Uigur
|
ئۇيغۇرچە Uyƣurqə уйғурчә |
|
|---|---|
| Parlat a: | república Popular de la Xina, Kazakhstan |
| Regió: | Turquestan |
| Parlants: | 10 milions |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Llengües altaiques Llengües turqueses |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Regió Autònoma Xinjiang Uigur |
| Regulat per: | Comité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang |
|
|
|
| ISO 639-1 | ug |
| ISO 639-2 | uig |
| ISO 639-3 | uig |
|
|
|
L'uigur és una llengua túrquica de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era cristiana. Cap al segle VIII dC van establir un poderós estat al Turquestan oriental i, en ser enderrocat cent anys més tard, van establir un nou regne a la Xina occidental que va sobreviure fins a la conquesta dels mongols.
L'uigur és parlat per uns 7.300.000 de persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics i/o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí.
L'iugur es divideix en tres dialectes:
- el central, al Nord de Xinjiang (6 milions de parlants),
- el de l'Est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants)
- el del Sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants).
Exemple d'uigur amb traducció al català:
"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"
- Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.
Enllaços interns [modifica]
|
|
|||
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||