Batu Khan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el khan mongol. Si cerqueu el fenomen mediàtic d'Internet, vegeu Batu the Dog.
Batu Khan

Batu Khan (1204 - 1255) va ser un khan mongol (1227-1255), fill de Jöči i nét de Genguis Khan.

Primera anys[modifica | modifica el codi]

Dels seus primers anys no se sap gairebé res. El 1223 era present al kuriltay que va elegir a Ogodei com a gran khan.

A la mort del seu pare (febrer de 1227) els seus dominis, enormes, es van dividir: el modern Kazakhstan, la part inferior del Sir Darya i la Sibèria occidental van passar al fill gran Orda, i el segon fill, Batu, va rebre els territoris més a l'oest incloent Khwarizm i el país dels Cumans o Dash-i Qiptxaq (Estepa de Kipčak) al nord i nord-est de la mar Negra.

Expedició a Europa[modifica | modifica el codi]

El 1234 o 1235 probablement era present al kuriltay que va decidir reprendre la guerra contra els russos i pobles veïns i fou designat cap suprem de la gran expedició mongola de 150.000 homes[1] que va sortir la primavera del 1236. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Kaidan, fills de Ogodei; Kaidu, net d'Ogodei; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri, net de Txagatai. Segons el yuanshi l'orde es va donar el 1234 i Mongke s'hi va incorporar el 1235. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys, però la direcció titular era de Batu.

L'exèrcit es va posar en marxa la primavera del 1236. A la tardor d'aquell any l'exèrcit era al territori dels Búlgars del Volga. a capital del país, Bolghar, fou saquejada i arruïnada.[nota 1] Segons les fonts russes aquesta destrucció es va produir a la tardor del 1237, però és més probable que fos a la tardor del 1236. En tot cas, durant un any (1236-1237) els mongols van estar ocupats lluitant contra els turcs pagans, nòmades i salvatges, de les estepes russes, als que els musulmans anomenaven turcs kiptxak.[nota 2] Els turcs es van sotmetre i van formar el gruix principal de la població del futur khanat de Batu (conegut com a Khanat de Qiptxaq o Kiptxak, o com Horda d'Or). Alguns caps turcs van resistir, el principal Batchman, que va organitzar la resistència a la vora del Volga però fou finalment capturat a una illa a la part inferior del riu l'hivern del 1236 al 1237[2] i fou esquarterat. Rashid al-Din diu que la darrera resistència dels kiptxak fou liquidada el 1238 per Berke. El cap kiptxak Kutan va emigrar amb 40.000 tendes cap a Hongria, on es va fer cristià.

El novembre de 1237 els mongols van creuar el Volga glaçat i entre finals del 1237 i 1239 els mongols van atacar als principats russos. Yuri de Riazan es va tancar en aquesta ciutat mentre el seu germà Roman es tancava a Kolomna. Riazan fou ocupada, Yuri executat i tota la població degollada (21 de desembre de 1237). Yuri II de Suzdal, van enviar ajut en debades al defensor de Kolomna, on Roman fou derrotat i mort, i la ciutat ocupada. Moscou, llavors una vila secundaria, fou saquejada el febrer del 1238. Yuri II no va poder impedir tampoc el saqueig de Suzdal (que fou cremada) i Vladímir (assaltada el 14 de febrer de 1238, cremada, i la població degollada a les esglésies on s'havia refugiat). Yuri II fou derrotat i mort en una batalla a la vora del Sita o Siti, afluent del Mologa (4 de març de 1238). Altres destacaments mongols van saquejar Yaroslav i Tver. Nóvgorod es va salvar pel desglaç que va fer intransitables els camins.

L'hivern següent les operacions es van reprendre en direcció cap a Ucraïna; Txernigov fou saquejada i seguidament va ser conquerida Kíev (6 de desembre de 1240) que fou parcialment destruïda. Després van assolar el principat d'Halicz o Galítzia, el príncep del qual, Daniel, va fugir a Hongria.

En aquestes campanyes van esclatar dissensions: Guyuk, fill d'Ogodei, i Buri, net de Txagatai i fill de Mutugen, no estaven d'acord amb la preeminència de Batu, i donaren mostres clares d'insubordinació. Ogodei els va haver de cridar. Buri va tenir fins i tot un altercat violent amb Batu. Mongke en canvi va deixar l'exèrcit però va romandre en bons termes amb Batu.

L'hivern del 1239 al 1240 els mongols van acabar de sotmetre les estepes de Rússia meridional, i sota direcció de Mongke van ocupar Maghas, capital dels alans o ases (asod en mongol).[2] La campanya que va seguir va culminar amb la conquesta de Kiev el 17 de desembre de 1240.

L'hivern del 1240 l'exèrcit de Batu, sota la direcció de Baidar i Kaidu, va marxar contra Polònia.[3] Van creuar el Vístula glaçat (13 de febrer de 1241) i van saquejar Samdomierz, arribant fins als afores de Cracòvia; un exèrcit polonès fou derrotat a Chmielnik (18 de març de 1241). Boleslau IV va fugir de Cracòvia (evacuada tanmateix pels habitants) i es va refugiar a Moràvia. La ciutat fou cremada pels mongols, que seguidament van entrar a Silèsia sota la direcció de Baidar[nota 3] i van creuar el Oder a Ratibor. El duc Enric els va fer front amb 30.000 homes[nota 4] que foren derrotats el 9 d'abril de 1241 a la Batalla de Legnica; tot seguit els mongols van entrar a Moràvia, assolant el país, però sense poder ocupar la ciutat d'Olmutz defensada per Iaroslav de Sternberg. De Moràvia aquesta part de l'exèrcit mongol es va dirigir cap a Hongria on ja operava la resta de l'exèrcit, sota la direcció del propi Batu i del general Subotai.

A Hongria l'exèrcit mongol es va dividir en tres cossos: un dirigit per Shayban, va avançar des del nord, entre Polònia i Moràvia; el segon dirigit per Batu, va avançar des de Galitzia, pels congosts dels Carpats entre Inghvar i Munkacz on van derrotar el comte palatí encarregat de la defensa (12 de març de 1241); i el tercer cos, sota la direcció de Qada'an, vingut de Moldàvia, va ocupar Varadin i Czanad, destruïdes i on la població fou massacrada. La unió dels tres cossos es va fer prop de Pest entre el 2 i el 5 d'abril. A Pest el rei Bela IV reunia al seu exèrcit; la batalla es va iniciar el dia 7 d'abril; els mongols van retrocedir en direcció a la confluència del riu Sayo i el Theiss; al sud de Mohi, a la confluència, Batu i Subotai van derrotar els hongaresos a la batalla de Mohi l'11 d'abril de 1241;[4] els mongols, dividits en dos parts pel riu Sayo, van creuar aquest per Girines i Nagy Czeks i es van ajuntar la nit abans de la batalla (10 a 11 d'abril). Pest fou assaltada i cremada i el rei Bela IV va fugir cap a la mar Adriàtica. Els degollaments massius de poblacions no foren infreqüents. Tot el país fins al Danubi fou dominat; alguns autors però comencen a veure un principi d'entesa entra magiars i mongols.[5] Només algunes fortaleses com Gran (Strigonia) i Alba Julia, van resistir. El juliol del 1241 els mongols van arribar a Neustadt, prop de Viena. Batu va creuar el Danubi glaçat el 25 de desembre de 1241. Mentre Qada'an havia estat enviat en persecució del rei Bela IV, refugiat a Croàcia, i al saber que venien els mongols, es va refugiar a les illes dàlmates. Els mongols van arribar fins a Spalato i Cattaro (que fou saquejada) per tornar després a Hongria (març de 1242).

L'11 de desembre de 1241 va morir Ogodei. Això va provocar l'evacuació d'Hongria pels mongols.[6] Passant per Bulgària els mongols van retornar cap a la mar Negra (primavera del 1242) i l'hivern del 1242 a 1243, per Valàquia i Moldàvia, i Ucraïna van arribar a les seves bases del Volga. El mateix 1242 Iaroslav I de Vladímir va anar a veure al khan Batu per refermar la seva lleialtat i fou confirmat al càrrec pel khan que el va considerar tanmateix "el primer de tots els prínceps del poble rus"; el 1245 el príncep Daniel d'Halicz va haver de demanar la consagració a Batu.

Conflicte amb Guyuk[modifica | modifica el codi]

El 24 d'agost de 1246 Guyuk fou proclamat gran khan. El nou khan era enemic personal de Batu; al kuriltay havia enviat a cinc dels seus germans però va excusar la seva pròpia assistència per raons de salut. El 1247 Guyuk va sortir de Karakorum per dirigir-se "per raons de salut" a la regió del Iemil (el seu domini hereditari) però probablement amb intenció d'iniciar la guerra contra Batu que fou alertat per la princesa Sorgaqtani, cap de la casa de Tului, i es va avançar cap a Semirechie arribant a Alaqman, a set dies de Qayaligh (prop de la moderna Kopal).[nota 5] La guerra era inevitable, però Guyuk, a causa de l'abús de l'alcohol i les dones, va morir a una setmana de camí de Bechbaligh.[nota 6] La data exacta de la mort no és coneguda, però les fonts xineses la situen entre el 27 de març i el 24 d'abril de 1249.[nota 7]

Cop d'estat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cop d'estat

La regència va passar a la seva vídua Oghul Qaïmich que volia fer atribuir el tron a un dels prínceps de la línia d'Ogodei, be Chiramon (nebot de Guyuk) o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nom Qutcha.[nota 8] Però el deganat de la casa genguiskhànida el tenia Batu Khan de la línia Djocida, que volia excloure a la branca d'Ogodei (Ogodeïdes), i es va aliar amb la vídua de Tului, Sorgaqtani. Aquesta va convèncer fàcilment a Batu de fer elegir a Mongke, fill de la mateixa princesa i de Tului.

El kuriltay per l'elecció de gran khan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord del riu Issiq Qul, el 1250. Els representants de les branques d'Ogodei i Txagatai no van assistir a la reunió o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecció; així la decisió quedava en mans de les branques de Djoci i Tului. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar l'elecció i reconèixer al nou gran khan al·legant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhànides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltay més complet a la regió sagrada a la vora de l'Onon o del Kerulen, i va convidar les branques refractàries a assistir-hi, però totes les requisitòries van rebre un complet refús. Batu va seguir endavant i el seu germà Berke fou encarregat d'organitzar el kuriltay a Koda'a-aral o Köto'ü-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodei van protestar i igual Yissu Magu, cap de l'ulus de Txagatai, que donava suport als ogodeïdes. Però Berke va fer proclamar a Mongke com a gran khan l'1 de juliol de 1251,[nota 9] amb 43 anys, i l'imperi va passar així de la branca d'Ogodei a la de Tului.

Aquest virtual cop d'estat fou possible per la debilitat dels prínceps ogodeïdes, tots joves, i per la influència de Batu com a decà dels genguiskhànides i cap de la branca major. Però això trencava la legitimitat i els perjudicats no s'hi podien conformar. Entre les revenges que es van produir una està especialment relacionada amb Batu: Buri, net de Txagatai, enfrontat amb Batu durant l'expedició a Europa, li fou entregat i el va fer matar.

Mongke va començar el seu regnat en part obligat amb el seu oncle Batu que l'havia pujat al tron. Batu actuava pràcticament com independent a l'oest del Balkai.[nota 10] Fins a la mort de Batu, Mongke no esdevingué un sobirà absolut.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Batu va tenir 26 esposes segons Rubrouck; segons Rashid al-Din tenia quatre fills. Al més gran d'aquestos fills, Sartak, cristià nestorià, li va delegar una part de l'autoritat els seus darrers anys; a partir del 1249 fou Sartak el que va rebre l'homenatge dels prínceps russos.

La data de la mort de Batu no se sap amb seguretat, ja que les fonts presenten força divergències però la més probable és el 1255. Als darrers anys vivia a la riba oriental del Volga i a l'hivern baixava a la seva desembocadura on va fundar la vila de Saray al canal de l'Akhtuba a uns 100 quilòmetres al nord d'Àstrakhan. Encara que els russos el consideraven un conqueridor cruel, els mongols li donaven el malnom de sain (bo o savi) i fou considerat un sobirà just i llest fins i tot per Djuzdjani, autor desfavorable als mongols. Segons Djuwayni mai es va arribar a decantar cap a una religió concreta i seguia practicant l'adoració del cel com els seus avantpassats. El seu khanat fou conegut com de Kiptxak o de l'Horda d'Or i dominà bàsicament la conca del Volga —de Kazan a la mar Càspia— i la de l'Ural inferior.

Fills[modifica | modifica el codi]

Va deixar quatre fills coneguts: Sartak, Tutukan, Andowan i Ulaghji.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Correspon a la moderna vila de Bolgarskoye o també Uspenskoye, al districte de Spassk, a 115 km al sud de Kazan, i a 7 km de la riba esquerra del Volga
  2. els hongaresos i bizantins els anomenaven cumans, i els russos polovtsy
  3. els polonesos l'anomenen Peta
  4. polonesos, croats alemanys, cavallers teutònics
  5. Barthold ho situa al Ala tau, entre el Ili i el issiq Kul
  6. segons Barthold a l'Enciclopèdia del Islam, va morir a la regió de l'Urungu, segons Pelliot a Les Mongols et la Papauté, va morir al nord-est de Bechbalig (xinès Ku-tch'eng)
  7. Bar Hebraeus la situa el 22 de juliol de 1249, però és sens dubte un error
  8. aquest fill era molt jove i la seva elecció era improbable
  9. data donada per Djuweyni
  10. Rubrouck situa la frontera entre Batu i la resta de l'Imperi a la part de l'Ala-tau, al nord de l'Issiq Qul, i considera que Batu i Mongke formaven virtualment una diarquia i, segons deia el gran khan, els dos miraven en la mateixa direcció; però en tot cas la decisió final estava en mans de Mongke, que era prou autoritari per saber imposar-se a Batu si calia

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batu Khan Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Grousset, René. The Empire of the Steppes (en anglès). Rutgers University Press, 1970, p. 264. ISBN 0813513049. 
  2. 2,0 2,1 M. Pelliot, A propos des Comans, J. A. 1920
  3. Strakosch-Grassmann, Der Einfall der Mongolen in Mittleuropa in der ahren 1241-1242, Innscruck, 1893
  4. MacBride, Angus. The Mongols (en anglès). Osprey Publishing, 1980, p. 37. ISBN 0850453720. 
  5. Cahun, Introduction a l'historie de l'Asie
  6. Grousset, René. The Empire of the Steppes: A History of Central Asia (en anglès). Rutgers University Press, 1970, p. 267. ISBN 0813513049.