Karatxai-balkar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karatxai-balkar
Къарачай-малкъар/qaraçay-malqar
Parlat a: Rússia
Regió: Caucas
Parlants: 241.000
Rànquing: -
Classificació genètica: Turques

   Kiptxak
    Kiptxak-cumà
     Karatxai-balkar

estatus oficial
Llengua oficial de: Kabardino-Balkària, karatxai-Txerkèssia
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 krc
ISO 639-3 krc
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El karatxai-balkar (къарачай-малкъар тил /qaraçay-malqar til/) és una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars. Es divideix en dos dialectes: Karatxai, que pronuncia dos fonemes com /ʧ/ i /dʒ/, i balkar, que pronuncia aquests fonemes com a /ts/ i /z/.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Els principals autors karatxais foren Islam Teberdiçi, A. Urtenov (1907-1955), I. Karaketov (1900-1942) i D. Baikulov. Però sobretot destacaren Khalimat Bairamukova (krc) (1917) amb Zalikhat (1963), Osman Khubiev (1918) autor d’Anf (1963), Murad (1968), Dert (1973) i Jilla (1973), així com Khasan Appaev (1904-1938), amb la novel·la Qara kyubur (Tronc Negre, 1935-1936).

Els balkars tampoc tenien literatura escrita fins al segle XX. El 1912 A. Karaulov va publicar Kratkiy ocerk grammatiki i yazika balkar i Kratskiy slovar’ balkarskogo yazika. El 1920 foren ambdós pobles dotats d'un alfabet àrab lleugerament modificat, que el 1925 fou substituït per l’alfabet llatí i el 1938 pel ciríl·lic. El 1925 aparegueren les primeres obres en balkar, un recull de poesies d’Umar Aliev i una Bilim (Crestomatia) d’Askhat Bidjiev. El 1926 també aparegué el diari Karakhalk amb una pàgina en balkar i una altra en kabardí, el 1931 es publicaria el primer diari únicament en balkar, Tawlu Djashaw, a Mikoyan Shahar (avui Klukhori, en territori karatxai).

Els principals autors balkars han estat Said Xakhmurzajev (1886-1975), autor del Diccionari Topogràfic Balkar (1929), Zurna (1957) i Nazmula (1961); Kiazm Mechiev (1859-1945) amb els poemes Buzjigit (1910-1917), Qaisyn Kuliev (1917) autor de Saylama (Els meus veïns, 1958) i Kyok chinarla (La pedra ferida, 1964), Khabu Katsiev (1916) amb les novel·les Mukhammad (19649 i Tamata (1971); A. Budaev (1915-1942) i K. Otarov (1912).


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chodiyor Doniyorov and Saodat Doniyorova. Parlons Karatchay-Balkar. Paris: Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-9577-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en karatxai-balkar de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida