Vientiane

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vientiane
ວຽງຈັນ (Viangchan)
Localització
Localització del municipi de Vientiane.
Avinguda Lang Xang, en Vientiane.
Avinguda Lang Xang, en Vientiane.
País Laos
Altitud 174 msnm
Població (2009)
  • Densitat
754,000 hab.
Coordenades 17° 58′ 0″ N, 102° 36′ 00″ E / 17.96667°N,102.60000°E / 17.96667; 102.60000Coord.: 17° 58′ 0″ N, 102° 36′ 00″ E / 17.96667°N,102.60000°E / 17.96667; 102.60000
Dirigents:
• Alcalde:

Sombath Yialiheu
Fus horari
 • a l'estiu
UTC+7
UTC+7

Vientiane (en Laosià: ວຽງຈັນ Viangchan) és la capital de Laos. És a la vall del Mekong prop de la frontera amb Tailàndia. La població estimada, l'any 2005, era de 200.000 persones però els habitants de la zona metropolitana eren al voltant dels 730.000. La ciutat de Vientiane comprèn els següents districtes:

Història[modifica | modifica el codi]

Segons relats èpics laosians (Phra Lak Phra Lam), el príncep Thattaradtha va fundar la ciutat però els historiadors creuen que es tracta d'un assentament khmer centrat al voltant d'un antic temple hindú. A partir del segle XII els laosians van substituir o assimilar als khmers i des de l'any 1354 de la nostra era Vientiane va ser una important ciutat encara que no pas la capital fins al 1560.

Art[modifica | modifica el codi]

Pha That Luang - El símbol nacional de Laos.

Com en la resta de Laos, a la ciutat de Vientiane destaca com a màxim exponent artístic les arts decoratives de vius colors, aplicades a l'arquitectura. Talles pintades, escultures adornen els particulars edificis històrics de la ciutat.

Després de l'espoli de 1827 Vientián va sofrir l'abandó fins a ser redescoberta pels francesos en 1860. Les restauracions van començar amb el protectorat francès.[1] Així és com la ciutat conserva abundants representacions d'arquitectura colonial.

Dins de l'arquitectura de Vientiane destaquen temples, monestirs i stupes, la majoria anteriors al Segle XVI. Tots aquests monuments han sofert intervencions al llarg dels segles pel que no presenten el seu aspecte original.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arte Asiático p. 402 y ss