Tuvinià

tuvinià Тыва дыл; tyva dyl
Altres denominacions:	tuva
Parlat a:	Rússia
Regió:	Tuvà
Parlants:	200 000
Classificació genètica:	altaica (discutit)   turquesa    del nord     tuvinià
estatus oficial
Llengua oficial de:	Tuva
Regulat per:	no té regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-2	tyv
ISO 639-3	tyv
Visiteu el Portal:Llengües

El tuvinià (Тыва дыл, tyva dyl), també conegut com tuva, és una llengua turquesa. És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuvà a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.

Ortografia

L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sitema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.

L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.

Alfabet

A a	B ʙ	C c	D d	E e	F f	G g	Ƣ ƣ
H h	I i	J j	Ɉ ɉ	K k	L l	M m	N n
N n	O o	Ө ө	P p	Q q	R r	S s	Ş ş
T t	U u	V v	W w	X x	Y y	Z z	Ƶ ƶ
Ь ь

Des del 1943 s'empra un alfabet ciríl·lic:

А а	Б б	В в	Г г	Д д	Е е	Ё ё	Ж ж
З з	И и	Й й	К к	Л л	М м	Н н	Ң ң
О о	Ө ө	Ӫ ӫ	П п	Р р	С с	Т т	У у
Ү ү	Ф ф	Х х	Ц ц	Ч ч	Ш ш	Щ щ	Ъ ъ
Ы ы	Ь ь	Э э	Ю ю	Я я

Literatura

El tuvinià té una rica tradició de folklore de transmissió oral. Aquesta tradició inclou molts gèneres que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes màgics, èpics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gènere èpic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats. Aquesta forma d'art ara està en perill ja que la gent gran que transmet aquestes històries no està sent substituïda per gent jove.