamites, xinesos i tailandesos, i amb l'afluència d'organitzacions no governamentals i ajuts internacionals després del llarg període de guerres, molts estrangers dels cinc continents resideixen i treballen a la capital de Cambodja.

Turisme i oci[modifica | modifica el codi]

Edifici de l'àrea del Palau Reial, a Phnom Penh

Phnom Penh és una ciutat principal en turisme i oci. Tot i els excessos de dues dècades de guerra, la ciutat manté el seu encant de l'era colonial i la tradició khmer. Les vil·les franceses que s'estenen al llarg de bulevards amb arbres recorden al visitant que hi va haver un temps en què la ciutat era considerada la "joia del sud-est d'Àsia".

La ciutat conserva importants tresors arquitectònics, religiosos, històrics i espais per a l'oci. Destaquen el Palau Reial, amb el seu ambient oriental, la Pagoda de Plata, el Palau Nacional, Wat Phnom Pen, Tuol Slang i el Museu de l'Autogenocidi dels Khmers rojos.

Phnom Penh és una ciutat que no dorm i que té una bona oferta en oci nocturn: casinos, discoteques, restaurants.

Economia[modifica | modifica el codi]

Phnom Penh és el principal centre econòmic de Cambodja. Un problema greu de la ciutat és la mà d'obra infantil i els nens del carrer. A Phnom Penh la moneda comuna és el riel cambotjà (US $ 1 = R 4,005), però també es pot negociar en dòlar americà, el dom vietnamita i el bath tailandès, amb restriccions.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Palau Reial, Phnom Penh

Phnom Penh és l'hereva legítima de la cultura khmer, que actualment s'expressa en molts elements de la ciutat: pagodes budistes de l'escola del Teravada, el respecte pel rei, l'idioma, les maneres de vestir-se i l'organització de la família. Com a capital, la ciutat és també un lloc obligat d'encontre amb altres cultures estrangeres, tant antigues com contemporànies: la cultura xinesa, la vietnamita, la tailandesa, la malaia i l'occidental.

Art[modifica | modifica el codi]

A la ciutat l'art té el seu espai. S'expressa especialment en les característiques ancestrals de la cultura khmer com la música i la dansa, que es conserven gelosament des del temps de la glòria d’Angkor Wat. D'altra banda, les nombroses pagodes de la ciutat conserven excel·lents treballs artístics en pintures que narren els relats sagrats del budisme o dels llibres sagrats hinduistes, els artistes de les quals romanen anònims. L'art ancestral d’Angkor Wat té un pes significatiu sobre l'escultura, la pintura i la decoració.

Esports[modifica | modifica el codi]

En el seu procés de recuperació, la ciutat també dedica espai a l'esport. Si bé encara no hi ha una disciplina esportiva que arribi al terreny internacional, l'esport que identifica la ciutat és el prodal, que és l'art marcial cambodjana ancestral. El principal centre esportiu de Phnom Penh és l'estadi olímpic.

Transport públic[modifica | modifica el codi]

Wat Botum Vattey

Phnom Penh compta amb l'aeroport internacional de Pochengton, que el comunica essencialment amb Bangkok, Ciutat Ho Chi Minh, Manila, Singapur, Kuala Lumpur, Hong Kong i Vientiane. També hi ha vols nacionals que porten principalment a Siem Riep i a altres províncies l'accés a les quals és difícil per carretera.

La ciutat no té un servei urbà d'autobús, però sí que hi ha un servei de taxi. La manera popular de desplaçar-se dins de la ciutat és per mitjà de les moto-taxis (moto-dop). Com que la ciutat no té una terminal de transport intermunicipal, les línies d'autobús que l'uneixen amb a altres províncies s'ubiquen en alguns punts neuràlgics de la ciutat, com ara el mercat central.

Des del port fluvial es pot viatjar a diferents províncies del país mitjançant vaixells que transporten mercaderies i passatgers.

Educació[modifica | modifica el codi]

Phnom Penh és el primer centre educatiu del país, especialment pel que fa a l'educació superior. L'any 2001, el 82,7% de la població de la ciutat estava alfabetitzada: el 88,1% per als homes i el 77,7% per a les dones. Aquest fet afecta, sens dubte, l'ocupació femenina. L'educació superior ha rebut ajuda internacional, però costa que adquireixi un rang preponderant perquè al país preval un ambient de supervivència econòmica, per la qual cosa estudiar és encara vist com un privilegi de pocs. En canvi, hi ha una proliferació de centres d'estudi tècnics que preparen les noves generacions per a una inserció laboral ràpida.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cambodia in the Early 21st Century. Media Business Network International and Promo-Khmer, under the auspices of the Royal Government of Cambodia. Discovering Phnom Penh City and Around, pp. 573 – 601. Phnom Penh, Kingdom of Cambodia, 2000.
  • Voices from S-21, Terror and History in Pol Pot's Secret Prison. David Chandler. Silkworm Books, Chian Mai, Thailand, 2000.
  • Angkor. Dawn Rooney. Odyssey Guides, Hong Kong, 2003.
  • Cambodia Year Zero. François Ponchaud, New York, 1977.
  • Museu Nacional de Cambodja.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phnom Penh